Un dron frena els salts des de les roques a Tarragona després d'anys d'accidents

Cada any es registren accidents per culpa d'una pràctica que, tot i estar prohibida a la majoria de municipis, es continua fent

Ni la prohibició ni les sancions eviten que cada temporada es repeteixin els salts des de les roques. Són zones de difícil accés i això complica la prevenció, però també l'actuació dels serveis d'emergència quan hi ha un accident.

Tarragona té alguns dels enclavaments que ha registrat més accidents greus, fins i tot mortals.

És per això que des del juliol han començat a utilitzar un dron per evitar que la gent es tiri. Un objectiu que, segons Anton Casas, caporal de la Guàrdia Urbana de Tarragona, s'ha aconseguit:

Ens adonem que quan la gent veu el dron, en compte de tirar-se a l'aigua, se'n van.

I les dades així ho corroboren, perquè si l'any passat es van sancionar 20 persones per saltar de les roques, enguany només han posat una multa.

Una altra zona on hi ha costum de saltar és a cavall de Torredembarra i Altafulla, a les roques de la platja del Canyadell. Aquí els socorristes ho intenten evitar des de terra i la policia local fa patrullatge per mar, però uns i altres veuen impossible acabar amb els salts amb les eines que tenen actualment.

Cartell que prohibeix saltar al mar (ACN/Eloi Tost)

Els socorristes argumenten que per evitar que se salti de les roques han de fer patrullatge en unes zones on perden la visió i la capacitat d'actuació dels banyistes que hi ha a la platja.

La caporala responsable del servei marítim de la policia municipal de Torredembarra, Raquel Arasa, també apunta a una dificultat afegida: 

Hi influeixen molt les xarxes socials, el fet de publicar-ho i de fer-ho viral.

Sensació de falsa seguretat

La joventut de la majoria de saltadors fa que s'ho prenguin com un joc més que no pas com una temeritat. Però a l'altra banda de les platges, els serveis de traumatologia dels hospitals, cada any veuen múltiples accidents.

La responsable de la Unitat de Columna de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, Anna Marsol, ho explica així: "Hi ha una sensació de falsa seguretat: em puc tirar i no passa res... fins que passa".

La majoria d'accidents són traumatismes, però també hi ha un degoteig constant de lesions irreversibles que canvien, per sempre, la vida del pacient.