Torna l'escola: consells per evitar que l'inici de curs se'ls faci una muntanya

De nou toca llevar-nos d'hora, seguir rutines, límits, horaris, obligacions, responsabilitats, deures i extraescolars. Tenim a l'horitzó 11 mesos de frenètic ritme escolar i laboral, amb només algun petit parèntesi. 

Hi ha qui ho viu amb emoció i alegria cap als retrobaments, però també hi ha qui ho viu amb por, nervis o moltíssima ansietat.
 

Des del programa de Catalunya Ràdio "L'ofici d'educar", donem les claus perquè infants, adolescents i adults recuperem el ritme sense estrès, amb els consells de diversos experts.
 

Facilitar la tornada a les rutines i als horaris

A més de recuperar les rutines i horaris uns dies abans de la tornada a l'escola, el psicòleg Alejadro de Barbieri, autor d'"Educar sin culpa", proposa sobretot agrair el que s'ha viscut durant l'estiu i dir-los que l'escola els nodrirà d'un grapat d'aprenentatges i relacions.

Tendim a pensar que la tornada a l'escola hauria de ser agradable, i per alguns ho és, però d'altres ho viuen amb malestar, sobretot els canvis d'etapa, apunta el psicòleg Roger Ballescà, psicoterapeuta, coordinador de l'Àrea de Salut Mental Infanto juvenil de la Fundació Hospitalària de Martorell i vicesecretari del Col·legi de Psicologia de Catalunya.

"En lloc de dir-los 'no has d'estar trist, nerviós o tenir por', és molt més útil dir-los 'és possible que tinguis nervis, tristesa o pena, però et passarà', perquè igualment ho experimentaran."

Quan validem les emocions els ajudem a gestionar-les, assegura el psicòleg, que suggereix recuperar rutines i obligacions, afavorint-ne les condicions, però sense oblidar l'oci ni el descans. "No puc forçar un nen o nena a menjar o a dormir, però sí que puc crear les condicions: has d'anar al llit, apagar el llum i estar tranquil sense pantalles; i el mateix amb qualsevol altre hàbit". 

El benestar físic i emocional són fonamentals per a l'aprenentatge, defensa Anna Gatell, pediatra d'atenció primària de l'Equip Territorial del Garraf a Vilanova i la Geltrú i fins fa dos mesos presidenta de la Societat Catalana de Pediatria.

"Tornar a la rutina de son, àpats i horaris els dona seguretat." 

Gatell explica que "la tornada s'ha d'afrontar amb entusiasme, tot i que és normal que els costi una mica, sobretot a edats més primerenques".

La pediatra trenca el mite que cal esmorzar abans de sortir de casa, i recomana cinc àpats al dia (un a mig matí, un altre a mitja tarda i els tres principals) però equilibrats, frescos i saludables, lliures d'aliments processats, ni que siguin integrals. Recorda que els modelem amb les pròpies accions i que, per tant, és molt important l'autoregulació emocional adulta. 
 

I si es nega a tornar a l'escola? 

Si un infant es nega sistemàticament a anar a l'escola cal mirar què hi ha al darrere. Pel psicòleg Roger Ballescà "si anar a l'escola li genera un patiment molt important, cal investigar si hi ha dificultats d'aprenentatge".

"Si un infant no se sent competent es resistirà a anar a l'escola. També si hi ha dificultats en la relació amb els companys, pors o situacions d'assetjament." 

Les famílies han de ser coneixedores de l'entorn del seu fill a l'escola, supervisant i acompanyant, apunta la pediatra Anna Gatell: "Per això des de l'atenció primària hem posat fil a l'agulla per detectar els senyals d'alerta de forma primerenca: les dificultats d'aprenentatge, trastorns, situacions socials o d'assetjament que poden fer que l'infant pateixi i no vulgui anar a l'escola."

El protocol d'activitats preventives, conegut com a "Créixer amb salut", afavoreix la detecció i el diagnòstic de dificultats, assegura la pediatra. 

Pel psicòleg Roger Ballescà: "El proper pas seria que les administracions --Salut, Educació-- puguin donar una bona resposta, una intervenció també precoç. Si no, les famílies diuen: 'd'acord, ara tenim un diagnòstic, però què hem de fer amb això, quines ajudes tenim per seguir endavant?'". 

Hi ha un circuit de detecció molt ben establert entre salut, pediatria i l'escola a Catalunya, però sovint falten recursos professionals, i s'ha de recórrer a serveis privats, reconeix la pediatra Anna Gatell, que ens anuncia que s'estan fent proves pilot per millorar-ho. 
 

Com s'han de fer els comiats? 

Explicar-los anticipadament què farem i com es poden sentir és clau per als comiats, sigui a l'escola, al parc o en qualsevol activitat, apunten els experts. Pel psicòleg Roger Ballescà, "quan anticipem el que farem també podem anticipar que és molt possible que s'ho prenguin malament."

"No podem pretendre que els nens ens facin cas i a més ho facin amb un somriure a la boca. Poden no estar-hi d'acord i expressar el seu malestar." 

El principal error, pel psicòleg, és intentar raonar amb un infant que està enrabiat, l'únic que aconseguirem és encomanar-nos de la seva emoció, quan el que cal és mantenir la calma. 

Quan ens separem d'un infant que comença la llar d'infants o l'escola  tindrà angoixes, però els pares també, reconeix Ballescà: "És important ser-ne conscients i verbalitzar-ho als fills dient que a nosaltres també ens fa una mica d'angúnia separar-nos d'ell, i que és normal, però que d'aquí uns dies estaran millor." 

"Podem dir-li que és possible que tingui ganes de plorar, fer-li dos petons, una abraçada i marxar, no allargar-ho; i confiar en els mestres que estan molt preparats per acollir-lo." 

Més joc, més experiències a l'aire lliure i a les biblioteques, més lectura acompanyada, més música i teatre i les vacunes que corresponguin, com la campanya vacunal de la grip per als infants de 6 mesos als 5 anys, són algunes de les prescripcions de la pediatra Anna Gatell per abordar la tornada al curs. 

I ajudar-los en la regulació de les pantalles, demana Ballescà: 

"Pretendre que un adolescent es reguli sol amb una pantalla és com pretendre que un nen de 4 anys amb una bossa de llaminadures en mengi una o dues i pari perquè ha de vigilar la càries." 

"Això no passa", assegura Ballescà, "i, per tant, necessiten una regulació externa fins que no són capaços d'assumir-la internament", conclou.