Trump recorda a l'Iran que l'ultimàtum perquè obri l'estret d'Ormuz s'acaba dilluns

Mentre els Estats Units continuen buscant el pilot de l'F-15 abatut aquest divendres al sud de l'Iran, el president nord-americà, Donald Trump, manté el to amenaçador i ha reiterat l'ultimàtum que va donar la setmana passada a Teheran perquè reobri l'estret d'Ormuz. L'ultimàtum s'acaba aquest dilluns i, en un missatge a Truth, Trump ha avisat Teheran que, si no arriben a un acord per obrir l'estret, farà que "l'infern caigui sobre ells".

El temps s'acaba: 48 hores abans que l'infern caigui sobre ells.

El 22 de març, Trump va donar 48 hores a l'Iran per obrir "completament" l'estret d'Ormuz; si no ho feia, els Estats Units atacarien i arrasarien "les seves centrals elèctriques". L'endemà va dir que mantenia converses "detallades i constructives" amb Teheran i que ajornava cinc dies l'amenaça de bombardeig. Però abans que s'acabés aquest nou ultimàtum, el 26 va anunciar una altra pròrroga, aquest cop fins al 6 d'abril.

Tot i que des d'aleshores han preguntat a Trump en diverses ocasions si considerava tornar a ampliar el termini –i ell no ho ha descartat–, el missatge d'aquest dissabte suggereix una data definitiva. Però tot just aquest divendres, el mateix Trump va publicar un missatge en què feia referència a "una mica més de temps" per poder obrir Ormuz. De moment, les forces armades iranianes han rebutjat aquest dissabte al vespre l'ultimàtum de Trump.

El tancament de l'estret d'Ormuz, per on passa una cinquena part del petroli mundial, és una de les conseqüències més desestabilitzadores derivades de la guerra a l'Orient Mitjà, que va començar el 28 de febrer passat amb els bombardejos dels Estats Units i Israel contra l'Iran.

Esforços per reobrir l'estret d'Ormuz

El tancament de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran, un punt estratègic per al comerç de mercaderies mundial, amenaça amb una crisi inflacionista arreu del planeta. L'Iran assegura que el mantindrà bloquejat per a tots els països que considera hostils, tot i que aquest dijous s'ha detectat un vaixell contenidor de mercaderies francès navegant-hi. És el primer mercant d'un grup europeu de transport marítim que travessa l'estret des que l'Iran el va tancar.

Els països del Golf han demanat al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que autoritzi una missió per reobrir-lo a la força, una resolució que no s'ha aprovat per falta de consens. El president dels Estats Units, Donald Trump, també ha demanat el suport de l'OTAN per ajudar-lo a desbloquejar aquest pas estratègic. Trump ha amenaçat de retirar-se de l'Aliança Atlàntica per la falta de suport d'alguns països membres a la seva operació militar a l'Iran.

Dimecres que ve, 8 d'abril, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, es reunirà a Washington amb Donald Trump i els secretaris d'Estat, Marco Rubio, i de Guerra, Pete Hegseth, abans d'assistir a una trobada del Club Bilderberg –que reuneix personalitats europees i nord-americanes de la política, les finances i la comunicació.

De moment, les autoritats de l'Iran asseguren que s'ha començat a autoritzar el pas per l'estret d'Ormuz a béns de primera necessitat i ajuda humanitària. De fet, l'ONU va reclamar a l'inici de la guerra que l'ajuda humanitària fos una excepció en el bloqueig de la zona, que genera un increment dels preus dels aliments, l'energia i els fertilitzants.

Protestes a l'Iraq contra els EUA i Israel

Milers de persones han participat aquest dissabte a Bagdad, Bàssora i altres ciutats iraquianes en manifestacions de protesta contra l'operació militar d'Israel i els Estats Units contra l'Iran, i per demanar la fi del conflicte a l'Orient Mitjà. 

Les concentracions responen a la crida feta pel clergue Muqtada al Sadr a manifestar-se pacíficament "per condemnar l'agressió sionista i americana i instaurar la pau a la regió". El líder iraquià té el suport de gran part de la comunitat xiïta, la més nombrosa tant a l'Iraq com a l'Iran.

Protesta també a Israel

El crit de "No a la guerra" també s'ha sentit aquest dissabte al vespre a Tel-Aviv. Una protesta, amb molta presència policial i amb la participació limitada per les autoritats israelianes: les restriccions per la guerra prohibeixen les concentracions de més de 50 persones.

La policia ha intentat dissoldre els manifestants. Fa uns dies es va detenir una desena de persones en una protesta similar.

Les protestes setmanals van arrencar el 2023 contra la reforma judicial i contra Netanyahu, més tard es van fer pel retorn dels ostatges de Gaza i, ara, són contra la guerra a l'Iran.

Les manifestacions d'aquest tipus cada cop són més nombroses. Just en el moment que va començar la guerra, una enorme majoria dels jueus israelians, el 93%, donaven suport a l'atac a l'Iran. Després de més d'un mes de guerra ininterrompuda, aquest percentatge ha baixat fins al 78%. Els israelians més farts han començat a sortir al carrer per dir que ja n'hi ha prou, com explica el corresponsal de 3CatInfo, Jordi Brescó, en aquesta crònica:

Un mort en l'atac a una central nuclear a l'Iran 

La coalició formada per Israel i els Estats Units ha continuat bombardejant territori iranià i libanès durant el matí de dissabte. L'atac més significatiu s'ha produït a la central nuclear de Bushehr, en què un membre de seguretat de la planta ha resultat mort, segons ha informat l'agència de notícies Tasmin citant l'Organització de l'Energia Atòmica de l'Iran. 

Segons aquesta informació, els edificis laterals de la instal·lació han resultat danyats, tot i que actualment no hi ha perill de fuga radiològica a causa de l'atac. 

Diferents objectius també han estat atacats a la capital iraniana, així com a les ciutats d'Urmia, Esfahan, Karaj i Qom. Els barris meridionals de Beirut i el sud del Líban també han estat bombardejats per l'exèrcit israelià, que aquest dissabte ha reconegut la mort d'un soldat israelià "durant els combats al sud del Líban". L'exèrcit israelià assegura haver bombardejat 200 objectius a l'Iran i més de 140 al Líban en les últimes 48 hores.  

L'Iraq reobre el principal pas fronterer amb l'Iran

Aquest dissabte, un dron iranià ha impactat contra un complex petrolífer a Al-Burjusiya, a prop de Bàssora, al sud de l'Iraq, i ha provocat un incendi.  L'Iraq ha tancat un pas fronterer amb l'Iran durant unes hores per l'atac a una terminal en què ha mort una persona i cinc més han quedat ferides. El pas de Shalamcheh, que és una de les principals entrades d'aliments i altres productes a l'Iraq, ja s'ha reobert i s'hi permet el trànsit "amb normalitat", segons han anunciat les autoritats iraquianes aquesta tarda.

L'Iraq també ha restringit durant una estona el trànsit al pas de Safwan, a la frontera amb Kuwait, després d'informar d'explosions al costat kuwaitià. Les autoritats frontereres havien alertat de diversos drons sobrevolant la zona abans de les explosions.

Als Emirats Àrabs Units, les autoritats de Dubai han interceptat un atac iranià contra la seu de l'empresa tecnològica nord-americana Oracle, amenaçada pel règim de l'Iran des de l'inici de la guerra. La façana de l'edifici ha resultat lleument danyada. 

Fins ara, les autoritats iranianes han reconegut la mort d'almenys dues mil persones des de l'inici de l'ofensiva israeliana i nord-americana, el 28 de febrer, entre les quals 216 menors d'edat. Per la seva banda, la Mitja Lluna Roja ha dit que els bombardejos han destruït o danyat almenys 100.000 edificis civils –40.000 dels quals a Teheran– i han afectat 600 escoles i 300 centres de salut. L'ONG opositora HRANA, amb seu als Estats Units, parla de més de 3.400 iranians morts, la meitat dels quals civils.