"Trepitjava bassals congelats a la platja": la importància de conservar la memòria climàtica
"Els meus fills feien ninots de neu i fins i tot iglús. I es mantenien molts dies perquè arribàvem a 8 sota zero! Actualment això és impensable. I ho recordo amb enyorança. Era bonic." Era el 1962 a Corbera de Llobregat i qui ho explica és Teresa Barbé Duran, un dels testimonis climàtics que formen part del banc de memòria "Testimonis del canvi climàtic. Recuperant la memòria climàtica de Catalunya" que està creant la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans en el projecte ClimCat.
El projecte, de ciència ciutadana, estudia les respostes a un qüestionari de persones que van viure el període 1940-1970, l'única generació viva que va tenir una infantesa i joventut en una atmosfera que encara no estava tan escalfada com ara a causa de la crema de combustibles fòssils.
Una joia, si tenim en compte que, com passa amb els conflictes, oblidar significa no actuar.
Quan era petit i començava el col·le, ja feia un fred que pelava.
I és que en aquell moment per ell que fes fred era una murga, però que ara no en faci suposa la confirmació que el clima està desbocat, que no rutlla, que no tornarà a ser mai com hauria de ser... i això és molt negatiu.
"Jo al meu net com li explico que el clima mediterrani, el millor del planeta per viure, ell ja no el viurà? Que s'està convertint en una altra cosa. És difícil d'explicar a un nen això", reflexiona Quim Valls de Blanes amb preocupació.
Recordar per lluitar contra el negacionisme
Actualment hi ha molts estudis sobre l'escalfament global que es basen en dades, graus d'escalfament, acumulació de tones de CO₂ a l'atmosfera... Però les experiències vitals van molt més enllà: permeten saber com era el clima, quan era el normal, a diferents indrets del territori, amb els canvis culturals associats, físics i psicològics, objectius i subjectius. I, sobretot, serveixen per combatre el negacionisme i la inacció.
"Cada cop hi ha més gent jove que qüestiona la crisi climàtica i fins i tot la ciència", explica Jordi Mazón Bueso, professor de Física de la UPC, del Grup Biocom, i impulsor del projecte, que defineix com una eina que va molt més enllà de les dades.
Doncs si qüestioneu la ciència, escolteu el que diuen els vostres avis! A ells no els creureu?
"Un dels objectius és crear consciència col·lectiva, perquè n'hi ha que la tenen, però els més joves no", afegeix Clara Prats Soler, catedràtica de Física de la UPC, també del Grup Biocom.
Generacions que no han viscut mai un clima "normal"
La raó és que els més petits hi ha vivències que no tindran mai, vivències que sí que van tenir els seus avis, com les de Quim Valls: "Una de les coses que més m'agradava de l'hivern era anar a la platja a trepitjar bassals congelats i trencar-ne la capa de gel. Això a Blanes ja no passa."
La realitat dels més petits, el que coneixen com si aquesta fos l'única realitat i la normalitat, és la de nits tropicals per sobre dels 20 graus o més, estius que fàcilment freguen els 40 graus o els depassen, tempestes abruptes cada dos per tres o incendis descomunals que fa uns anys no existien.
I el que s'ha proposat aquest grup d'investigadors és fer-los arribar que aquesta no és la normalitat, sinó que és un clima alterat per l'acció humana i s'ha d'aturar.
"Les transicions d'estacions s'estan difuminant. És a dir, l'hivern és menys fred, la primavera i la tardor queden confoses" afegeix Valls.
Una sensació que també relata, amb la memòria ben clara, Teresa Barbé: "Abans, encara que fos estiu, se sentien els ocells. Aquest estiu, amb tanta calor, no se'n sentia ni un. En canvi, ara encara tenim mosquits. Mare meva! Això no m'ho hauria cregut si m'ho haguessin explicat fa uns anys."
Totes les persones, més grans de 75 anys, que participin en el projecte obtindran un certificat que els acreditarà com a testimonis del canvi climàtic de Catalunya. Testimonis que a les generacions més joves i les futures els serveixin per saber com hauria de ser el clima de casa nostra i perquè lluitin perquè no continuï escalfant-se.