Una bomba de dopamina: el perill de la sobreexposició dels infants a les pantalles

Cada vegada són més el nens i joves que es tornen addictes als mòbils. Una addicció que aparentment sembla inofensiva. El "30 minuts" d'aquest diumenge tracta l'addicció a les pantalles.

Explica els perills de deixar els mòbils i les tauletes als més petits durant molta estona i els efectes que això pot tenir en els cervells que s'estan formant. Un programa que ens farà reflexionar sobre fins a quin punt estem enganxats a les pantalles, tant petits com grans.

 

Els experts avisen: l'ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes pot provocar trastorns del llenguatge i del son en els més petits. Però també conseqüències greus per als més grans.

Pantalles: un bomba de dopamina

Una epidèmia silenciosa i perillosa amenaça els nens els primers anys de vida, entre els 0 i els 3 anys. A França, la doctora Anne-Lise Ducanda, responsable de Protecció Maternal i Infantil, ha creat un col·lectiu amb altres professionals de la salut, pediatres, logopedes i psicòlegs, per fer reaccionar les autoritats.

Exigeixen anar més enllà dels seus estudis de camp, prendre mesures i advertir dels efectes de la sobreexposició dels infants a les pantalles, com es fa amb les addiccions a l'alcohol, el tabac i les drogues.

I l'addicció a les pantalles no només afecta els més petits. Cada cop hi ha més adults addictes a la dopamina que ens proporcionen les recompenses que rebem de les xarxes socials.

Fins i tot alguns dels principals líders de la indústria de les xarxes socials, com un dels cofundadors de Facebook, reconeixen que aquesta xarxa social es basa en el funcionament del cervell, i en particular en els circuits neurals de la recompensa. Aquesta recompensa proporciona una dosi de dopamina, la coneguda com "l'hormona de la felicitat", al cervell.

Experts en addiccions comparen el mòbil amb una veritable bomba de dopamina que, a mesura que rebem un "m'agrada" o alguna recompensa semblant, produeix una descàrrega d'aquesta substància que ens satisfà. En definitiva, des de ben petits estem consumint aplicacions que s'han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

Podem viure sense el mòbil?

La psicòloga Gemma Garcia, responsable del programa Tractament de Prevenció i Tractament de Drogodependències de la Diputació de Barcelona, explica el perill de l'addicció a les pantalles:

" Els símptomes principals serien alteracions del son, alteracions del rendiment escolar, en la concentració, podem observar problemes d'agressivitat si li intentem retirar."

En els casos més greus és necessari l'ingrés en un hospital i passar per un procés de desintoxicació molt semblant al de les drogues. És un problema que va en augment. Cal alertar els pares, que hi tenen un paper clau.

"No han de ser els mainaders tecnològics, ni el primer tipus de joc estimulant que li podem donar a un nen. És molt importat que s'estableixin relacions amb els altres que contactin, que toquin, que experimentin, amb el món real".

Per això, recomanen que els menors de dos anys no mirin cap pantalla i, després, limitar-ne l'ús a una hora al dia com a màxim, sempre supervisats per un adult i mai abans d'anar a dormir. I a la pregunta que es fan molts pares sobre quina és l'edat mínima per tenir un mòbil, els experts responen que és a partir dels 12 anys. Però, sobretot, que cal donar exemple.