Trump amenaça amb més atacs si l'Iran trenca el fràgil alto el foc, compromès pels atacs al Líban
El fràgil alto el foc de dues setmanes a l'Iran penja d'un fil. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha advertit, en un missatge difós a la seva xarxa Truth Social, d'una ofensiva "més gran i més forta que mai" en cas d'incompliment de la treva.
Ha assegurat, a més, que mantindrà desplegades forces militars al voltant de l'Iran "fins que es compleixi íntegrament l'acord" amb l'objectiu, diu, d'assegurar l'estabilitat a la zona.
Malgrat la nova amenaça, assegura que aquest escenari és "molt improbable" i ha recalcat que "no hi haurà armes nuclears" i que l'estret d'Ormuz "romandrà obert i segur".
La Casa Blanca ha confirmat l'enviament d'un equip negociador de màxim nivell, encapçalat pel vicepresident, JD Vance, a les negociacions per posar fi a la guerra que haurien de tenir lloc a final de setmana a Islamabad.
Per la seva part, l'ambaixador iranià al Pakistan ha informat a X que una delegació de l'Iran arribaria aquest dijous a la nit a la capital del Pakistan per participar en les converses amb els Estats Units, però, hores després ha esborrat el tuit sense aclarir si el viatge dels negociadors segueix en peu després de les violacions de l'alto el foc sobre territori libanès.
El Pakistan ha instat Israel a detenir "de manera immediata" els atacs al Líban i adverteix que l'agressió "viola el dret internacional i posa en risc la treva".
L'Iran vol que les converses girin al voltant de la seva proposta de deu punts, que ofereix la reobertura de l'estret d'Ormuz i garanties de no proliferació nuclear, a canvi de l'aixecament de les sancions contra Teheran i la retirada militar nord-americana de la regió.
Trump ha assegurat que Washington només ha acceptat alguns d'aquests punts i que són els que es discutiran, diuen, durant les negociacions.
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha ofert el seu suport al Pakistan en les negociacions de pau i ha assegurat, des d'X, que Espanya vol que "el Líban s'inclogui a l'alto el foc", després que Israel continués els seus atacs contra el país àrab.
A més, ha anunciat que Espanya reobrirà de forma immediata la seva ambaixada a Teheran, tancada des de l'inici de la guerra, que ha fet 3.000 morts a l'Iran.
Primer atac de Hezbollah des de la treva
Aquest dimecres, hores després d'anunciar l'acord, Israel ha perpetrat l'ofensiva més virulenta contra el Líban fins ara, i ha provocat la mort de més de 250 persones en un sol dia.
La milícia xiïta de Hezbollah ha assegurat que s'havia "compromès" amb el cessament de les hostilitats, però, davant de "l'incompliment de l'alto el foc" per part de l'executiu de Benjamin Netanhayu, ha anunciat nous atacs contra Israel aquest dijous.
Durant la jornada s'han succeït els atacs entre Israel i Hezbollah, enmig de multitud de crides internacionals demanant la inclusió del Líban en l'alto el foc.
Mentre Tel Aviv i Washington asseguren que la treva no inclou el front obert al Líban, l'Iran ha titllat els atacs al Líban de "greu violació" de l'alto el foc.
En declaracions a la BBC, el viceministre d'Exteriors iranià, Saeed Khatibzadeh, ha assegurat que "no es pot demanar un alto el foc, acceptar els termes i condicions, acceptar les zones on s'aplica, mencionar específicament el Líban, i que després el teu aliat iniciï una massacre", que ha qualificat d"'espècie de genocidi".
A més, el president del Parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, ha advertit que les violacions de l'alto el foc tindran una resposta forta. "Aturin el foc immediatament", ha dit.
Hezbollah, aliat de l'Iran en aquest conflicte, ha advertit que mantindrà els seus atacs fins que acabi l'"agressió nord-americana-israeliana" contra el Líban.
Declaracions contradictòries sobre l'estret d'Ormuz
Després de registrar caigudes dràstiques del trànsit de fins al 97% des de l'inici de la guerra, el moviment a l'estret d'Ormuz ha començat a reprendre's amb cautela des de l'inici de la treva.
La Guàrdia Revolucionària iraniana compartia dimecres un mapa amb rutes alternatives per al trànsit a l'estret d'Ormuz, perquè els vaixells puguin evitar les zones minades.
Tanmateix, malgrat acordar el "pas segur" per aquesta via, Teheran ha anunciat una interrupció de la navegació dels vaixells petroliers com a resposta als massius bombardejos que Israel ha llançat --tot i la treva-- contra el Líban aquest dimecres. La Casa Blanca, en canvi, assegura que l'estret està obert.
Molts pocs vaixells l'han creuat, amb comptagotes. Les companyies navilieres esperen més garanties per transitar.
Dels pocs que ho han fet, portaven sobretot "càrrega seca", és a dir, productes a granel o no refrigerats. Només algun, petroli.
Una demostració de la confusio i la falta d'entesa sobre l'estret. Un element clau de la negociació. Un dels punts controvertits és el peatge que l'Iran estaria imposant als vaixells. L'equivalent als 2 milions de dòlars per mercant, segons alguns mitjans internacionals.
I és que l'Iran hauria col·locat les mines estratègicament per obligar els vaixells a passar amb escorta i a pagar el peatge, que, segons els mateixos països del Golf, viola els tractats internacionals sobre el dret del mar, i vulnera la llibertat de navegació en els estrets naturals.
La reobertura d'Ormuz ha estat una demanda de la comunitat internacional i, especialment, de Trump, que ha amenaçat reiteradament l'Iran d'atacar i "arrasar" les centrals elèctriques i els ponts si no reobria l'estret. Fins al punt que va assegurar que tot el país podria ser "aniquilat en una sola nit".