PEDROSA EN VIA MORTA?
Dani Pedrosa és clarament el pilot més perjudicat per l'afer de la seguretat dels Michelin de MotoGP. Provo d'explicar-ho planerament. Ser el pilot més lleuger de la graella no l'ha beneficiat mai a MotoGP
10/04/2016 - 03.02 Actualitzat 19/05/2020 - 10.29
Dani Pedrosa és clarament el pilot més perjudicat per l'afer de la seguretat dels Michelin de MotoGP. Provo d'explicar-ho planerament. Ser el pilot més lleuger de la graella no l'ha beneficiat mai a MotoGP. A la pretemporada, pensava que amb els Michelin tindria una opció, perquè el neumàtic del darrere de la marca francesa tenia molta tracció i en canvi el davanter no tanta (a l'inrevès que amb els Bridgestone), i Pedrosa és un pilot que no pilota carregant davant, entre altres perquè els braços no l'acompanyen i amb prou feines de vegades frena la moto.
Però al primer test postValencia 2015, molts pilots van començar a caure de davant i es van queixar. Michelin va començar a canviar el plantejament, buscant més seguretat al tren davanter. Al test de Malàisia del febrer, Loris Baz va caure per explosió del neumàtic del darrera a la recta. A la darrera cursa d'Argentina, va ser a Scott Redding a qui li va esclatar a la recta llarga de Termas.
És quan apel.lant a la seguretat, es decideix partir la cursa de MotoGP argentina, i Michelin ha de rectificar la consideració inicial dels neumàtics per Austin. Canvien la construcció. Decideixen portar als Estats Units neumàtics amb el mateix compost, tou i mig, però amb la carcassa -la construcció interior de fet- més dura.
Pedrosa, a qui ja li costava trobar tracció així, ara està mort. El neumàtic mig/dur no pot escalfar-lo, roda 5 segons més lent. I amb el tou apenes aconsegueix ser competitiu. Els pilots de la primera fila sortiran a cursa amb neumàtic dur. Maverick amb el tou. El castellarenc confia que el tou aguanti i no es destrueixi de la banda dreta, com va passar divendres.
A més, quan apareixen problemes de seguretat, els fabricants es tanquen en banda amb la pressió de la goma. Pedrosa ens ho explica així: "si el neumtic és molt dur hi ha un mínim de pressió per a què s'escalfi i respongui. No és tant que baixis la pressió com que tu li apliquis els quilos de pressió, és diferent. Si pots baixar pressió és perquè la construcció del neumàtic és més tova i amorteix més. Però en un neumàtic molt dur, si li treus pressió d'inflat és com si anessis punxat".
És paradoxal que els afers de seguretat estiguin perjudicant un pilot. I la raó és que hi ha més pilots "pesants" que "lleugers". I aquí guanya la majoria. "Si abans ells reventaven els neumàtics i jo no, ara estic en desaventatge, intento treballar de la forma més eficient per anar més ràpid". Aquesta situació no és nova per a ell. L'ha viscuda en el passat amb els mateixos Michelin i també en alguna época amb els Bridgestone. Al final sempre troba la solució, perquè ell i l'equip no deixaran de treballar, però potser serà tard.
Avui és notícia
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners

Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA
Activada l'alerta Inuncat pel risc de pluges abundants al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona