Un mapa recull en temps real l'impacte del soroll per carrers a Barcelona
Carrer Enric Granados. Quarts de dotze de la nit d'un divendres. Les terrasses són plenes a vessar i tot de gent gaudeix d'un vespre a les acaballes de l'hivern. No fa gaire fred.
Entre la multitud, un parell de veïns amb una tauleta a la mà observen detingudament un mapa. Formen part de l'associació Xavecs, una agrupació de diverses entitats ciutadanes que combaten de forma activa per reduir el soroll de Barcelona.
Acaben d'estrenar l'observatori del soroll, un mapa que mesura a temps real i processa les dades que van recollint els més de 200 sonòmetres que hi ha a Barcelona i que formen part del programa Sentilo, una altra eina desenvolupada pel consistori que fa pública aquesta informació.
En el mapa, pots consultar els nivells de soroll de cada carrer i també una llista dels 10 millors i pitjors lloc per dormir.
(Si no veus el mapa correctament el pots consultar a la web)
La diferència és que l'observatori del soroll acumula l'històric des de mesos enrere i que processa al detall les dades en franges horàries molt estretes.
Els crits de la gentada, un grup que canta l'"Aniversari feliç", un noi que clava una puntada de peu contra una persiana metàl·lica... Són només alguns dels sons de la nit que es van combinant i que fan que la gràfica no es mogui d'entre els 70 i els 75 dB (A).
Segons l'ordenança municipal de l'Ajuntament de Barcelona, no hauria de passar els 55 dB (A) per la zona on som i l'hora que és.
Constatem que hi ha soroll a l'ambient, però què volen dir aquestes xifres? Parlem amb Jordi Romeu, catedràtic universitari que treballa al laboratori d'enginyeria acústica i mecànica de la UPC.
Romeu diu que "una conversa normal són menys de 55 dB (A), mentre que una discussió a crits molt forts pot arribar als 75 dB (A)".
El problema, però, és que cada vegada que hi sumes 10 dB (A) tens la sensació que hi ha el doble de soroll.
Amb aquest creixement exponencial, doncs, els veïns asseguren que és un maldormir continu. Cansats de presentar queixes a l'Ajuntament de Barcelona i de fer trucades a la Guàrdia Urbana, han decidit publicar aquesta eina per denunciar una situació que ja fa temps que s'arrossega.
Jordi Badia, president de l'Associació Xavecs i de l'entitat SOS Enric Granados: "Esperem que amb aquest mapa la gent es conscienciï que la problemàtica del soroll és un tema global, que ens afecta a tots".
Quan tanquen els locals
L'afectació es mou, ara que les terrasses van tancant, amb certes presses, quan ja passen uns minuts de les dotze de la nit. Ens desplacem uns carrers per l'Eixample seguint els diversos grups de gent. Ja han acabat de sopar. Ara van a fer una copa.
Arribem fins al carrer Aribau. Allà, un veí, que no vol revelar el seu nom perquè està cansat que el personal de diversos locals l'increpin quan passa per davant per queixar-se, ens explica que és una constant la gent que s'acumula a les portes dels locals, que no tenen terrassa o bé és molt limitada, i que s'apropien de la vorera per fer del carrer un espai on passar-hi l'estona.
"Criden, es pixen per tot arreu. És un incivisme continu de dimecres a dissabte. Jo no dic que no surtin de festa, però s'hauria de regular més i distribuir millor les zones d'oci", afirma.
Avança la nit i anem tancant locals. Ara ja només queden les discoteques. De nou, riuades de gent caminant per l'Eixample. Es dirigeixen cap al carrer Tuset. Ja són quarts de dues i no hi cap ni una agulla. Resulta difícil caminar pel carrer sense topar amb altres persones. Els espais entre contenidors s'han convertit en els urinaris masculins.
El personal de la porta de les discoteques miren d'evitar que la gent es concentri davant dels portals dels veïns, però el carrer Tuset no és gaire llarg i les persones es podrien comptar a milers. De manera que l'esforç no serveix de gaire si la intenció era "respectar el descans dels veïns" com indica un cartell situat just davant d'una de les discoteques.
Jordi Badia, que ens ha acompanyat fins al carrer Tuset, torna a treure la tauleta i consulta el sonòmetre més proper. Arriba a pics de 85 dB (A). 10 dB (A) més que els que sentíem un parell d'hores abans al carrer Enric Granados.
Podem comprovar amb les nostres orelles com es compleix la norma que explicava Jordi Romeu, l'expert en acústica que hem consultat. La sensació és exponencial. I un altre detall per fer-nos-en a la idea. Ens confirma que "aquests 85 dB (A) equivalen al volum que hi pot haver a l'interior d'una discoteca".
Resultat, el carrer Tuset de Barcelona, dins els locals i fora, s'ha convertit en una macrodiscoteca que funciona fins a altes hores de la matinada. Una setmana rere l'altra.
Entre tot aquest soroll, parlem amb una veïna, la Montse. En un primer moment era reticent a participar en aquest reportatge. Ens explica que cada vegada que s'ha queixat públicament del malson del carrer Tuset durant setmanes li han estat trucant a l'intèrfon de matinada. Finalment, però, ha decidit explicar-nos com són les seves nits.
Visc amb estrès. Quan es fa fosc ja vas pensant a veure quins crits sentiràs, fins a quina hora.
"Em desperto a la mínima, ho he de tenir tot tancat i això que ara fa fred. A l'estiu és molt pitjor", explica la Montse.
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, assegura que està actuant de forma continuada per fer un seguiment i control de la contaminació acústica i, tenint en compte les dades recopilades pels sonòmetres, els mateixos que aporten la informació a l'observatori del soroll, apunta que en els últims quatre anys s'ha disminuït un 6% el soroll a tota la ciutat, tant de dia com de nit.