"Un més de casa": la història de la mandíbula de Banyoles que ha canviat la farmàcia pel museu

La mandíbula més famosa de Banyoles no podrà sortir mai de la capital del Pla de l'Estany. És la condició que hi ha posat la família que ha custodiat aquesta peça arqueològica i que l'ha cedit a la ciutat.

Ha estat 139 anys a prop de medicaments a la farmàcia Alsius, a tocar de la plaça Major, i ara està acompanyada dels primers homínids que van habitar la zona, al museu arqueològic acabat de renovar.

Dos tècnics de conservació del museu van fer el recorregut de 170 metres escortats per agents de la Policia Local. Un cop al museu, es va col·locar a la vitrina el fòssil, d'una antiguitat d'entre 73.000 i 41.000 anys, i que podria correspondre a un sàpiens.

"Un més de casa"

La Rosa Alsius Suñer ha vist el seu avi i el seu pare a la farmàcia ensenyant amb orgull la mandíbula quan hi anaven companys de carrera o escoles, sobretot de Banyoles:

Era un més a casa, mai t'havies preguntat per què hi havia una peça arqueològica a casa.

El picapedrer Llorenç Roura va trobar la mandíbula el 1887, en un bloc de travertí a la pedrera del Pla de la Formiga de Banyoles. La va donar al farmacèutic i historiador Pere Alsius, que se la va emportar a casa, on va retirar el marbre que l'envoltava. 

La família sempre ha tingut clar que pertanyia a la ciutat. "No havia sentit dir mai la meva mandíbula, era la mandíbula de Banyoles", explica Marta Suñer, viuda de Pere Alsius.

"La veig com una cosa que he conegut des de petita, la identifico i no ens la podrien canviar", apunta Rosa Alsius, mentre el seu germà Esteve diu, ara que és al museu, que enyoraran "el que comportava la mandíbula: conèixer els científics, la visita dels escolars..."

Pendents de seqüenciar-ne l'ADN

La família de farmacèutics ha obert casa seva a escolars i a científics d'arreu del món que n'han fet estudis exhaustius, instal·lant aparells de rajos X al menjador per fotografiar i escanejar la mandíbula.

Hi ha un llibre de visites que recull els comentaris de la gent, que també agraeixen la generositat i l'hospitalitat dels Alsius.

La majoria dels antropòlegs coincideixen que la mandíbula era d'una dona d'uns 40-50 anys, amb un desgast dentari accentuat que s'explicaria per una alimentació rica en peix sec o perquè mastegava contínuament pells d'animals per adobar-les.

Ara estan pendents d'un estudi que pot ser clau. En una de les últimes visites a la farmàcia Alsius, paleontòlegs alemanys van extreure dentina de la mandíbula i esperen poder-ne seqüenciar l'ADN per datar-la i identificar-la de manera definitiva. Rosa Alsius hi confia:

"La genètica no fallarà i dirà si és home o dona."