
Un estudi demostra que el cervell dels cecs impulsa l'agudesa dels altres sentits
El cervell de les persones amb ceguesa profunda té la capacitat de "reconnectar-se" en absència d'informació visual per impulsar altres sentits i, fins i tot, funcions cognitives com la memòria o el llenguatge
Redacció
23/03/2017 - 19.45 Actualitzat 23/03/2017 - 21.43
Un estudi dirigit per investigadors del Massachusetts Eye and Ear dels Estats Units ha confirmat que els cervells de les persones que neixen cegues fan noves connexions en absència d'informació visual, portant a la millora d'habilitats per compensar la deficiència visual, com l'audició, l'olfacte i el tacte, així com funcions cognitives (com la memòria i el llenguatge).
L'informe publicat en l'edició digital d'aquest dimecres a Plos One, descriu per primera vegada els canvis estructurals, funcionals i anatòmics combinats en el cervell evidents en aquells nascuts amb ceguera que no estan presents en persones amb visió normal.
Una de les autores principals del treball professora d'Oftalmologia a l'Escola de Medicina de Harvard, Corinna M.Bauer, ha detallat els resultats de l'estudi:
"Els nostres resultats demostren que els canvis cerebrals neuroplàstics estructurals i funcionals que ocorren com a resultat de la ceguesa ocular primerenca poden estar més estesos del que inicialment estava pensat. Observem canvis significatius no només en l'escorça occipital (on es processa la visió), sinó també en àrees implicades en la memòria, el processament del llenguatge i les funcions sensorials motores."
Els investigadors van utilitzar tècniques de ressonància magnètica amb imatges multimodals del cervell per revelar aquests canvis en un grup de 12 subjectes amb ceguesa primerenca (nascuts amb o que han adquirit ceguesa profunda abans dels 3 anys) i van comparar les exploracions amb un grup de 16 individus amb visió normal (tots els subjectes tenien el mateix rang d'edat).
En l'escàner d'aquells amb ceguesa primerenca, l'equip va observar canvis estructurals i funcionals de connectivitat, incloent evidència de connexions millorades, enviant informació d'un costat a un altre entre les àrees del cervell que no es van observar en el grup amb visió normal.
Aquestes connexions, que sembla que són úniques en aquells amb ceguesa profunda, suggereixen que el cervell "es reconnecta" en absència d'informació visual per impulsar altres sentits, cosa que és possible per la capacitat del cervell per adaptar-se naturalment a les nostres experiències.
Un dels autors principals del treball i professor associat d'oftalmologia a l'Escola de Medicina de Harvard, Lotfi Merabet, ha volgut fer èmfasi en la capacitat del cervell per fer aquesta "reconnexió":
"Fins i tot, en el cas de ser profundament cec, el cervell es reactiva d'una manera en la qual pugui utilitzar la informació a la seva disposició per interactuar amb el medi ambient d'una manera més eficaç. Si el cervell es pot reconnectar a si mateix, potser a través de la formació i l'augment de l'ús d'altres modalitats com l'audició i el tacte i les tasques del llenguatge, com la lectura braille, el cervell té un gran potencial per adaptar-se."
Els investigadors esperen que entendre millor aquestes connexions porti a esforços de rehabilitació més eficaços que permetran als individus cecs compensar millor l'absència d'informació visual.
Avui és notícia
Publicat el Dossier Epstein: milers de documents de la xarxa pedòfila de l'empresari amic de Trump
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA