SENSE RESSENTIMENTS

S'ha acabat el primer Gran Premi de l'Argentina d'aquest segle. Hem estat en un circuit pintoresc, una localitat turística de l'interior del país, al nord. Res a veure amb Iguazú, la Pampa, el Perito Moreno o el gran Buenos Aires. Hem anat a petar a una zona que es vol aixecar econòmicament i per això hem hagut de suportar infraestructures dolentes i maneres de fer que no es corresponen amb el que estem acostumats. Fa mal veure com condueixen aquí i s'ha de matar gent per força, i molta; em recorda en part Turquia. Van en moto parelles amb nen sense casc i no passa res. La policia no fa res, vull dir. És la mena de xoc que vaig tenir el 2001 quan vaig aterrar a Jerez per primera vegada. Pel mig de la ciutat, amb la policia mirant-s'ho, gent amb moto sense casc quan nosaltres ja ho havíem assumit feia temps. Així és Termas. Fins ara hi han vingut sobretot avis i àvies a mullar-se les cames, a partir d'ara hi haurà "tuercas" diverses vegades l'any, amb MotoGP i el mundial de turismes, i les categories nacionals automobilístiques, que són molt populars. I continuarà havent-hi exèrcits de gossos abandonats pels carrers, com si fossin una espècie autòctona que cal protegir. I malgrat que no poden tenir divises, en alguns restaurants et continuaran oferint descompte si pagues amb dòlars americans.

No és fàcil ser argentí. Argentí del carrer, vull dir; els rics i els polítics tenen privilegis arreu. I com sol passar amb tot, si et quedes al teu atri pots continuar pontificant sobre coses que ni coneixes; val més acostar-se i parlar. La gent d'aquests carrers pensa que les Malvines o allò amb Repsol "són cosas de los políticos". Parlava l'altre dia amb un periodista anglès que s'alegrava de poder conversar amb argentins a la terrassa d'un bar sense que li parlessin de les Malvines. "No hi ha ressentiment", em deia. Tampoc no he vist cap rètol anti-Repsol, un conflicte aparentment resolt fa molt poc. Mireu que cap dels periodistes argentins que el govern ha traslladat de franc a Termas ha gosat demanar-li a Márquez o Pedrosa per Repsol. Ahir ho va fer un periodista italià. Els dos pilots se'n van sortir elegantment. Segur que hi havia consigna que no se'n parlés, per no emprenyar el campió del món, hi posaria la mà al foc. Però és bo apagar els incendis més que atiar-los. He vist fins i tot superbikes amb els colors de la petroliera aparcades pel carrer, i ningú no les ha ratllat o tirat o cremat. Però a banda de quina sigui l'estratègia dels que governen, no hi ha ressentiment, "y encima al final hemos pagado igual", em deia un periodista local.



M'he endut una impressió forta, perquè ja no existeix aquell Jerez de fa anys, en què si queien quatre gotes els guàrdies civils ho espatllaven tot i es muntava un merder de trànsit històric, o almenys jo pensava que ja no existia. O aquell Welkom, a Sud-àfrica, que tot i que estava ben lluny, en pocs anys també ens va acabar entrant pels ulls. Aquí a Termas he tingut a pocs metres cada nit un dj fins tard emprenyant. Recordava el meu primer any a Welkom: en un hotel de mala mort, sense aigua calenta, amb discoteca a la planta baixa, i música i baralles amb navalles i ampolles de vidre. Cada nit m'adormia amb la porta ben tancada i els auriculars posats, escoltant música. Ara ja depèn dels argentins que manen "créixer", estan lluny de rebre el premi a la millor organització. Però per alguna banda s'ha de començar.



Ara ja tots som camí de Jerez o de Jerez passant per casa. "Gracias Marc, que sigas ganando. Y que Dios te bendiga", li va dir al Tro de Cervera una de les noies de la neteja del seu hotel de Termas, amb les quals es va fer foto ahir.