Un miler de persones marxen en defensa del parc de Collserola

La marxa reivindicativa ha sortit de diversos punts del Barcelonès, Vallès Occidental i el Baix Llobregat i ha arribat al parc del Tibidabo. El portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, Josep Moner, considera que és "contradictori" que les administracions defensin que es declari Collserola parc natural però alhora permetin que s'hi construeixi.

La plataforma ha destacat l'èxit de la convocatòria, que comptava amb el suport d'un centenar d'entitats i ha estat secundada per un miler de persones. Un fet que, segons Moner, demostra que la ciutadania no vol que es facin actuacions urbanístiques que fragmentarien Collserola. El portaveu ha comentat: "No es tracta solament que es declari parc natural sinó que no es facin actuacions previstes com el túnel d'Horta o el pas de la línia de molt alta tensió (MAT) per aquí".

Aquesta setmana s'ha presentat el nou Pla Territorial Metropolità, que ha de servir de marc per al futur parc natural. Encara que la reivindicació de declarar Collserola parc natural és compartida per ecologistes, partits polítics i administracions, les discrepàncies se situen en la manera de protegir aquest espai.

La serra de Collserola és al mig d'una plana on viu més de la meitat de la població de Catalunya i on es genera gran part de l'activitat econòmica del país, fet que provoca una gran pressió sobre una àrea que depèn de tres comarques i que es reparteix en nou municipis. Actualment, Collserola es regeix pel Pla General Metropolità de l'any 76, que preveu reserves edificatòries i d'equipaments que els ecologistes consideren que fragmenten el territori.

A la serra de Collserola també hi ha una densa xarxa elèctrica formada per setze línies, i el pla energètic espanyol preveu afegir-n'hi una altra. Seria una línia de molt alta tensió, aèria, que les administracions catalanes volen que passi per fora del parc i sigui soterrada.