Tenir mal de cap pot ser indicador de bona evolució de la Covid

La presència de cefalea en pacients amb Covid-19 s'associaria a una millor evolució de la malaltia. Les persones amb cefalea també superarien abans la infecció.

Així ho assenyala un estudi fet a Vall d'Hebron. Hi han participat els Serveis de Neurologia i d'Immunologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i els grups de recerca en Cefalea i Dolor Neurològic i en Immunologia Diagnòstica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Els autors van aprofitar que molts pacients que arribaven a Vall d'Hebron al principi de la pandèmia eren visitats per especialistes diversos, degut a la necessitat de reorganització dels professionals per adaptar-se a l'alt nombre de pacients, que Patricia Pozo Rosich, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR, valora així:

"El fet que part dels pacients fossin visitats per metges amb diferents especialitats, va permetre portar a terme estudis des de diferents punts de vista, que aporten informació relacionada amb símptomes que no només són respiratoris".

En aquest cas, es van analitzar els símptomes i l'evolució de 130 pacients amb Covid que van arribar a urgències de Vall d'Hebron durant tres setmanes entre el març i l'abril de 2020.Tots ells van ser atesos per un neuròleg.

D'aquests pacients, 97 -un 74,6%- presentaven mal de cap, tot i que només un 19,6% tenien història clínica de migranyes episòdiques prèvies a la malaltia.

En la majoria, la cefalea era lleu o moderada, però en una quarta part dels pacients, sobretot dones i persones joves, era més semblant a una migranya.

Una setmana menys de Covid

En l'estudi es va constatar que en els pacients que presentaven mal de cap quan arribaven a urgències els símptomes clínics de la Covid duraven una setmana menys: uns 24 dies en total en els casos amb mal de cap i uns 31 dies de mitjana en els casos sense cefalea. La doctora Pozo Rosich ho valora així:

"Sembla clar que la presència de cefalea és un factor de bon pronòstic de la COVID-19 i podria servir per predir la seva evolució".

Una altra troballa va ser que en un 21,4% dels pacients amb mal de cap persistent, aquest símptoma apareixia abans que els altres símptomes de la malaltia.

Finalment, es va descobrir també una associació entre la cefalea i l'anòsmia -pèrdua de l'olfacte- i l'agèusia -pèrdua del gust, dos símptomes neurològics també característics de la Covid. Estaven molt més presents en persones amb mal de cap.
 

Hipòtesis sobre les causes

Els autors van fer un seguiment, al cap de sis setmanes de l'arribada a urgències, de cent dels pacients que havien participat en la primera fase de l'estudi.

Entre aquests n'hi havia 74 que presentaven cefalea en el moment de l'admissió a l'hospital i sis setmanes després n'hi havia 28 -un 37,8%- que encara tenien cefalea amb poca resposta al tractament. Sovint era l'únic símptoma que quedava de la Covid.

Això demostra que el mal de cap pot persistir després que la malaltia es resolgui, fins i tot en persones sense història prèvia de migranyes ni cefalees recurrents.
 

Els autors reconeixen algunes limitacions de l'estudi. Per exemple, no inclou casos molt greus, perquè no se'ls podia entrevistar-, ni molt lleus, perquè no solen anar a l'hospital.

Però la doctora Pozo Rosich destaca això:

"És important canviar el concepte que la cefalea sigui un símptoma poc rellevant en pacients amb Covid-19 i, per tant, és necessari estudiar en profunditat la seva associació per tal d'entendre l'evolució de la malaltia i millorar-ne el tractament".

Els investigadors també proposen algunes hipòtesis sobre aquests resultats. Una és que el virus podria imitar l'aparició de la migranya, en què es genera una forta inflamació del sistema trigeminovascular, format per neurones del nervi trigeminal que innerven els vasos sanguinis cerebrals, que provoca el dolor. Seria com un sistema inicial de defensa contra el virus i això evitaria la progressió i faria que els casos evolucionin millor.

Per esbrinar-ho, van estudiar els nivells d'interleucina-6 (IL-6), una molècula que, si apareix de forma sistèmica, està molt implicada en la tempesta de citocines -missatgers cel·lulars- que és, en molts casos, la causa de la mort dels pacients amb Covid.

En les persones amb cefalea, els nivells d'IL-6 eren més baixos i, a més, es mantenien estables al llarg de la malaltia. Això apunta a que en els pacients amb cefalea l'IL-6 s'alliberi en la neuroinflamació local. Això faria que aquestes persones no desenvolupessin tanta inflamació sistèmica.

El deliri també podria ser un indicador

D'altra banda, una revisió d'estudis científics duta a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) assenyala que el deliri acompanyat de febre podria ser un símptoma primerenc de la Covid.

Els autors són Javier Correa, actualment investigador de la UOC, però que va dur a terme aquest treball a la Universitat de Bordeus, i Diego Redolar-Ripoll, del grup Cognitive NeuroLab. S'ha publicat a la revista Journal of Clinical Immunology and Immunotherapy.

Els dos autors han revisat els estudis científics publicats sobre els efectes que té la Covid en el sistema nerviós central, també molt afectat, segons nombrosos indicis, pel coronavirus. Per això, Correa fa aquesta observació:

"El deliri és un estat de confusió en què la persona se sent fora de la realitat, com si somiés. Cal estar atents, i més en una situació epidemiològica com l'actual, perquè un cert estat de confusió d'una persona pot indicar que pateix la infecció".

Cuevas també apunta algunes possibles causes d'aquesta incidència en el sistema nerviós central: la hipòxia o falta d'oxigen de les neurones, la inflamació del teixit cerebral a causa de la tempesta de citocines i el fet que el virus tingui capacitat per travessar la barrera hematoencefàlica i envaeixi directament el cervell.