25 ofegaments aquest estiu: els socorristes alerten d'un excés de confiança
En un mes i mig, 25 persones han mort ofegades en platges, piscines, rius, gorgs i pantans. És una xifra superior a la de l'any passat i que preocupa el govern i també els socorristes.
L'última víctima mortal és un jove de 21 anys que havia desaparegut al canal de la Dreta de l'Ebre, a Amposta, quan s'estava banyant amb una altra persona.
S'ha activat un ampli dispositiu de recerca fins a l'illa de Buda. El cos l'han trobat de matinada a Balada, a uns 7,5 km del pont de Pedra del canal.
Sis morts més que el 2025
Aquest noi és la 25a víctima mortal des del 15 de juny. És una temporada de bany amb més morts que la del 2025.
Segons les dades del govern des del 15 de juny fins al 24 de juliol, han mort 13 persones ofegades a les platges, 8 en piscines i 4 en aigües interiors. L'any passat, en el mateix període, n'havien mort 19.
Pel que fa als ferits per ofegament (menys greus, greus o crítics), n'hi ha hagut 21 a les platges i 27 a les piscines. L'any passat eren 16 i 15 respectivament, xifres que representen un increment del 31% a les platges i d'un 80% a les piscines.
Coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció dels Ofegaments, el govern fa una crida a la precaució. La Generalitat recorda algunes recomanacions com nedar en companyia d'altres persones i, sempre que sigui possible, escollir zones de bany amb servei de vigilància i salvament.
També fer cas de la senyalització i les indicacions dels socorristes a les platges, evitar el consum de begudes alcohòliques, seguir les recomanacions adaptades a l'estat de salut de cadascú i vigilar contínuament els infants mentre es banyen per part d'un adult.
On es concentren la majoria d'accidents?
Del total de víctimes mortals a les platges aquest estiu, deu han sigut en platges de la Costa Daurada, dues a la Costa Brava i una a la Costa Central.
Pel que fa a les edats, sis de les víctimes tenien més de 65 anys, quatre eren adults de fins a 64 anys i tres, menors d'edat. D'altra banda, els homes ofegats han estat onze i les dones, dues.
A les piscines, set dels vuit morts van tenir lloc en piscines privades. Quatre víctimes eren majors de 65 anys; dos adults i dos menors; i finalment sis han estat dones i dos homes.
En aigües interiors, tres víctimes han estat en rius, gorgs o canals, i una en un pantà. Els tres ofegaments s'ha produït al juliol, i les víctimes eren tots homes (dos menors d'edat, un jove de 21 i un de més de 65 anys).
Els socorristes alerten d'un excés de confiança
La principal defensa i vigilància contra els ofegaments, els socorristes, creuen que hi ha un excés de confiança d'algunes persones que fa que corrin riscos que haurien d'evitar.
El vicepresident de la patronal d'empreses de salvament (AECSA) i director de Pro-activa, Oriol Canals, explica a l'ACN que "el mar és un medi contrari a la vida humana".
Canals assegura que hi ha rescats i ofegaments que es donen per confiar massa en la pròpia condició física, per la falsa sensació de seguretat d'elements de suport que s'instal·len a les platges o per ignorar les condicions del mar en aquell moment.
Els socorristes es queixen, especialment, del comportament amb bandera groga, que requereix extremar les precaucions
La bandera groga no és per banyar-se amb una mica de cura.
La bandera groga, insisteix, determina "una adversitat en les condicions marítimes". Per això, recomana que "s'ha de fer peu tota l'estona i que l'aigua arribi, com a molt, fins al genoll".
Un dels col·lectius més vulnerables davant aquest excés de confiança són les persones grans, ja que en molts casos van a la platja molt a primera hora del matí, quan encara no hi ha operatiu el servei de salvament i socorrisme. A més, molts d'ells confien tota la mobilitat al mar a les baranes o línies de vida que instal·len alguns ajuntaments.
"Aquests elements venen amb la idea d'ajudar certs col·lectius, però cal que els expliquem bé", comenta Canals. De fet, des de Pro-activa expliquen que "moltes vegades" s'ha hagut d'ajudar persones grans fora de l'horari de servei per aquestes circumstàncies, com també persones que sense saber nedar entren al mar confiant en la línia de vida.
Què són les planxes de salvament ciutadà
Un nou element que ha aparegut en algunes platges del Garraf i la costa tarragonina són les planxes de salvament ciutadà, un element creat per l'empresa danesa Lifeboard.
Es tracta d'una taula flotant de més d'un metre de llargada pensada perquè qualsevol ciutadà que vegi un banyista en risc el pugui ajudar a sortir de l'aigua. La planxa té diverses nanses i porta una corretja de seguretat que s'ha de col·locar qui la llenci. Aquesta cinta fa d'enllaç entre el banyista i la persona que l'ajuda.
Els impulsors del sistema defensen que és una eina pensada per utilitzar en moments en què no hi ha servei de socorrisme, i recorden que sempre cal avisar el 112. La taula té un xip GPS per facilitar l'actuació dels serveis d'emergències i, alhora, controlar possibles usos vandàlics.
Els professionals, però, veuen amb un cert recel l'aparició d'aquests elements. "No pots esperar que la ciutadania faci una feina per a la qual potser no està preparada", argumenta Canals.
És tan aleatori com tirar una moneda a l'aire i que surti cara o creu.
Els socorristes reclamen més recursos
Coincidint amb la commemoració del Dia Mundial per a la Prevenció dels Ofegaments, una cinquantena de socorristes s'han concentrat aquest dissabte a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Exigeixen que es dimensionin correctament les plantilles, amb jornades laborals adaptades a les condicions climàtiques i que es reconegui el socorrista com "un treballador polivalent sanitari".
En una concentració convocada per la CGT, han reclamat "més recursos" a les administracions. Asseguren sentir-se "desemparats" i demanen un canvi de model que freni "la privatització del salvament i el socorrisme".
Ignacio García, secretari general de la secció de socorristes de la CGT, ha posat d'exemple l'acord assolit amb l'Ajuntament de Barcelona ara fa un any, que inclou allargar tant la temporada alta com la baixa, contractar més personal i millorar les instal·lacions, entre d'altres. Reclama que s'apliqui al conjunt del sector.
Sobre l'increment dels ofegaments, es mostren "impotents i frustrats" perquè, després d'anys de lluita, "no se'ls té en compte".
