Tres paraplègics fan petits passos sense estímul elèctric després de molt entrenament

Tres pacients amb lesions medul·lars han pogut tornar a caminar gràcies a l'estimulació elèctrica i a sessions de rehabilitació. Però a més han estat capaços de fer passos curts sense aquest estímul. Es tracta d'un nou èxit d'aquesta combinació de tecnologia i fisioteràpia, publicada un mes després que dos estudis nord-americans independents anunciessin la recuperació de la capacitat de caminar de tres persones amb paràlisi a les cames.

El nou estudi és d'un equip suís liderat per Grégoir Courtine, de l'Escola Federal Politècnica de Lausana (EFPL). Els resultats es descriuen a la revista "Nature".

Els tres homes havien patit les lesions fa més de quatre anys i tenien una paràlisi parcial o completa de les extremitats inferiors. No havien recuperat mobilitat tot i les sessions habituals de rehabilitació.

Els investigadors van estudiar i simular diversos patrons d'estimulació de les neurones abans de dissenyar el sistema. Així van obtenir la forma òptima d'estimular diferents grups de músculs. L'electroestimulació de la medul·la s'efectua en la zona epidural amb un generador de polsos elèctrics transmesos per un sistema sense fils. Està programat per coordinar-ho amb els moviments que la persona vol dur a terme.

Després d'un temps d'entrenament, les tres persones van ser capaces de caminar per una cinta i després de caminar per la sala, sempre amb suport. Però al cap de diverses sessions, combinades amb rehabilitació amb fisioterapeutes, van anar reduint la necessitat d'ajut. Tots tres van aconseguir coordinar el moviment de malucs, genolls i turmells i controlar l'alçada i la longitud de cada passa.

Caminar sense estímuls elèctrics

Però l'element més destacat és que després d'uns quants mesos d'entrenament i rehabilitació tots tres van ser capaços de moure els músculs abans paralitzats sense necessitat de l'estimulació elèctrica. Això significa, segons els investigadors, que les connexions naturals entre el cervell i la medul·la s'havien restablert.

El mateix equip publica simultàniament un article a la revista "Nature neuroscience" on explica per què alguns estudis anteriors amb estimulació epidural en humans havien produït pèrdua parcial o total de l'anomenada propiocepció, que permet al cos saber la situació de les cames a l'espai. Això no es donava en animals petits, com ara rosegadors.

Els investigadors dedueixen que això es deu al fet que les distàncies en el cas dels humans són molt superiors a les que es donen en aquests animals. Creuen que la cerca de patrons concrets per a l'estimulació elèctrica poden minimitzar aquestes interferències i fins i tot generar sensacions artificials sobre la posició de les cames.

L'estimulació permet afer passeigs amb el caminador (EFPL)

En un comentari publicat també a "Nature Neuroscience", Chet Moritz, de la Universitat de Washington a Seattle, destaca la necessitat, revelada per aquest estudi i els dos anteriors, de combinar l'estimulació amb la rehabilitació:

La rehabilitació extensa i continuada és fonamental per aconseguir els beneficis de l'estimulació epidural. Els participants van completar entre cent i 278 sessions que combinaven estimulació i recuperació en aquests tres estudis, en períodes d'entre cinc i vint-i-un mesos".

El testimoni dels participants

Els tres pacients tenien característiques diferents. David M., un suís de 28 anys, havia tingut un accident esportiu el 2010 i després de 262 sessions amb un exoesquelet els metges li van dir que consideraven improbables més millores. Però després de cinc mesos amb el nou mètode, David M. va ser capaç de caminar més d'un quilòmetre durant una o dues hores, amb breus parades de descans.

Per la seva banda, l'holandès Gert-Jan Oskam, de 35 anys, va patir un accident de bicicleta quan tornava de la feina a la Xina el 2011. Després de cinquanta sessions havia tingut millores molt lleugeres i els metges li van dir que mai tornaria a caminar. El nou estudi ho ha desmentit:

Ara puc caminar distàncies curtes amb l'estimulació elèctrica i crosses i fins i tot sense estimulació elèctrica. La força dels meus músculs ha millorat de forma substancial".

Gert-Jan fins i tot practica algunes activitats mantenint-se dret tot sol, com ara barbacoes en el seu jardí. Si bé en aquests casos, per motius de seguretat, ha de tenir algú al costat.

El tercer pacient és el suís Sebastian Tobler, de 47 anys, que va patir un accident amb bicicleta de muntanya el 2013. Les seves cames van quedar completament paralitzades i les lesions eren tan greus que els metges ni tan sols li van oferir un programa de rehabilitació. Però ell mateix es va dissenyar un tricicle per moure's amb les mans. Ara pot caminar pel laboratori i s'entrena amb el tricicle fent servir braços i cames:

L'estimulació elèctrica em dona l'oportunitat d'entrenar,  fa circular la meva sang i, el més apassionant, em permet sortir al bosc. És bo per a la ment i és bo per al cos".

Tots tres continuen el seu entrenament regular gràcies a una aplicació controlada des del seu rellotge de polsera, que respon només a les ordres de la seva veu. Això els permet adaptar l'estimulació a les necessitats de cada situació.

Començar molt abans

Per als metges, el proper pas és començar aquesta recuperació molt abans, quan les possibilitats de recuperació són més elevades. En tot cas, hi ha consens científic que l'estimulació elèctrica marca el camí per als lesionats medul·lars, però també per altres persones amb problemes de mobilitat deguts a altres tipus de lesions o accidents.