iPad? XO-3?

Aquest dimecres hem pogut seguir dues notícies tan diferents com complementàries: la presentació de dos productes que estan, paraules dels seus creadors, nominats a liderar la propera generació d'Internautes.



El primer és el iPad d'Apple. El concepte no és nou, aquesta mateixa setmana una llibreria de Barcelona està oferint dos llibres electrònics i el dispositiu lector per 200 euros; però en blanc i negre i sense la potència de l'andròmina d'Apple, que juga amb la compatibilitat de l'iPad i les aplicacions desenvolupades per iPhone i iPod Touch.

Una aposta arriscada, una "gran" idea amb l'inconfusible estètica d'Apple i que potser té en contra la mida, massa gran ho veig jo. No m'agrada, però, que tants focus apareguin per veure una conferència on es presenta un producte que ni de bon tros és revolucionari. I que això del format del llibre -o els diaris- digital no tingui encara un estàndard. Compra't el Kindle i només podràs llegir d'Amazon, intenta-ho amb un de Sony, o Samsung o Acer... Ara apareix Apple, segurament amb el seu propi format per poder llegir el diari... Bé, aquí en teniu més informació sobre els eBooks.



El segon és el XO-3. No sé si recordeu que fa un temps ja es va dir que Intel treballava juntament amb Microsoft i altres empreses per fer un ordinador portàtil barat, amb un sistema operatiu bàsic i connexió a Internet, destinat a les poblacions en vies de desenvolupament. Avui s'ha conegut que Nicholas Negroponte, professor del MIT que lidera el projecte One Laptop per Children ha presentat recentment el nou disseny de l'ordinador "barat", tot i que encara no és el definitiu.

Aquest ordinador, un portàtil amb pantalla tàctil de molt baix consum i components fets de plàstic, vol fer arribar Internet a cadascun dels racons on la pobresa impedeix l'evolució de la població, perquè no ens enganyem, el món sucumbeix als encants d'Apple però 2 terços de la població ni tan sols poden permetre's una tecnologia que presumeix de ser globalitzadora.

El disseny encara és conceptual, però es pot reflexionar sobre el luxe que vivim els més afortunats i sobre les dues antítesis presentades avui. És la cara i la creu d'una realitat que fa que també en el món digital existeixin dues marxes, dos tipus de persones, els que poden i els que no.