Tempestes: com es formen i quines són les seves etapes
Júlia Esteve Mansanet
Una tempesta és un fenomen meteorològic que es caracteritza per la presència d'activitat elèctrica, una intensitat de precipitació elevada, vents forts i un descens de la temperatura en superfície.
Condicions per a la tempesta
El primer que es necessita és una massa d'aire humit que comenci a ascendir.
Hi ha 4 mecanismes que forcen l'ascens de la massa d'aire:
- Ascens frontal: el pas d'un front de núvols genera ascensos forçats.
- Convecció tèrmica: si una massa d'aire s'escalfa, la seva densitat disminueix i, com que és menor que la de l'entorn, comença a ascendir.
- Ascens orogràfic: si el vent es troba amb un obstacle orogràfic, es veu forçat a ascendir per evitar-lo.
- Convergència: la confluència del vent (el xoc de vents de diferents direccions) genera ascensos.
Un cop tenim l'aire amb un moviment ascendent, s'ha de trobar en una atmosfera inestable. Així, quan l'aire puja fins a un nivell determinat, continuarà ascendint perquè seguirà sent menys fred (menys dens i més lleuger) que l'aire que l'envolta.
Els nivells claus
Quan l'aire està ascendint, arriba a dos nivells que seran rellevants: el nivell de condensació per elevació i el nivell de convecció lliure.
El nivell de condensació per elevació correspon a l'altura a partir de la qual la massa d'aire començarà a condensar-se. A partir d'aquell nivell, es podrà començar a formar el núvol.
El segon nivell, el de convecció lliure, correspon a l'altura en què la massa d'aire podrà seguir ascendint de manera espontània, sense cap forçament extern.
Un cop s'ha començat a formar el primer núvol de la tempesta, es pot parlar del cicle de vida que tindrà.
Cicle de vida d'una tempesta
Dins de la tempesta es poden formar una o diverses cel·les, que són els nuclis més actius, on els corrents ascendents i descendents fan de "motor" i mantenen la pluja, els llamps i els vents forts.
Des que es forma fins que es dissipa, cada cel·la passa per diferents fases: desenvolupament, maduresa i dissipació.
Fase de desenvolupament
En aquesta fase inicial encara no hi ha ni llamps ni trons. El núvol es va desenvolupant gràcies als forts corrents ascendents de l'interior de la cel·la.
A mesura que l'aire puja, es van formant gotetes que van xocant entre elles i van augmentant de mida. Quan els corrents no contraresten el pes de les gotes, comença la precipitació.
Fase de maduresa
La caiguda de les primeres gotes genera moviments descendents dins la cel·la. Aquests corrents conviuen amb els moviments ascendents de la fase anterior, que continuen produint gotes de precipitació.
L'inici de la precipitació també pot generar un front de ratxa, ratxes de vent molt fort, que pot fer aparèixer noves cel·les.
A més, en aquesta fase hi ha activitat elèctrica. Si l'ambient és molt càlid i sec, es pot parlar de tempesta seca.
Quan el núvol arriba fins a la tropopausa, a una altura d'uns 10-13 quilòmetres, l'aire no pot seguir ascendint perquè es troba amb una capa estable. Aleshores, es comença a distribuir lateralment i forma l'enclusa.
Fase de dissipació
A la fase final, l'activitat elèctrica desapareix o es redueix notablement.
A la cel·la només hi queden corrents descendents, la precipitació comença a minvar perquè ja no hi ha el corrent ascendent que alimentava la tempesta, i el núvol es comença a dissipar pels nivells més baixos.
Tipus de tempesta
Es poden produir diversos tipus de tempesta en funció del nombre de cel·les i de la seva organització: hi ha sistemes convectius unicel·lulars i multicel·lulars.
Si és unicel·lular, només hi ha un corrent ascendent i el cicle de vida és més curt.
En canvi, les multicel·lulars són cel·les capaces de generar noves cel·les quan es troben a la fase de maduresa i que poden ser, o no, organitzades.
En cas que ho siguin, reben el nom de línia de torbonada i es caracteritzen perquè es van retroalimentant i tenen un cicle de vida més llarg.
Són tempestes que poden ser més intenses i arribar a produir pedra (grans de gel de més de 5 mm de diàmetre).