Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Lando Norris
Xabi Alonso
Real Madrid Celta de Vigo

Troben a les muntanyes de Prades fòssils d'una au boreal desapareguda fa 24.000 anys

Els investigadors han descobert evidències de l'espècie pinsà dels pins ("Pinicola enucleator") en una cova de Mont-ral

Redacció

11/04/2025 - 22.39 Actualitzat 25/08/2025 - 13.54

Fa milers d'anys, quan el clima era molt diferent, va viure a les muntanyes de Prades una au boreal de l'espècie pinsà dels pins ("Pinicola enucleator"). Un estudi liderat per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-A prop) ha identificat en la Cova del Cudó de Mont-ral restes fòssils d'aquest ocell, desaparegut al sud d'Europa fa més de 24.000 anys

Aporta una nova evidència del refredament climàtic extrem que va afectar la Mediterrània durant el Plistocè. Segons l'estudi, publicat a la revista "Geobios", és "una prova directa de la presència d'espècies àrtiques en latituds meridionals", i indica que "el clima a la zona era molt més fred i sec, amb boscos oberts i condicions típicament boreals".

Fòssils de dues coves

Els investigadors es van centrar en dues cavitats properes a Mont-ral: la cova del Cudó i la cova dels Galls Carboners, amb més de 450 restes d'aus. S'ha fet una anàlisi tafonòmica, és a dir, estudiant els processos que converteixen els organismes morts en fòssils. Així s'ha pogut entendre com es van acumular les restes i quins depredadors hi van intervenir.

A la cova del Cudó, la majoria de les restes corresponen a petits ocells, amb un 41% d'ossos que mostren marques de digestió. Aquestes dades indiquen que rapaces nocturnes, com mussols, i diürnes, com els falcons, utilitzaven la cavitat com a lloc d'alimentació i repòs

A la cova dels Galls Carboners s'ha vist una acumulació majoritària de coloms, cosa que suggereix que podia haver estat una zona de cria. Les marques de dents presents a molts ossos indiquen una alta pressió de depredació per part de petits carnívors, com la guineu o el linx ibèric, que aprofitaven la vulnerabilitat de les cries als nius. Segons l'estudi, aquest patró de depredació sistemàtica sobre cries d'aus per part de petits carnívors és poc habitual en jaciments europeus del Plistocè, i obre noves vies d'estudi sobre les estratègies de caça i alimentació d'aquests animals en entorns de coves. 

L'estudi s'inclou en un projecte de recerca més ampli sobre el període del Plistocè a la península Ibèrica.