Viure en una clínica

Aquest no ha estat un cap de setmana qualsevol. L'he passat "ingressat", però sense estar malalt. M'ha convidat el doctor Barraquer, un home que viu i treballa a la seva pròpia clínica.





El doctor Barraquer diu que aquesta clínica i la seva feina són la seva gran passió, són la seva vida. Que aquí, hi té l'ànima. Ho he pogut comprovar aquests dos dies que hem passat junts. No hem posat el peu al carrer per a res.

He pogut entrar en un lloc on poques vegades hi té accés ningú. Amb un metge diferent, que se sent a gust amb la seva diferència. I és que el professor Barraquer és tot un personatge. Va blanc de cap a peus, es posa guants per protegir-se les mans i sempre porta un ventilador portàtil.





El doctor Barraquer està orgullós dels seus invents de professor Tornassol. L'estrella és la seva consulta circular. Aquí no són els pacients els que entren al seu despatx, sinó que és ell que els va a trobar un per un. És allò de: per què m'he d'adaptar a la realitat, si la realitat es pot adaptar a mi.





El professor Barraquer m'ha explicat que va entrar a un quiròfan per primera vegada quan tenia 13 anys. Ara ja en té 85 i encara opera 15 pacients cada setmana. Diu que a dins d'un quiròfan el que ha après sobretot és humanitat, però que si no hagués estat metge la seva il.lusió hauria estat ser director d'orquestra. És per això que dins de casa seva hi té un espai molt especial: una sala d'audició per escoltar-hi música clàssica.





He passat un cap de setmana en un altre món. Amb un personatge dels que ja no en queden. Un home de fortes conviccions. Tant a la vida com a la feina. Al cap i a la fi, per ell és el mateix.

**"El convidat", dilluns a les 22:30 **