Un estudi genètic dels jueus d'època medieval a Tàrrega posa llum sobre la seva integració
Un dels únics estudis que s'han fet a Europa sobre la genètica de la comunitat jueva d'època medieval posa llum sobre com vivien i la seva integració amb la resta de la població. La recerca ha analitzat l'ADN de les restes recuperades de la necròpolis de Roquetes, a Tàrrega, que daten del 1348.
Llinatges d'ADN
La recerca ha analitzat les restes de 16 individus recuperats d'una de les fosses de Tàrrega. S'ha pogut extreure ADN d'onze d'ells.
A partir de l'estudi del seu genoma s'ha descobert que hi ha una part que és similar a altres comunitats jueves --amb arrels al Mediterrani Oriental i el Pròxim Orient--, però que també hi ha components que indiquen relació amb les poblacions de la península Ibèrica durant l'època medieval.
Això podria implicar que es tractaria d'una comunitat més oberta que les altres estudiades a Europa, on hi ha marcats llaços d'endogàmia.
La investigadora del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Cristina Santos explica què implica aquesta troballa:
És la primera vegada que tenim la caracterització dels jueus de la península Ibèrica durant l'edat mitjana, que han tingut una història diferent de la resta d'Europa.
Per estudiar el genoma s'analitza l'ADN mitocondrial, és a dir, el llinatge matern, i també el cromosoma Y, transmès per via paterna. La recerca l'ha impulsat el departament de Cultura a través de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Estudi únic
A Europa només s'han publicat tres estudis sobre la genètica de les comunitats jueves durant l'època medieval, i aquest és l'únic que s'ha fet sobre els jueus sefardites. El terme "sefardita" fa referència als jueus que van viure a la península Ibèrica, que s'anomena Sefarad en hebreu.
A les altres comunitats estudiades, a Alemanya i Anglaterra, les mostres van evidenciar més endogàmia i matrimonis dins de la mateixa comunitat.
Això s'adiu amb el que la historiografia explica sobre la relació dels jueus amb la resta de la població al nord i centre d'Europa, molt més tensa que a la Península, on van mantenir lligams comercials i financers.
Tot i això, Santos recorda que "es tracta d'una mostra molt petita de població" i que, per tant, s'hauria d'estudiar bé el cas d'altres comunitats jueves a la Catalunya medieval.
Mort violenta
Les restes estudiades de Tàrrega corresponen als cossos extrets d'una fossa excavada l'any 2007 a la necròpolis jueva de Roquetes. A través de l'estudi antropològic s'han detectat marques de violència que podrien confirmar que els individus estudiats van ser víctimes d'un pogrom, és a dir, un atac que va patir aquesta comunitat l'any 1348.
Segons Santos, també s'ha de tenir en compte que estaven sepultats en una fossa i no en enterraments individuals:
Es tracta de morts simultànies, i aquests casos només es donen per epidèmies o atacs. L'estudi antropològic mostra senyals de violència als cossos que indiquen que seria el segon cas.
L'atac, de fet, està documentat amb fonts històriques: es tractaria d'un assalt al call el juliol del 1348, en un context de tensió social derivat de la crisi econòmica i agrària que va assolar Europa al segle XIV, durant la baixa edat mitjana, i que coincideix amb l'arribada i expansió de la pesta negra.
Restes degradades
De la fossa es van recuperar les restes de 16 individus, als quals s'ha estudiat l'ADN a partir de les dents. El procediment en aquest cas s'ha basat en l'extracció de peces dentals, que s'han triturat, i amb aquest material s'han extret les mostres genètiques per estudiar-les.
Es tracta d'un procés molt complex que s'ha de fer en condicions d'esterilització total i en un laboratori especialitzat en paleogenètica que només treballa amb mostres genètiques d'ADN antic.
A més a més, s'ha de tenir en compte que l'ADN es degrada a l'exterior i, per tant, és difícil tenir les condicions òptimes per poder fer un estudi complet de tot el genoma d'un individu. Per això, del total de 16 cossos estudiats, només d'onze s'ha pogut recuperar prou mostres genètiques per analitzar-les.
Recuperació polèmica
De la necròpolis de Roquetes de Tàrrega s'han recuperat més de 250 cossos, sobretot en les excavacions de l'any 2007. En aquell moment, diferents associacions d'arqueologia catalanes van denunciar que la Generalitat lliurés les restes trobades a la comunitat jueva sense presentar una memòria de la intervenció.
El projecte inicial ja preveia en aquell moment que els cossos es traslladessin al Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, però es van acabar sepultant bona part al cementiri jueu de Barcelona, a Collserola.
Segons va denunciar la CUP de Tàrrega l'any 2024, aquests fets s'haurien repetit amb les restes que havien quedat al municipi.