Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Flick Barça prèvia Betis
Eric Garcia renova Barça
Hugo Mallo abús sexual

Troben la possible ubicació del mític temple d'Hèrcules de Cadis, un etern enigma

Dos arqueòlegs haurien aconseguit situar les restes sota el mar gràcies a l'anàlisi d'imatges aèries

Redacció / Agències

15/12/2021 - 22.57 Actualitzat 17/12/2021 - 10.13

Una investigació ha trobat restes que podrien correspondre al mític temple fenicipúnic de Melqart i d'Hèrcules a Cadis. Si es confirma, la troballa podria resoldre una de les grans incògnites de l'arqueologia.

L'estructura, ubicada dins del mar, a una profunditat d'entre cinc i tres metres i unes dimensions de 300 metres de llarg i 150 d'amplada, ha estat localitzada en una zona entre l'llot de Sancti Petri (Chiclana de la Frontera) i Camposoto (San Fernando).

La seva localització ha estat possible gràcies a mètodes de teledetecció aplicats per Ricardo Belizón Aragón i Antonio Sáez Romero, del Departament de Prehistòria i Arqueologia la Universitat de Sevilla.

Conjuntament han escodrinyat imatges aèries de la zona, des de documents de l'Institut Geogràfic Nacional fins a ortografies d'un vol americà del 1956, i les han sotmès a processos digitals que han permès visualitzar aquesta estructura i moltes altres.


Més estructures

A més de l'estructura que centra l'estudi, també han trobat restes del que podrien ser espigons, una estructura portuària interior i altres edificacions que indicarien que hi va haver una ciutat romana que podria ser de la mida de la no gaire llunyana Baelo Claudia.

Seria un paisatge completament diferent del que fins ara s'havia cregut que hi havia en aquesta zona on es buscava el temple Melqart (Heracles per als grecs i Hèrcules per als romans).

L'estructura trobada es podria relacionar amb la informació que autors clàssics com Estrabó, Sili Itàlic, Posidoni o Filòstrat donaven d'aquest famós santuari, que descrivien en un entorn canviant, subjecte a les marees i a prop de la costa.

Des del segle XVIII s'han anat localitzant restes com monedes i escultures que confirmaven que el temple buscat estava en aquesta zona, i des dels anys 70 del segle XX s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques i sondejos que han servit per ubicar-hi altres restes, però no per localitzar el temple.


És la plataforma on hi havia el temple?

L'investigador Ricardo Belizón ha mostrat la seva alegria i "impacte" per haver realitzat aquesta troballa en el curs dels treballs per a la seva tesi doctoral i s'ha mostrat, juntament amb Antonio Sáez, caut: "Som científics, el temps i la investigació ens dirà si és o no és", han comentat després d'explicar que ara comença una feina de "molts molts anys" per corroborar la seva teoria. 

Unes tasques que es veuen dificultades perquè l'espai està sotmès a corrents marins, mala visibilitat i marees, que amb prou feines permeten fer sondejos de busseig durant tres hores seguides. El govern andalús s'ha compromès ara a aconseguir finançament per seguir amb la investigació, a través d'excavacions a la costa i sota el mar.

El director del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla, Francisco José García, ha assegurat que es tracta d'una troballa "de primer nivell", d'"enorme importància històrica" ​​perquè "forma part de l'ADN de la cultura occidental i de la història d'Andalusia".

La Junta d'Andalusia s'ha compromès a buscar finançament per seguir-ho investigant (Junta d'Andalusia)