Testimoni o part, el futur judicial de Mazón en la causa de la dana, que afronta l'hora dels alcaldes
Fins al 30 d'octubre, com a mínim, s'allargarà la investigació de la dana. Es compliran, llavors, dos anys d'una catàstrofe que va acabar amb la vida de 230 persones. Hi ha 160 testimonis que encara no han acudit als jutjats, 30 dels quals ja tenen data de declaració. I si els sumem als que ja ho han fet, Núria Ruiz Tobarra haurà interrogat unes 570 persones.
Aquest de maig està marcat per la tornada als jutjats de Catarroja de Jorge Suárez, el funcionari d'Emergències de més alt rang present aquell dia al Cecopi, i per l'inici de les testificals dels alcaldes de les poblacions afectades. També per una qüestió crucial, la decisió de l'Audiència Provincial sobre si Carlos Mazón serà testimoni o part.
A l'espera de la decisió sobre Carlos Mazón
Es podrà personar Mazón en la causa o en serà testimoni? Aquesta és una de les grans incògnites a resoldre en la instrucció de la dana. Les principals associacions de víctimes posen en l'expresident valencià tota la càrrega de responsabilitat, però els tribunals han descartat que se l'impute.
La jutgessa de Catarroja el va citar a finals de març com a testimoni. I l'expresident valencià va demanar llavors personar-se en la causa amb l'argument que se l'estava investigant de manera encoberta. Mazón s'emparava en l'article 118 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, un article que dona cobertura a diputats aforats. Estableix que tot i que no estiguen formalment investigats, si poden veure's afectats per un procediment penal, poden exercir el dret de defensa.
Si la instrucció és complexa, la qüestió de Mazón l'ha feta pintoresca i insòlita. Manté l'acta de diputat, és, per tant, aforat. El TSJ valencià ha desestimat que tinga responsabilitats i li ha descartat que se l'impute, i la jutgessa l'ha citat com a testimoni. I ell ha demanat personar-se com a investigat.
La Fiscalia li dona suport. En un informe detalla que existeixen diligències que l'afectarien directament i, per no vulnerar el seu dret a defensa, es mostra a favor que siga part activa en el procés.
Això ho haurà de resoldre l'Audiència Provincial de València, que encara no s'ha pronunciat. Mentrestant, Tobarra ha decidit ajornar la citació de Mazón com a testimoni i li ha donat cinc dies perquè aporte, voluntàriament, els missatges de WhatsApp. També demana a la Fiscalia que es pronuncie sobre si cal mantenir, o no, les diligències que l'afecten.
L'estira-i-arronsa de Mazón i la jutgessa de Catarroja
Durant mesos, Carlos Mazón va repetir públicament que ell no valorava actuacions judicials, evitava així posicionar-se cada vegada que li preguntaven sobre la causa de la dana. També va defensar que ell no tenia "responsabilitat operativa" durant l'emergència. Però l'estratègia ha canviat i Mazón ha topat directament amb la jutgessa.
Quinze mesos després de la dana, el febrer passat, Núria Ruiz Tobarra va elevar al TSJ una exposició raonada, de 109 pàgines, on argumentava que la investigació s'havia d'estendre també a l'expresident valencià, per ser la màxima autoritat el dia de la tragèdia. El TSJ va tombar els arguments de la magistrada apuntant que no hi havia indicis sòlids de fets delictius, que no tenia una "posició garant" en la gestió de l'emergència –la llei no li atribuïa responsabilitats–, i que tampoc quedava acreditat que participara en l'enviament de l'ES-Alert. Els errors polítics no tenen relació directa, ni automàtica, amb les responsabilitats penals. Es podia resumir.
Tancada la via de la imputació, la jutgessa n'obria una altra dies després. El citava com a testimoni, és a dir, obligat a dir la veritat i respondre a totes les parts. I Carlos Mazón, no trigava a replicar-li i canviar d'estratègia. Demanava personar-se en el procés, cosa que li permetria tenir accés a la investigació i defensar-se activament, amb advocat. I ací començava un estira-i-arronsa directe. La jutgessa de la dana ho rebutjava. Si TSJ l'havia eximit de responsabilitats penals, no tenia sentit que Mazón, argumentava la jutgessa, es presentara com a part sense estar processalment implicat.
I el president reiterava "tinc dret a saber si em continuen investigant o no". En la instrucció de la dana estan citats membres del seu govern, com l'exportaveu Ruth Merino o qui va ser el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, de qui està intentant recuperar el missatges de WhatsApp.
L'hora dels alcaldes
Vint-i-sis alcaldes estant citats com a testimonis als jutjats de Catarroja.
El primer que declararà és Ricardo Gabaldón, alcalde d'Utiel. Ho farà aquest dijous. Utiel va ser una de les primeres localitats que es van inundar en desbordar-se el riu Magre. Al migdia d'aquell 29 d'octubre, Utiel ja vivia una situació de col·lapse. L'aigua va pujar molt ràpid, en qüestió de minuts els carrers es van omplir, i les cases, la gran majoria plantes baixes, es van inundar. Van morir sis persones atrapades en elles.
Gabaldón va ser un dels alcaldes que aquell dia, com a mesura de prevenció, va decidir tancar les escoles. Ha explicat als mitjans de comunicació que va parlar amb l'exconsellera Pradas i amb la delegada del govern, Bernabé, perquè activaren l'UME. Assegura que el van atendre en tot allò que va sol·licitar. Però que, quan es va activar l'UME, el municipi estava inundat i no s'hi podia accedir.
El testimoni dels alcaldes és rellevant per reconstruir la cronologia dels fets, conèixer la informació de què disposaven o les mesures de protecció que van poder adoptar. També podria aportar llum en el debat sobre l'UME. Va haver-hi controvèrsia sobre quan i com s'havia de mobilitzar, o si el sistema obligava a fer una petició formal per activar-la. Un debat ampliat per la frase: "si volen ajuda que la demanen".
Bombers, residències o gestió d'informació i conques
La "gran complexitat" de la causa i l'"extrema gravetat" dels fets han fet que la jutgessa haja demanat una pròrroga de la instrucció de sis mesos més, a comptar a partir del 30 d'abril.
Quan s'acabe el juny, vora 600 testimonis hauran passat per Catarroja. La jutgessa està intentant completar el puzle per saber, per exemple, quin seguiment es va fer de la gestió de les conques i cabals. Per això estant citats bombers, agents forestals o responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
L'enviament de l'avís, de l'ES-Alert, és un altre punt d'atenció. Aquest dilluns ha declarat, per tercera vegada, Jorge Suárez, subdirector d'Emergències. Suárez s'ha reafirmat: els dubtes polítics, i no tècnics, van retardar l'enviament. A les 19.00, més d'una hora abans de l'enviament de l'avís, segons ha dit, ja es tenia coneixement del desbordament del barranc de Poio.
Un altre dels focus de la investigació és la informació que es tenia i si es va fer arribar a la població. L'abril passat va declarar una testimoni clau, la cap de Meteorologia d'À Punt. Victòria Rosselló va explicar davant de la jutgessa que cinc dies abans ja es podia anticipar que aquell era "un episodi històric", i es podia acotar que descarregaria "entre el Túria i el Xúquer". Va rebatre, així, la tesi de l'apagada informativa que defensa el govern valencià. Aquest mes de maig també està citat l'excap d'informatius de la televisió pública valenciana.
La gestió de les residències també està sent tractat en seu judicial. Està citada la directora del centre de dia de Picanya i, al juny, una de les declaracions més esperades, la de la vicepresidenta i consellera de Serveis Socials, Susana Camarero. Una desena persones van morir en residències aquell dia.
PP i Vox tanquen la comissió d'investigació
Una de les imatges que es va fer més viral, i que resumeix gràficament la tragèdia, és la de la barrancada enduent-se una de les passarel·les de Picanya. Aquest dilluns, disset mesos després, s'ha inaugurat la nova passarel·la. La reconstrucció ha coincidit en el moment que, a les Corts Valencianes, el PP i Vox, han decidit tancar la comissió d'investigació de la dana. Serà el primer parlament que la done per finalitzada.
Han estat set sessions. I Pradas ni Argüeso, els dos únics imputats, ho han estat citats. L'oposició ho ha criticat amb rotunditat, diuen que la Comissió es tanca en fals i que es vol arxivar com es va fer amb l'accident del metro. Per al PP i Vox ja han passat tots els que ho havien de fer. El pla de treball fixat era d'un any, i ja han complert el termini.
Consideren que tenen prou material per proposar conclusions. I les tres associacions de víctimes majoritàries ha mostrat la seva indignació. Han titllat la comissió de "pantomima parlamentària" i li han retret la manca de voluntat d'"escoltar honestament les víctimes i la ciutadania".