Tots els éssers vius tindrien un "sisè sentit" per orientar-se amb els camps magnètics

Se sap des de fa dècades que animals com els ocells migratoris s'orienten gràcies al camp magnètic de la Terra, i ara s'ha descobert que molt possiblement aquesta capacitat la tenim en potència tots els éssers vius.

Aquesta mena de "sisè sentit" s'anomena magnetorecepció, i la fan possible molècules que s'orienten en funció d'aquest magnetisme, i ara s'ha descobert aquesta propietat en una molècula que és present a totes les cèl·lules vives.

En concret, és l'anomenada dinucleòtid de flavina adenina, FAD, derivada de la vitamina B2, que fins ara se sabia que actua com a coenzim, afavorint reaccions metabòliques.

La recerca l'han fet investigadors de les universitats britàniques de Manchester i Leicester, i han vist que, en quantitats elevades, la FAD pot proporcionar sensibilitat magnètica als organismes vius.

Segons un dels investigadors, Richard Baines, de la Universitat Manchester, aquest "sisè sentit" és molt difícil d'investigar perquè els camps magnètics funcionen amb energies de molt baixa intensitat:

"Aquest estudi ha fet avenços significatius en la comprensió de com els animals senten i responen als camps magnètics externs, un camp de recerca molt actiu i amb molt de debat."

Descobert amb cèl·lules de la mosca de la fruita

La recerca, publicada a la revista científica britànica Nature, l'han feta amb cèl·lules de la mosca de la fruita cultivades al laboratori, que és en les quals han trobat aquesta nova propietat de la FAD.

Ho han descobert perquè interacciona amb una proteïna, el criptocrom, que fa 22 anys el mateix Baines va identificar com a sensible als camps magnètics.

El criptocrom és una proteïna que pot detectar la llum i el magnetisme.  Es va descobrir a la retina dels ocells migratoris i es creu que és la que els permet orientar-se en els viatges llargs.

Ara Baines i el seu equip han vist que, si tenen prou quantitat de FAD, les cèl·lules de la mosca de la fruita tenen molta sensibilitat magnètica encara que no tinguin gairebé criptocroms.

Segons Adam Bradlaugh, de la Universitat de Manchester i un dels investigadors principals, aquesta ha estat la troballa més sorprenent que han fet:

"Això està en desacord amb els coneixements que es tenien fins ara, i demostra que les cèl·lules poden, almenys en un laboratori, detectar camps magnètics d'altres maneres."

Capacitat apareguda fa milers de milions d'anys

La FAD forma part del metabolisme habitual de la immensa majoria dels éssers vius i, per tant, la sensibilitat magnètica seria una capacitat que hauria aparegut fa milers de milions d'anys.

També han descobert que quan les dues molècules estan juntes, FAD i criptocrom, augmenta molt la sensibilitat de les cèl·lules als camps magnètics.

L'altre coautor principal, Enzio Rosato, de la Universitat de Leicester, creu que el que han descobert pot tenir aplicacions mèdiques en humans, perquè pot oferir noves maneres d'actuar sobre el genoma:

"Aquesta nova comprensió pot obrir noves vies de recerca per utilitzar camps magnètics per manipular l'activació de gens diana, cosa que es considera un sant grial com a eina experimental i potser per ús clínic."

Fruit de 60 anys de recerques

Va ser en la dècada del 1960 que es va descobrir que els bacteris poden detectar els camps magnètics i orientar-se en l'espai gràcies a aquesta capacitat.

En la següent dècada el descobriment va ser que alguns ocells i peixos fan llargues migracions seguint el camp magnètic de la Terra, que els permet orientar-se.

Va ser llavors que es va començar a investigar si aquestes "brúixoles" funcionaven a nivell molecular, amb parells de radicals orientats en funció del camp magnètic.

Ha estat aquesta línia de recerca la que ha permès dècades després descobrir primer les propietats magnètiques dels criptocroms i després de la FAD.

La capacitat d'orientar-se gràcies als camps magnètics ens pot semblar màgica, però ara sabem que la tenen i la fan servir espècies com les papallones monarca, els coloms o les tortugues marines, a més de molts altres peixos, amfibis, rèptils, ocells i, també, mamífers.