Taxa turística: quins models hi ha i com es gasten els diners en altres països o ciutats

Els turistes que pernoctin en qualsevol allotjament turístic a Catalunya pagaran més per dormir-hi des d'aquest primer d'abril. I si ho fan a Barcelona, pagaran un dels impostos turístics de la banda alta a Europa, una taxa que no desincentiva el turisme internacional però que pot ser un desavantatge per al turisme interior.

L'impost a les estades en establiments turístics, popularment conegut com taxa turística, té una llarga història i desenes de països i ciutats l'han adoptat des de mitjans del segle passat. Quins models de taxa turística existeixen?

Catalunya, que la va aprovar el març del 2012, ha seguit l'estela d'altres països, regions i ciutats que han imposat pagaments als visitants a través dels allotjaments turístics per apaivagar o compensar la massificació turística.

Ja als anys setanta, Amsterdam i Nova York van aplicar alguna mena d'impost a l'ocupació hotelera. París, la ciutat més visitada del món, la va aprovar el 1994. D'aleshores ençà, el degoteig de ciutats o països que taxen els allotjament turístics ha anat creixent.

Barcelona tindrà una de les taxes més altes

Qualsevol turista a Barcelona pagarà un mínim de sis i un màxim de dotze euros per nit amb l'increment de l'impost turístic des d'aquest 1 d'abril. Això és així perquè la capital catalana cobra, a més, un recàrrec addicional que en dispara el preu per persona i nit, un import que a la resta del Principat no carreguen.

Eugeni Osácar, director acadèmic de la Càtedra UB Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT, afirma que la ciutat se situarà en la part alta de l'escala impositiva europea, si bé serà un cost similar al d'altres grans destinacions turístiques com París o Amsterdam, que també apliquen taxes elevades.

Tot i que comparar imports és complicat, com a exemple, un turista que dormi a la capital catalana en un hotel de quatre estrelles pagarà 8,4 euros per persona i nit, un preu que, comparat amb les principals ciutats europees, cau a la banda alta:

Recordem, però, que l'impost turístic tornarà a pujar a Catalunya l'any vinent i el preu màxim serà de 6 euros per persona i per nit i a Barcelona arribarà a ser de 12 euros per persona i per nit en els hotels de més categoria.

Quins models de taxa turística existeixen?

Hi ha tres grans models de taxa turística al món: per persona i nit amb categories; un percentatge del preu de l'allotjament i una tarifa plana per a tots els allotjaments, que també inclouen habitatges d'ús turístic, albergs, creuers, etc.

El més habitual és el model de taxar per persona i nit, però en aquest cas hi ha diferències segons la categoria de l'hotel o l'allotjament turístic.

És a dir, no paga el mateix qui va a una pensió o qui va a un hotel de cinc estrelles.

D'aquesta manera, dins la mateixa ciutat o regió, hi ha diferències en el que es cobra als turistes segons el nivell d'on s'allotgen.

Diferències segons el model

1. El model per categoria --o per estrelles-- és el que hi ha a París, Roma, Dubai, Grècia i Catalunya. En aquests casos, la idea és que "el luxe paga més". Es paga una quantitat fixa, però hi ha escales de preu segons les estrelles o la categoria de l'allotjament turístic.

   Dins d'aquest model hi ha una variació que discrimina per trams de preu. És el que s'aplica a Tòquio i Kyoto, on no es parla d'estrelles, sinó que es penalitza directament l'allotjament car.

2. En el model del percentatge sobre la factura, com s'aplica a Amsterdam i Berlín, l'import de la taxa depèn del preu de l'habitació, però no hi ha una diferenciació per estrelles o categoria.
3. En canvi, en el model de tarifa plana, com és el cas de Lisboa o Praga, simplement es paga una quantitat fixa independentment de la categoria de l'allotjament o del tiquet total.

Objectiu de l'impost i destí dels diners?

Els objectius que busca cada administració taxant aquesta activitat econòmica són diferents. Algunes ciutats o països volen, directament, frenar el turisme de masses i per això taxen els allotjaments turístics amb la intenció de desincentivar l'afluència de visitants.

Altres, en canvi, busquen compensar els efectes negatius del turisme i els conflictes que genera en la convivència amb els residents. D'aquesta manera subvencionen, per exemple, el servei de neteja municipal, seguretat, el transport públic o inverteixen en el manteniment d'espais públics o en la protecció del patrimoni.

Durant molts anys, com és el cas de Catalunya, la taxa s'ha destinat íntegrament a promocionar la destinació en nous mercats o fires de turisme. Ara, a casa nostra, això ha canviat, i la recaptació es diversifica en diferents conceptes, no només per atraure nous visitants. 

Finalment, altres administracions es gasten els diners en altres àmbits, com la conservació d'espais naturals o el combat contra el canvi climàtic, per exemple.

Té efectes sobre el turisme internacional?

El que està clar és que la taxa turística no espanta els turistes internacionals. En les ciutats o zones on s'ha aplicat una taxa turística el nombre de visitants no ha deixat de créixer.

No hi ha evidència clara que una taxa turística moderada faci baixar el nombre de turistes de manera sostinguda, sobretot perquè representa menys del 1-3% del cost del viatge, i per tant no sol afectar la decisió de viatjar.

En el cas de Barcelona, aquesta idea la reforcen els experts del sector. Osácar assegura que dubta que la pujada desincentivi l'arribada de visitants.

De fet, l'Ajuntament d'Amsterdam va introduir la taxa amb l'objectiu explícit de reduir el turisme, especialment el de baix cost. Tot i aquesta intenció, no sembla que la popularitat de la destinació hagi decaigut: la ciutat quasi ha recuperat el volum de turistes que tenia abans de la pandèmia, cosa que reforça la idea que aquest tipus d'impostos tenen un impacte limitat en la demanda global.

Externalitat negativa per al turista local?

A l'estat espanyol només Catalunya i les Balears tenen un impost turístic obligatori; al País Valencià hi ha una taxa autonòmica d'aplicació municipal opcional i a les Canàries la taxa és municipal.

A la resta de comunitats autònomes no hi ha taxa turística, una anomalia si es compara amb moltes de les principals destinacions turístiques internacionals.

Diverses veus del sector han reaccionat amb preocupació davant l'increment de l'impost. El Gremi d'Hotels ja ha advertit que caldrà fer un seguiment de l'impacte per evitar possibles efectes negatius.

El seu president, Jordi Clos, alerta que amb l'increment Barcelona es convertirà en una de les ciutats amb la taxa turística més alta d'Europa, fet que "no juga a favor nostre", i considera que alguns segments, com el turisme de negocis en hotels d'alta gamma, podrien optar per altres destinacions.

En la mateixa línia, la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya (Confecat) apunta a una possible pèrdua de competitivitat respecte d'altres territoris de l'Estat. Aquesta preocupació es concreta sobretot en el turisme interior, que és més sensible al preu.

Segons Osácar, mentre Barcelona o la Costa Brava tenen una demanda internacional consolidada, altres zones depenen molt més del visitant de proximitat i la taxa pot influir-hi:

Amb el turisme rural o d'interior la taxa sí que pot afectar més.

Això genera una possible distorsió territorial: els allotjaments situats fora dels grans pols turístics poden quedar en desavantatge respecte d'altres zones sense taxa.

És el cas, per exemple, de les cases rurals del Pirineu català, que competeixen directament amb el Pirineu aragonès, on no existeix aquest recàrrec. En aquest escenari, la taxa turística pot actuar com una externalitat negativa per al turisme local, desviant part de la demanda cap a territoris amb menys pressió fiscal.