Trump, a cop d'ultimàtum: "Aquesta nit morirà tota una civilització"

Si "aranzel" va ser un dels termes estrella durant els primers mesos del segon mandat del president dels Estats Units, Donald Trump, "ultimàtum", és, sens dubte, una de les paraules més repetides pel mandatari de la Casa Blanca des de l'estiu passat. 

Aquesta pròxima matinada, a les dues, acaba el termini del darrer ultimàtum de Trump per arribar a un acord i que es reobri l'estret d'Ormuz. 

El líder nord-americà ha tornat a apujar el to contra el règim de Teheran des de Truth Social: "Aquesta nit morirà tota una civilització, per no tornar mai més". És l'enèsima hipèrbole de Trump en la seva retòrica de guerra, però que ha anat seguida d'un matís: "No vull que això passi, però probablement passarà."

Davant les amenaces de Trump, l'ONU i experts en dret interancional ja han advertit que bombardejar massivament infraestructures energètiques o viaductes està considerat un crim de guerra.

La resposta de l'Iran no s'ha fet esperar i ha amenaçat els Estats Units i, segons recull l'agència Reuters a través d'una font iraniana, els ha transmès el missatge que si Washington ataca les centrals elèctriques de l'Iran, "tota la regió i l'Aràbia Saudita cauran en la foscor completa."

L'ambaixador iranià a l'ONU ha dit que els darrers comentaris de Trump sobre l'Iran són "profundament irresponsables".

El país també ha reaccionat amb una campanya governamental en què ha fet una crida als joves del país a formar cadenes humanes "per escenificar un símbol d'unitat i resistència davant de l'enemic", segons ha dit aquest matí el viceministre d'Afers de la Joventut del Ministeri d'Esport, Alireza Rahimi.

Precisament, milers de persones ja han format cadenes humanes aquest dimarts, com ara a la central elèctrica més gran del país, Damavand, o a la planta elèctrica de Bisotun, amb fotografies del líder suprem mort Ali Khamenei i del seu successor, segons recullen agències a partir d'imatges difoses per la televisió estatal iraniana.

Les mobilitzacions s'han replicat a altres punts, amb una cadena humana sobre el pont històric de la ciutat de Dezful, al sud-oest del país, en defensa davant les amenaces de Trump.    

La pròrroga de l'ultimàtum per l'obertura de l'estret d'Ormuz

El 21 de març passat el president dels Estats Units va plantejar el primer ultimàtum al govern de Teheran per garantir la reobertura de l'estret d'Ormuz. Des d'aleshores, la Casa Blanca ha anat allargant els terminis de manera continuada.

Inicialment, Trump va donar 48 hores al règim dels aiatol·làs per reobrir aquest pas, per on passa el 20% del petroli mundial.

"Si l'Iran no obre totalment, sense amenaces, l'estret d'Ormuz en un termini de 48 hores a partir d'aquest mateix moment, els Estats Units atacaran i arrasaran les seves centrals elèctriques, començant per la més gran!", va escriure el mandatari a Truth Social.

Aquell mateix dia l'Iran va denunciar un atac de la coalició nord-americana i israeliana contra la instal·lació nuclear de Natanz i els Estats Units van autoritzar temporalment la venda del petroli iranià encallat al mar.

Dos dies després, el 23 de març, però, Trump va ampliar el termini i el va augmentar en cinc dies i, posteriorment, el 26 de març, va acabar fixant el final de l'ultimàtum per al dilluns 6 d'abril a les 20.00 de Washington-- les dues de la matinada hora catalana.

L'últim canvi de pensament va ser diumenge, quan Trump va fer una nova publicació a Truth Social en què ampliava el termini de l'ultimàtum 24 hores més: "Dimarts, a les 20.00, hora de l'est (00:00 GMT de dimecres)!", va escriure. Poc abans va fer una altra publicació amenaçadora: "Dimarts serà el Dia de la Central Elèctrica i el Dia del Pont, tot junt, a l'Iran. No hi haurà res igual!!! Obriu el maleït Estret, bojos de merda, o viureu a l'infern. Només mireu! Lloat sigui Al·là". 

Mentre es negocia entre bambolines un possible acord, el govern de Teheran ha volgut marcar perfil públicament davant les constants amenaces de Trump. "La negociació no és en cap cas compatible amb ultimàtums, crims o amenaces de cometre crims de guerra", va assenyalar aquest dilluns el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei. 

Aquest dimarts l'Iran ha decidit tallar la diplomàcia directa amb els Estats Units.

La UE, Hamas o Zelenski, objectius dels ultimàtums de Trump

En el marc de la guerra comercial, Donald Trump ha recorregut en nombroses ocasions als ultimàtums com a arma negociadora. En el cas de la Unió Europea, a mitjans de juliol del 2025 el mandatari nord-americà va enviar una carta oficial a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en què anunciava la imposició d'aranzels del 30% als productes de la UE a partir de l'1 d'agost.

"Un aranzel del 30% sobre les exportacions de la UE perjudicaria les empreses, els consumidors i els pacients a banda i banda de l'Atlàntic. Continuarem treballant per aconseguir un acord abans de l'1 d'agost. Al mateix temps, estem preparats per salvaguardar els interessos de la UE sobre la base de contramesures proporcionades", va respondre en un tuit Ursula von der Leyen,

Finalment, el 27 de juliol, quatre dies abans que expirés el termini, Trump i Von der Leyen van anunciar un acord per uns aranzels del 15% a la Unió Europea. 

En el cas de Gaza, durant la tardor passada Trump va imposar diversos ultimàtums a Hamas, tant pel que fa a l'acceptació del seu pla de pau, com per marcar el ritme de l'alliberament d'ostatges israelians. 

El 3 d'octubre del 2025 Trump donava 48 hores a l'organització terrorista perquè acceptés el seu full de ruta per a Gaza. Un ultimàtum que va obtenir el resultat esperat poques hores després del seu anunci. 

El dissabte 4 d'octubre, tot i que encara mancava el vistiplau per part d'Israel, Hamas va respondre que acceptava l'acord en termes generals, com l'alliberament dels israelians segrestats sota les premisses del pla de Washington, que preveia un alto el foc immediat i rebre a canvi l'alliberament de centenars de presos. 

Tot i ser, suposadament, aliats, el govern ucraïnès de Volodímir Zelenski també ha estat objectiu dels ultimàtums de Donald Trump. 

El president dels Estats Units, Donald Trump, va donar el divendres 21 de novembre del 2025 un ultimàtum al mandatari de Kíiv perquè acceptés abans del dijous 27 de novembre, Dia d'Acció de Gràcies, el pla de pau proposat per la Casa Blanca per posar fi a la guerra d'Ucraïna. 

Lluny de doblegar-se a les pressions de Trump, Zelenski va defensar públicament perquè no podia acceptar les condicions del pla: "Ucraïna ha de fer front a una elecció molt difícil: o perdre la nostra dignitat o perdre un aliat important." 

En el mateix comunicat, el president ucraïnès afegia: "O els 28 punts [del pla dels EUA] difícils de complir o un hivern extremadament dur, el més dur, i amb més riscos. Viure sense llibertat, sense dignitat, sense justícia."

Finalment, l'ultimàtum no va tenir cap tipus d'efecte i el 28 de desembre Trump i Zelenski es van reunir a Florida, on tampoc van acabar de tancar cap full de ruta definitiu per posar fi un conflicte que el mateix president dels Estats Units havia promès que acabaria en 24 hores de ser al càrrec.