Trobades 474 obres del llegat Muñoz Ramonet, que la família amagava

Vint-i-nou anys després de la mort de Julio Muñoz Ramonet, s'han recuperat 474 obres d'art i documentació que l'industrial va deixar a la ciutat de Barcelona.

Quatre filles i dos nets de Muñoz Ramonet tenien amagades un total de 376 pintures i dibuixos, 87 miniatures, 4 escultures, 4 ivoris i 3 tapissos que la Guàrdia Civil ha trobat en domicilis i en magatzems especials per guardar-hi quadres a Barcelona, Madrid i Alacant. S'han fet set escorcolls de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.

Tot i que les tasques de peritatge encara continuen, el tinent d'alcalde de Cultura, Joan Subirats, ha explicat que les obres coincideixen amb la major part del llistat d'obres reclamades, inclosa la prestigiosa col·lecció d'art Bosch i Catarineu, que va passar a propietat de Muñoz Ramonet quan va adquirir, el 1950, el patrimoni del consorci d'empreses UIASA.

Entre les obres s'han pogut identificar peces pertanyents a la col·lecció Bosch i Catarineu, de les quals en destaquen diverses, de Marià Fortuny, Joaquim Vayreda, Modest Urgell i Eugenio Lucas, taules gòtiques del XV i del XVI, pintura del segle XIX d'artistes com Winterhalter o Morgan, pintura de l'escola espanyola del XVII i XVIII i pintura catalana del segle XIX i XX

L'advocat Marc Molins, en representació de la Fundació Muñoz Ramonet, ha fet una crida a la "prudència, tot i l'alegria mesurada", i ha recordat que les obres estan a disposició judicial, majoritàriament retingudes a Madrid, als llocs on van ser trobades o en dipòsits judicials, com el Prado o el Reina Sofia.

Obres recuperades

Molins ha admès que són conscients que han intervingut més obra que la que correspondria, tot i la certesa que "una majoria de les 474 obres recuperades pertany a la fundació".

Entre les obres recuperades figuren l'oli "La Visitació", de Lucas Giordano; "Retrat de dona", atribuït a Sánchez Coello; un paisatge amb arquitectura de Joan Baptista Martínez del Mazo; "Sant Ignasi fent caritat als pobres", de Francisco Bayeu; o un retrat de la Reina Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, de Miguel Jacinto Meléndez.

Del segle XIX s'han trobat obres de Marià Fortuny com "Jove rifeny" i "Cavaller templer"; i d'Eugenio Lucas altres com "Escena d'exorcisme/La temptació" i "La targeta amorosa".

Falten més peces

Subirats ha assenyalat que "aquesta operació és un avanç molt important en el treball de recuperar el llegat de Muñoz Ramonet", però ha advertit que "queda per recuperar una àmplia sèrie, que inclou algunes peces molt valuoses com dibuixos de Fortuny, olis d'Anglada Camarasa i miniatures".

Encara no s'han pogut localitzar una cinquantena de pintures i dibuixos, 7 escultures, 173 miniatures i 13 ivoris, que també formaven part de l'herència que va deixar a Barcelona.

Anys de litigi

Muñoz Ramonet va morir a Suïssa l'any 1991 i va deixar a la ciutat el palauet on havia viscut, al carrer Muntaner 282, i un altre immoble al carrer Avenir, amb tot el seu llegat, que incloia quadres de Goya, Sorolla, Anglada Camarasa o El Greco. Gràcies a l'estraperlo i negocis foscos, amb el suport del règim franquista, va acumular una àmplia col·lecció.

Després d'un litigi judicial, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència que l'Audiència de Barcelona va dictar el 30 de gener de 2009, ratificant així que el llegat de l'industrial Julio Muñoz Ramonet pertany a l'Ajuntament de la capital catalana.

Fa set anys, un inventari va posar de manifest que havien desaparegut les peces més valuoses de la finca del carrer Muntaner.

Greco i Goya

L'Ajuntament, reconegut com propietari de la casa, es va querellar contra les filles, per apropiació indeguda i estafa processal, però elles van negar haver-se emportat l'herència que el seu pare va deixar a la ciutat.

La Fundació Muñoz Ramonet, que depèn de l'Ajuntament, va reclamar judicialment "L'anunciació", del Greco, i "L'aparició de la Verge del Pilar", de Goya, taxades en 7 milions d'euros. Finalment, va poder recuperar aquestes dues peces, que ara són al MNAC.