Una exposició a la Fundació Joan Miró revela el somni americà de l'artista català

Els Estats Units van ser un territori clau per entendre l'evolució del llenguatge artístic de Joan Miró, el seu reconeixement internacional i les relacions amb altres creadors. Hi va fer projectes públics com "Lluna, sol i una estrella", a Chicago. 

Allà va consolidar la seva llibertat creativa i el reconeixement internacional. Com apunta Matthew Gale, comissari de "Miró i els Estats Units", l'artista "va entendre que les seves ambicions es podien fer realitat als Estats Units de la manera que no podien fer-se a Europa". 

L'exposició mostra els moments clau de la trajectòria de Miró als Estats Units, amb dues retrospectives a Nova York, el 1941 i el 1959, i les set visites entre el 1947 i el 1968. També el suport clau del seu marxant, Pierre Matisse, fill del pintor Henri Matisse, i el suport de diverses institucions i col·leccionistes americans. 

Segons Gale, aquests col·leccionistes estaven "emocionats i també una mica desconcertats pel seu treball molt aviat". El prestigi internacional de Joan Miró es va consolidar gràcies a l'entusiasme dels artistes dels Estats Units, que va començar als anys vint i reforçat per la seva estada a Nova York el 1947. 

Durant sis visites posteriors, els intercanvis amb artistes i amics nord-americans van obrir-li nous camins artístics. Artistes com Jackson Pollock van situar Miró al costat de Picasso com "els dos artistes que més admiro". 

Esperança, democràcia i llibertat

El 1930, Pierre Matisse va organitzar la primera exposició individual de Miró a Nova York i va promocionar contínuament l'obra de l'artista català. El MoMA també va reconèixer el valor de Miró amb adquisicions com "Personatge llançant una pedra a un ocell", el 1937, que van permetre conèixer el seu estil imaginatiu als artistes locals.

Marko Daniel, director de la Fundació Miró i comissari de l'exposició, explica com per al pintor el país americà "representava possibilitats infinites, esperança, democràcia i llibertat". "Miró i els Estats Units" narra la relació entre Miró i 49 artistes contemporanis de diferents generacions, alguns empesos per la immigració, l'exili o la recerca d'oportunitats. 

La Segona Guerra Mundial va fer que molts artistes i intel·lectuals europeus s'exiliessin cap als Estats Units i això va afavorir l'aparició de l'expressionisme abstracte nord-americà i Nova York va apropiar-se del lideratge simbòlic de l'art modern. 

Miró va ser testimoni d'aquest desplaçament de la capitalitat artística de París a Nova York. Molts artistes nord-americans es van inspirar en Miró i l'artista també va quedar influït per la pintura gestual i d'acció. 

Miró i Alexander Calder van ser grans amics des que es van conèixer a París el 1928 i es van intercanviar obres. L'arquitecte Josep Lluís Sert, amic de Calder i de Miró, va ser un contacte vital per a l'artista als Estats Units i van col·laborar plegats.

La mostra

L'exposició, que se centra sobretot en les dècades de 1940 i 1950, reuneix 138 obres, algunes de les quals no s'havien exposat mai a l'Estat com "Les estacions" de Lee Krasner. Són una selecció de pintures, dibuixos, escultures, gravats, films i material d'arxiu de diverses col·leccions americanes i europees i del fons de la fundació. 

Dolors Rodríguez Roig, comissària de l'exposició, assenyala com gràcies a l'arquitectura en la mostra "podem veure un diàleg entre Louise Bourgeois, Maya Deren i Lee Krasner". I també inclou nous estudis d'especialistes sobre l'evolució artística de Miró. 

També s'hi podrà veure "Pintura mural, 20 març 1961", una obra monumental que es va exposar en diverses ocasions als anys 60 a París, Nova York i Londres. I per primera vegada es podran veure juntes les dues primeres obres que Miró va exposar als Estats Units: "Le Renversement", del 1924, i "Pintura", del 1926.

També es presentaran els 22 pochoirs sobre paper de 1959 de les "Constel·lacions" originals que van ser concebudes per Miró amb la voluntat que es poguessin contemplar per totes dues cares, tal com l'artista havia previst oferint una nova lectura de la llibertat formal i l'esperit experimental.

La mostra també visibilitza artistes dones que van haver de firmar amb noms masculins per ser reconegudes, com Henrietta Myers o Corinne Michelle West.

L'exposició s'emmarca en la celebració dels 50 anys de la Fundació Joan Miró i es podrà visitar a Barcelona del 10 d'octubre al 22 de febrer de l'any que ve.