Un fòssil dels Pirineus revela com eren els cocodrils fa 125 milions d'anys
Redacció
Una altra recerca, liderada per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu per primera vegada com era la pell dels cocodrils primitius i aporta detalls nous de com era el seu sistema respiratori.
L'estudi s'ha fet a partir de l'anàlisi d'un fòssil procedent de la pedrera de Meià, ubicada a la serra del Montsec de Meià, al Prepirineu de Lleida. Es tracta d'un exemplar d'uns 50 centímetres de llarg, que va ser descobert fa més d'un segle i estudiat parcialment als anys 90, però del qual, ara, s'ha aconseguit extreure informació inèdita.
Els paleontòlegs Óscar Castillo-Visa i Jesús Serrano han analitzat les restes amb llum ultraviolada, que els ha permès veure estructures que, amb llum normal, passen desapercebudes.
Gràcies a aquest mètode, la investigació ha documentat diferents tipus d'escates de la pell d'aquest espècimen, de diferents formes i mides al llarg del cos, i ha determinat que no tenia l'aleta que els cocodrils actuals tenen a la cua.
També s'han trobat evidències de l'existència d'un patró de colors, amb bandes clares i fosques, a la cua. Sembla que les bandes ajudaven a trencar visualment la silueta del cos i ajudaven l'animal a camuflar-se.
Si aquesta hipòtesi es confirma, el fòssil de la Pedrera de Meià seria el cocodril primitiu més antic amb coloració preservada.
Òrgans sensorials a la pell i un sistema respiratori sofisticat
L'estudi apunta a la possible existència d'òrgans sensorials ubicats a la pell, especialment a les escates del coll, les extremitats i els laterals del tronc i la cua. En els cocodrils actuals, aquests òrgans es troben distribuïts per tota la superfície del cos i els permeten percebre estímuls tàctils, tèrmics i químics, i diferències en la pressió de l'aigua.
La llum ultraviolada també ha revelat estructures cartilaginoses al tòrax que indiquen que l'animal disposava d'un sistema respiratori eficient que li permetia estar molt ben adaptat a un sistema de vida semiaquàtic. És un sistema respiratori semblant, en alguns aspectes, al dels cocodrils actuals.
La investigació la signen Óscar Castillo-Visa, Albert G. Sellés i Àngel Galobart, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i Phil Bell, de la Universitat de Nova Anglaterra. Ha estat publicada per la revista Zoological Journal of the Linnean Society, especialitzada en zoologia.
La pedrera de Meià, un jaciment excepcional
El jaciment de Meià, on es va localitzar el fòssil estudiat en aquesta investigació, és considerat un jaciment excepcional. Els fòssils que s'hi han localitzat conserven no només els ossos, sinó també parts toves que rarament es fossilitzen. Això el converteix en un referent per a l'estudi de peixos, amfibis, rèptils i plantes del període del cretaci inferior, de fa entre 100 i 145 milions d'anys.
Fins ara, s'han recuperat més de 8.000 fòssils a la pedrera de Meià.