Trump va a la vista del Suprem que debat la nacionalitat per naixement, que ell vol eliminar
Redacció/Agències
El govern dels Estats Units ha de tenir dret a negar la ciutadania a un infant nascut al seu territori? Aquesta és la pregunta que intenta respondre el Tribunal Suprem dels Estats Units.
Concretament, el que està en discussió és una ordre executiva que ordena a les agències nord-americanes que no reconeguin la ciutadania dels infants nascuts als Estats Units si cap dels dos pares és ciutadà americà o si cap dels dos no té l'estatus de resident permanent al país.
La norma ha arribat al Suprem després que un tribunal inferior en bloquegés l'aplicació, en considerar que el seu llenguatge viola la 14a esmena de la Constitució dels Estats Units, així com una llei federal que codifica els drets de ciutadania per dret de naixement. Una consideració que, tenint en compte el transcurs de la primera vista, la majoria dels magistrats del Suprem també comparteixen.
Trump assisteix a la vista
El procés, a més, també ha convertit Trump en el primer president en exercici que assisteix a una vista al Tribunal Suprem. Una presència que subratlla la importància de la qüestió per a la seva administració, que la considera clau per frenar la immigració il·legal: de fet, va signar l'ordre executiva el seu primer dia després de retornar al càrrec, el gener del 2025.
Milers d'immigrants estan pendents de la decisió del Tribunal Suprem, que ha iniciat la vista amb manifestants a les seves portes. Es calcula que la seva sentència podria afectar l'estatus legal de fins a 250.000 nadons nascuts cada any als Estats Units.
La 14a esmena de la Constitució, en el punt de mira
A la vista, Trump ha hagut d'escoltar les complexes preguntes que els magistrats han plantejat a l'advocat que defensa l'acció del seu govern, John Sauer. Majoritàriament, han rebut amb escepticisme les pretensions de l'executiu.
Davant dels jutges, el lletrat ha defensat que la ciutadania per dret a naixement sense restriccions contradiu la pràctica de la immensa majoria de les nacions modernes i ha afirmat que opera "com un poderós factor d'atracció per a la immigració il·legal" que recompensa els "estrangers il·legals que no només violen les lleis d'immigració, sinó que també s'enfronten a aquells que segueixen les normes".
La 14a esmena de la Constitució s'ha interpretat durant molt de temps com una garantia de la ciutadania per als nadons nascuts als Estats Units, amb només algunes excepcions. Concretament, assenyala que "totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units, i subjectes a la seva jurisdicció, són ciutadans dels Estats Units i de l'estat on resideixen".
Malgrat que Sauer ha assenyalat que històricament aquesta frase excloïa els fills d'ambaixadors o enemics durant una invasió hostil, el president del Tribunal, el conservador John Roberts, ha criticat que es vulgui excloure tots els immigrants il·legals "a partir d'exemples tan petits i una mica idiosincràtics".
L'administració Trump afirma que la frase "subjecte a la seva jurisdicció" significa que néixer als Estats Units no és suficient per a la ciutadania, i exclou els nadons d'immigrants que es troben al país il·legalment o la presència dels quals és legal però temporal, com ara els estudiants universitaris o les persones amb visats de treball.
I argumenta que la ciutadania només s'ha de concedir als fills d'aquells amb la "lleialtat principal" en els Estats Units, inclosos els ciutadans i els residents permanents. Aquesta lleialtat s'estableix mitjançant el "domicili legal", que els advocats de l'administració defineixen com a "residència legal i permanent dins d'una nació, amb la intenció de romandre-hi".
Els jutges també han qüestionat aquesta manera d'establir la lleialtat dels ciutadans. "Què passa si algú que viu a Noruega amb el seu marit i la seva família, però que encara és ciutadà nord-americà, torna a casa, té el seu fill aquí i torna a marxar a Noruega? Com sabem si el nen és ciutadà nord-americà perquè el pare o la mare no tenia la intenció de quedar-se?", ha qüestionat la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett.