Trump-Netanyahu, una baralla de parella o la fi de l'idil·li

''Estàs boig. Series a la presó si no fos per mi. T'estic salvant el cul. Tothom t'odia ara. Tothom odia Israel per això. Què collons fas?". Segons el portal informatiu Axios, amb molt bones fonts dins l'administració dels Estats Units, això és el que li va etzibar Donald Trump a Benjamin Netanyahu dilluns al vespre, quan els dos dirigents van parlar per telèfon.

La distància entre un i l'altre s'eixampla a mesura que els interessos personals i de govern que representen se separen. I la baralla arriba després de l'últim moviment d'Israel. Gens original. Quan un bri de distensió es deixa sentir al golf Pèrsic, ara mateix bloquejat per la tensió EUA-Iran, Israel atia el foc al Líban.

Les tecles que toquen les parts en conflicte

De fet, la tecla del Líban s'ha convertit, en mans de Benjamin Netanyahu, en la palanca per alentir, aturar i potser fer descarrilar les negociacions en l'altre gran escenari de conflicte a la zona: el golf Pèrsic. Israel vol deixar l'Iran debilitat fins a l'extrem o, si és possible, provocar el col·lapse dels aiatol·làs i aconseguir un canvi de règim.

La tecla dels clergues iranians, potser més poderosa fins i tot del que preveien, és l'estret d'Ormuz. Un sol impacte en un sol vaixell tanca l'aixeta d'una bona part del petroli que consumeix el món. I si Ormuz no sembla prou amenaça, els houthis del Iemen ja han anunciat que estan preparats per escanyar l'altre estret estratègic, Bab el-Màndeb, l'entrada sud del mar Roig i accés al canal de Suez.

Quina tecla tenen els EUA? La "tecla habitual" dels Estats Units –el seu immens múscul militar i financer– s'ha convertit en la trampa que el lliga de mans. El poder de foc en mans de Donald Trump ha posat el país en un carreró sense sortida. L'Iran tanca Ormuz en un "tot o res" de qui està escanyat i hi té menys a perdre que els seus enemics. 

Benjamin Netanyahu sap que la Casa Blanca no podrà deixar caure mai el seu aliat històric. Porta la iniciativa militar i arrossega Washington. 

Donald Trump, atrapat entre el pànic d'una crisi petroliera que enfonsi l'economia i la incapacitat de frenar el govern israelià, es queda sense tecles. D'àrbitre a l'Orient Mitjà a policia frustrat que només pot reaccionar als fets consumats dels altres dos jugadors. 

En aquesta tessitura arriba la conversa pujada de to entre Donald Trump i Benjamin Netanyahu. 

El "memoràndum d'entesa" Iran-EUA

Els EUA i l'Iran fa setmanes que treballen en la redacció d'un "memoràndum d'entesa", un document prou genèric per deixar-ho tot obert i prou tangible per suportar moviments de les dues parts. 

Les filtracions de les negociacions permeten reconstruir el marc i alguna proposta del document: prorrogar l'alto el foc dos mesos (i aquí l'Iran hi incorpora el front libanès), netejar les mines d'Ormuz, aixecar o modular el càstig econòmic a l'Iran i abordar el control del programa nuclear iranià i la gestió del seu urani.

Ningú es pot permetre una imatge de vulnerabilitat o de capitulació, i això explica que hi hagi atacs controlats sense que la vocació de mantenir l'alto el foc se'n ressenti.

Tant Washington com Teheran s'envien senyals que no volen escalar el conflicte. 

I en aquests moments d'aparent i mínima distensió, Netanyahu aixeca el braç. L'última aparició ha servit per anunciar una intensificació dels atacs al Líban amb una ordre executiva per reprendre el bombardeig dels suburbis de Beirut, la capital libanesa. 

Els atacs israelians s'havien desfermat al sud del Líban, amb successives crides a l'evacuació de civils, destrucció d'habitatges i infraestructures civils i ocupació de territori. Les tropes d'Israel han acabat travessat el riu Litani i apoderant-se del castell de Beaufort. Riu i fortalesa, dos símbols del control del sud del país. 

I Trump va perdent la paciència. I sembla que poca cosa més pot fer que perdre la paciència. I això li fa perdre –encara més– la paciència. "Estàs boig". "Què collons fas?" Baralla d'un matrimoni que no se separarà mai? Inici del desamor de debò que pot acabar amb el matrimoni? Difícil de dir. Un fet, però, és que els matrimonis més estables són els matrimonis per interès.