Tasques de manteniment dels boscos metropolitans a l'hivern

Ara més que mai queda clar que els incendis s'apaguen a l'hivern. Un tòpic que es repeteix any rere any i que, certament, es fa realitat en força zones forestals de Catalunya. Cal fer tasques preventives fora dels mesos pròpiament càlids o de sequera. L'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consorci del Parc Natural de Collserola treballen en aquest sentit per millorar la massa forestal i, alhora, incidir en una menor propagació d'incendis.

Tasques de neteja

Aquest desembre s'acaben diverses intervencions als boscos amb aquests objectius. Una de les tasques és l'aclarida selectiva de les masses forestals: s'elimina una part dels arbres i es fa una reducció selectiva dels arbustos. Amb això es millora la salut dels boscos.

Aquesta tardor i hivern s'ha actuat en pinedes de pi pinyer procedents de repoblacions dels anys vuitanta, una al turó d'en Cors, a Sant Just Desvern, i l'altra a la zona de la font de Santa Eulàlia, al barri de Montbau de Barcelona. Són zones de fort pendent, amb sòls poc profunds i orientació assolellada, cosa que genera una forta competència entre les espècies pels recursos hídrics.

Una altra actuació ha estat el manteniment de la vegetació adjacent a la xarxa de camins al llarg de 45 quilòmetres. Aquesta feina afavoreix que els mitjans de vigilància i lluita contra incendis forestals puguin circular amb seguretat per la xarxa de camins del parc natural.

Una feina dels mesos d'hivern

Durant els mesos d'hivern, la vegetació està en un estat latent i, per tant, es pot recuperar millor de les estassades o tales. A banda, s'eviten els treballs forestals durant el període de nidificació dels ocells, especialment els rapinyaires.

La matèria orgànica extreta, generalment s'estella al mateix punt i es deixa al sotabosc per incorporar-la al terreny i incrementar la riquesa en carboni del sòl forestal. L'equip de parcs de l'AMB porta a terme una actuació molt semblant, l'encoixinament, que consisteix en l'estesa de restes de poda triturades a terra, amb l'objectiu de controlar la proliferació de les males herbes, millorar el grau d'humitat i d'intercanvi d'oxigen del terreny i reaprofitar el residu vegetal generat per la poda.

El pla PEPNat

La gestió forestal és un dels pilars primordials del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), que estableix directrius per incrementar la resiliència del parc natural i l'estabilitat del bosc davant dels incendis.

El pla fa tres propostes: el foment del mosaic agroforestal per lluitar contra l'abandonament agrícola, la corresponsabilitat i cogestió a les finques privades i la creació d'una zona de transició entre els límits del parc i les zones urbanes que minimitza els impactes negatius.

Prevenció essencial

Amb totes aquestes tasques es pot aconseguir que la velocitat de propagació sigui menor en cas de foc al bosc o bé que hi hagi menys risc d'inici d'incendis, en tenir els marges dels camins més nets i lliures de sotabosc. Uns vials que queden lliures de vegetació i es fan més fàcilment transitables per a la multitud de gent que surt a gaudir del parc, practicar esport o observar la natura.

Mantenir les àrees forestals equilibrades i fer-les menys vulnerables al foc incideix en la fixació del diòxid de carboni i, per tant, en la mitigació de l'escalfament planetari quan s'actua globalment, a tot el món, especialment si s'eviten les tales massives.