Tensió fins a l'últim segon: Marc Ribas corona el guanyador del "Joc de cartes" més igualat de la temporada

Si alguna cosa ha deixat clara l'últim episodi de "Joc de cartes" és que les amistats televisives duren exactament fins que algú treu el bolígraf per puntuar. A Lleida, aquesta setmana, els somriures de "quin bon rotllo que tenim" han conviscut amb algun ganivet –metafòric, però ben afilat– llançat amb aquella elegància passivoagressiva que només els restauradors saben fer en plena competició.

Amb Marc Ribas al comandament, el programa ha sortit a buscar el millor restaurant d'especialitat de la ciutat i s'ha trobat un còctel perfecte: plats que fan goig, egos a punt d'ebullició i una recta final tan ajustada que ha fet falta gairebé un desfibril·lador emocional. La victòria no s'ha aclarit fins a l'últim sospir.

L'Amoca: plats de nivell en una cuina una mica massa estreta

La primera parada ha estat l'Amoca, un restaurant que combina cuina tradicional i producte de proximitat amb un espai molt cuidat. D'aquells locals que entren per la vista i que els rivals han elogiat només posar-hi un peu. Ara bé, la cuina ha generat consens immediat: massa petita i una mica aclaparadora, segons han reconegut tots plegats.

A taula hi ha hagut moments per recordar, començant per la conversa sobre els cargols –no apta per a sensibles– i continuant amb plats ben presentats i segons que han agradat força.

El propietari, per la seva banda, ha destacat per una actitud poc habitual al programa: ha acceptat les crítiques amb naturalitat i sense defensar-se en excés, cosa que ha sorprès positivament els rivals.

El resultat final ha estat un 7, amb bones valoracions en menjar i preu, tot i que ha quedat clar que l'espai de la cuina li passaria factura.

Limo Restaurant: proposta peruana amb personalitat

El Limo Restaurant ha aportat el toc més exòtic de la nit amb una proposta peruana que ha entrat pels ulls des del primer moment. Decoració coherent amb la temàtica, plats molt ben presentats i un cebiche que acabaria tenint un paper decisiu.

Tot i així, no tot han estat flors i violes: hi ha hagut alguna crítica a detalls concrets –unes patates massa discretes i un pop que no ha acabat d'agradar a tothom–, però la sensació general ha estat positiva. Quan un plat funciona, funciona, i al Limo n'hi havia uns quants.

La mitjana final ha estat de 6,8, amb bones notes en menjar i servei, mentre que el preu ha generat més dubtes.

Eat the World: ambició internacional amb alguns sotracs

Eat the World jugava la carta més ambiciosa: una carta infinita amb plats d'arreu del planeta. El local i la cuina han impressionat (i molt), però ja se sap: qui molt abraça… 

Els rivals han estat més durs aquí i el propietari no s'ha mossegat la llengua: considera que han anat a fer mal perquè el veien com a favorit. 

El resultat ha estat un 6,9 i la sensació general ha estat de bones instal·lacions, però execució irregular.

Street food i nostàlgia universitària

L'última parada ha estat al cor de la zona universitària, amb una proposta tan clara com directa: street food, hamburgueses generoses i preus pensats per a butxaques joves. La idea hi és, i funciona a mitges. L'espai, però, no ha acabat de convèncer. S'han assenyalat detalls que grinyolen: massa producte congelat a la vista, poca ventilació i una logística que ha fet aixecar alguna cella més del compte.

La nota final –un 5,9– deixa clara la sensació general: aprovat justet, però aprovat.

Final d'infart (amb una mica de comptes pendents)

La confrontació final ha estat tal com tothom s'esperava: retrets que planaven sobre la taula, mirades que ja feien la feina abans que s'obrís la boca i algun "tu has anat a fer mal" pronunciat amb aquella calma tensa típica del programa.

Amb tres restaurants separats per només una dècima, el resultat era impossible de pronosticar. Tot quedava en mans de Marc Ribas i del plat estrella, aquell mig punt capaç d'inclinar del tot la balança.

I el gir final no ha decebut: el Limo, que fins aleshores ocupava la tercera posició, ha remuntat gràcies al seu cebiche "espectacular", que ha aportat el mig punt decisiu i, amb això, la victòria de la nit.