Treballar darrere un algoritme

A partir de les vuit del vespre de divendres o dissabte es disparen les comandes. Som a l'extraradi de Barcelona, davant d'una cadena de menjar ràpid, un dels principals clients de les plataformes de repartiment a domicili. Hi comencen a arribar nois i alguna noia en bicicleta, enganxats al mòbil, a l'aplicació. Són els anomenats riders, terme que intenta donar un cert glamur als missatgers de tota la vida. Si estan a prop del restaurant, tenen més possibilitats d'aconseguir una comanda i repartir-la.
De seguida es formen dos grups. Els llatinoamericans, a un costat; els pakistanesos, a l'altre, completament separats, no es relacionen.

"Ells treballen sense interrupció, 12 hores al dia –ens ho diu un veneçolà que ha arribat fa poc, referint-se als pakis–. Els que van en moto, aquests sí que es guanyen la vida."

La competència arriba fins a detalls que primer ens passen desapercebuts:

"El Rubèn ja s'ha comprat l'elèctrica; així, és clar que li va bé."

"El Ron pot anar més ràpid perquè té roda de 29. Jo, amb la roda de 27,5, no puc fer tantes comandes com ell."

Rapidesa mil·limetrada, perquè surtin els comptes.

 

Les plataformes de repartiment viuen de la diàspora veneçolana; la meitat dels repartidors que hem conegut ho són. Una noia ens explica que acaba d'arribar a Catalunya amb el seu company, viuen rellogats en una habitació, han sol·licitat l'asil i no poden treballar encara. Tots dos han subcontractat un compte a través d'un grup de Facebook. "Algú més de vosaltres treballa amb el compte d'un altre?" Jo, i jo i jo. Paguen el 30 o el 40 per cent de la recaptació. Alguns tenen més sort o més contactes i els cedeix el compte un amic o familiar gratuïtament.
Les empreses asseguren que és feina esporàdica, per a estudiants. Però aquí, excepte un, tots viuen d'això. Com poden. Un sou que, perquè sigui mínim, s'aconsegueix generant molta puntuació, o sigui, fent moltes hores per pujar puntuació, no dir mai que no per pujar puntuació, treballar cada dia per pujar puntuació. Sota la pluja, sense festius, sense vacances.
En trobem un a qui li va bé el model.

"Si ens fessin assalariats, no ens podrien contractar tots i només agafarien els més eficients, la meitat ens quedaríem sense feina; a mi, ja em va bé així."

Diu que el problema és que són massa repartidors i que aconsegueixen molt poques hores de repartiment cada un.

 

>

 

Microtreballadors
Per conèixer aquests nois i noies i que ens deixin gravar-los hem hagut d'anar-hi diverses vegades i guanyar-nos la seva confiança. Però, com podem contactar amb els altres protagonistes del reportatge, els microtreballadors?
Són l'equivalent invisible als riders, però des de casa: un exèrcit de gent que fan petites tasques per internet, a través d'una plataforma, a tant la peça. Per exemple, transcriuen les converses que tenim amb els assistents virtuals de veu amb l'objectiu d'alimentar i corregir les bases de dades de la intel·ligència artificial. I això està passant no només a l'Índia o el Pakistan, sinó aquí mateix, al costat de casa.
Se'ns obre un món desconegut en el qual volem entrar i hem hagut de rastrejar la xarxa per buscar-hi pistes. No hi ha cap associació ni organització de microtreballadors (hi ha una noia als Estats Units que n'ha creat una, però ens demana diners per entrevistar-la per Skype) i tampoc no hi ha cap lloc on buscar-los, com en el cas dels riders.

"No soc el meu propi cap; en lloc d'un, tinc 500 caps per tot el món, no puc dir que no", Javier Bartolomé, autor del blog "Moneda a moneda"

Per això valorem molt haver pogut contactar amb Javier Bartolomé, la Julie i la Marie, i agraïm molt la seva col·laboració, perquè ens han obert les portes de casa seva per explicar-nos com és fer aquestes feines. El Javier, autor del blog "Moneda a moneda", ens descobreix el món del crowdsourcing, o proveïment participatiu, (que, com ell diu, "és la subcontractació de tota la vida, però dirigida a la multitud i convocada a través d'internet"). Quins tipus de feines ofereixen les plataformes, les que paguen bé i les que no, els abusos, que a països del Tercer Món, treballar per a plataformes és una oportunitat per a molta gent, i que algunes empreses se n'aprofiten baixant el preu de les tasques, que les plataformes serioses t'exigeixen que paguis els autònoms, però altres, no. El Javier pot viure econòmicament treballant d'aquesta manera, però reconeix que ha d'estar sempre pendent de l'ordinador. Una setmana pot tenir moltes tasques i, la setmana següent, molt poques, i si quan està a punt d'anar a dormir li salten 8.000 tasques, les ha de fer, perquè li surtin els comptes. "No soc el meu propi cap; en lloc d'un, tinc 500 caps per tot el món, no puc dir que no.". Com un rider qualsevol.