Televisió de Catalunya, al Miniput, la 18a Mostra de TV de qualitat

MINIPUT l'organitzen conjuntament per les universitats Pompeu Fabra, Autònoma de Barcelona, Ramon Llull, Rovira i Virgili, i la de Lleida; Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i la Xarxa de Televisions Locals. Enguany, a més a més, té la col·laboració de l'Ambaixada dels Països Baixos i el CCCB. El MINIPUT no és un festival ni un mercat, són unes sessions que consten de projeccions i de debats amb els responsables dels programes de la televisió més innovadors, provocadors, educatius i amb vocació de servei públic de l'any. I es fa a Barcelona cada mes de desembre des del 1994. El MINIPUT inclou una selecció del millor que s'ha vist a l'INPUT i també una selecció dels millors programes locals i una selecció de pilots. L'INPUT, acrònim d'International Public Television, és una conferència internacional sobre televisions públiques que es fa un cop a l'any des del 1978 i que reuneix professionals i estudiosos de tot el món vinculats al món de la televisió. A la secció dels millors programes locals es poden veure els programes que el comitè de selecció, format per representants de les institucions que coorganitzen la mostra, ha escollit d'entre la programació televisiva de TVE, les cadenes autonòmiques i les locals. La crisi ha fet que un gran feix de producció audiovisual sigui del planter. Per aquest motiu, enguany el MINIPUT torna a incorporar la sessió dedicada a pilots més arriscats, compromesos i innovadors, ja siguin professionals o amateurs, en un espai fix dins la mostra. Enguany la convocatòria ha estat oberta a tothom i s'hi han presentat 23 projectes. Els programes que es projecten són els més adients per induir a la reflexió, pel seu plantejament innovador o experimental, perquè proposen un nou format televisiu, perquè fan ús de les noves tecnologies o perquè han generat polèmica en el seu país d'origen. Interdisciplines, reivindicació sociopolítica i projectes crossmedia: la programació d' aquest any Malgrat que no hi ha una divisió temàtica, es pot estructurar la programació del MINIPUT 2012 en cinc blocs: 1. Programes que vetllen per reflectir la complexitat cultural a través de processos d'integració. En aquest calaix trobaríem: "Sunny Side of Sex: Uganda", una sèrie en què una presentadora holandesa viatja per diferents països per veure com es viu el sexe des de diferents cultures -en aquest capítol sobre Uganda-, trencant amb els tabús culturals adquirits; "Wham! Bam! Islam!", en què un psicòleg de Kuwait decideix fer un còmic en què cada virtut d'Al·là correspongui a un superheroi, per donar nous herois als nens, projecte acompanyat d'un joc de rol en línia sobre la mítica pedra Noor; la ficció "Diabolical Dilemas", en què una mare haurà d'enfrontar-se al fet que la seva filla es converteixi a l'Islam, o "Actua", on, a través de les arts escèniques, s'intenta que aquelles comunitats més marginals i desafavorides puguin integrar-se socialment. 2. Programes en què dialoguen la televisió i les arts: per exemple "Masterpiece Scandal", un programa coreà que funciona a mig camí entre el talk-show i el magazín cultural i on s'aborden temes de la cultura, com ara el de les ballarines a finals del segle XIX a través dels quadres de Degas o alguns conflictes històrics sobre l'autenticitat de les obres; a "Photo for Life", una producció d'Arte, el fotògraf Olivero Toscani ensenyarà a cinc alumnes el secret de la fotografia en un programa a cavall entre la master-class i el reality; "Televisió Espai Expositiu", que és la continuïtat de la darrera època del DO de la XTVL, un espai que Miniature ha elaborat amb la complicitat d'Hangar. I finalment, en aquesta secció, podríem incloure el pilot "10 Dramàtics", dedicat als joves dramaturgs catalans, que consta d'una entrevista a l'autor (en aquest cas Pau Miró) i una representació de l'obra adaptada per televisió ("Búfals"), incloent-hi una realització audiovisual i efectes digitals. 3. Programes que destaquen la participació ciutadana. Hi trobem una sèrie cross-mèdia basada en els talent shows, com "Who's in who's out", on serà l'audiència qui decidirà el futur dels personatges i de les trames a través de càstings i votacions en línia; "Bear 71", un webdocumental d'última generació coproduït per Arte i la productora National Film Board of Canadà, o "Pedra, Paper, Estisora", un programa que neix a partir de la "primavera valenciana" i que intenta fer un mosaic de València a partir dels vídeos que envia la audiència en un autèntic procés de representació de la societat. 4. Programes que entenen que la televisió és un mitjà que reflecteix la realitat i, per tant, que ha d'incloure un espai de crítica i reivindicació de les qüestions que afecten l'esfera pública. En aquesta secció tindríem un dels programes més provocadors, "Basta", presentat per Jordi Évole (director de "Salvados"), on quatre nois decideixen venjar-se de les estafes a petita i gran escala que pateixen els ciutadans pagant als estafadors amb la mateixa moneda; o "Redemption Inc", un reality que intentarà reinserir a la societat deu exconvictes a través d'un game-show a base de proves i amb l'incentiu que qui demostri ser més professional s'endurà 100.000 dòlars per realitzar el projecte. Finalment, també veurem el programa "Dignitas", un documental sobre una clínica suïssa on practiquen l'eutanàsia voluntària, per discutir sobre un tema que encara és tabú, com és la mort assistida. 5. Les propostes més personals: en aquest calaix de sastre hi trobaríem els programes "Soy Cámara", una coproducció de TVE i el CCCB que es presenta com un assaig audiovisual sobre els temes més urgents de la nostra contemporaneïtat (en aquest cas veurem la preestrena d'un programa dedicat al Paral·lel de Barcelona), "Human Core" (un curtmetratge de ciència-ficció que neix d'una sèrie de la XTVL que es va presentar a Sitges'12) i "Les nostres vides dibuixades", una sèrie biogràfica d'animació estructurada a partir de presentar situacions quotidianes en temps real. El futur de la televisió pública Si bé el MINIPUT serveix com un aparador de tendències i com una plataforma de discussió i reflexió sobre els límits i possibilitats de la televisió a partir de nocions com risc, compromís, pluralitat, profunditat, rigor, innovació, etc., com menys es vetlli per una televisió pública de qualitat menys sentit tindrà el MINIPUT, com a mínim en els programes que intenten representar els millors programes locals d'acord amb la idiosincràsia del MINIPUT. La pèrdua del "DO", l'espai contenidor de la XTVL dedicat als programes més talentosos de l'àmbit audiovisual català, la reducció del paper del 33 en la programació de TV3 o dels programes culturals en la graella de TVE han d'activar un senyal d'alarma en la televisió pública de qualitat, no pas per lamentar-nos-en, ja que la televisió encara gaudeix de grans professionals propis i d'actives productores externes, sinó per reivindicar aquells programes que fan de la televisió un instrument periodístic de servei públic, una eina social i de creació de nous llenguatges audiovisuals, un canal que ofereix continguts al servei de l'espectador intel·ligent i no una mera finestra a l'entreteniment i a la televisió comercial, asfixiada sota la dictadura dels índexs d'audiència. www.miniput.cat miniput.blogspot.com www.facebook.com/miniput www.tv3.cat