"Torna al femer": l'odi a les xarxes es triplica quan hi ha una crisi migratòria
"L'escòria que regularitzen" o "torna al femer d'on vens". Aquestes frases literals no són comentaris aïllats en un fòrum amagat; són expressions recollides per l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) que van circular de manera massiva a les xarxes socials durant l'arribada de persones a Ceuta a finals de juliol.
L'Observatori oficial en va comptar 9.590 en només dos dies. Això són gairebé 200 missatges d'odi cada hora, exactament el triple del que és habitual quan no hi ha un episodi d'alta pressió mediàtica.
L'estudi d'aquesta crisi deixa veure una dinàmica clara: el 60% d'aquestes publicacions van directament a l'insult i l'amenaça senzilla. Però n'hi ha un 34% que utilitza un camí més subtil i potser més perillós: la ironia.
Comentaris com "la platja està plena de paneroles" o "els baixen dels arbres" fan servir un suposat humor negre que no només busca normalitzar el rebuig, sinó enganyar els filtres automàtics de les mateixes plataformes, que no sempre capten el sarcasme.
Nord-africans i musulmans, en el punt de mira
La diana d'aquesta hostilitat està molt definida. Un 68% dels comentaris analitzats anaven dirigits específicament contra persones del nord d'Àfrica. A molta distància hi ha els atacs a immigrants en general (19%), a la comunitat musulmana (16%), als afrodescendents (10%) i a persones llatinoamericanes (7%).
Les xifres es creuen –i no sumen un 100%– perquè un sol missatge sovint barreja l'origen, la religió i el color de la pell en el mateix atac.
Serveix de res denunciar un missatge d'odi?
Aquí és on l'informe posa el dit a la llaga. Si un usuari anònim denuncia missatges d'odi a la xarxa social, la probabilitat que l'eliminin és mínima: només un 12% dels missatges reportats per usuaris convencionals acaben sent retirats.
En canvi, quan la denúncia arriba a través dels anomenats "trusted flaggers" –els notificadors de confiança de la Unió Europea, com el mateix OBERAXE–, la xifra de retirada puja fins al 58%.
La resposta, a més, varia segons la xarxa. X i TikTok són les més ràpides i eliminen vora el 90% de les alertes oficials. Facebook se situa en un 74% i Instagram, en el 71%. A la cua es queda YouTube, on amb prou feines es retira un 14% del contingut denunciat.
Tomás Fernández, director de l'OBERAXE, insisteix en la urgència de retallar aquests temps de reacció: "L'important és que ho retirin com més aviat millor perquè allò que està en línia no arribi a l'"offline", a l'agressió".
L'artilleria de la simplificació
Aquests missatges no busquen obrir cap debat ni aportar dades, sinó provocar una reacció d'estómac ràpida que obligui a fer un m'agrada o a compartir-ho.
Laura Pinyol, vicepresidenta del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), remarca que "no apel·len a la teva capacitat intel·lectual d'entendre que el món és complex, sinó que es redueixen a un estat d'ànim".
Acostumen a ser molt senzills, molt maniqueus, de sí o no, i molt emocionals.
Els algoritmes estan dissenyats per premiar precisament això: el soroll i la visceralitat.
Per això, més enllà de la feina de moderació que se'ls exigeix a les empreses tecnològiques, els analistes recorden que el tallafoc final el té la persona que aguanta el telèfon a la mà. Si un contingut busca indignar-nos sense cap base, la millor opció per no fer el joc a l'algorisme és no respondre'l, no compartir-lo i no fer-ne difusió.