Loteria Nadal 2025
Arxius Epstein
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Ordeig IRTA-CReSA
Incendi Hospitalet de Llobregat
Barça Baskonia
Madrid Sevilla
Christensen

Igualada

Una llei de 1889 evita que la Seguretat Social cobri un deute de l'hospital

La Tresoreria de la Seguretat Social no podrà cobrar per constrenyiment el 1.309.337,89 euros que l'Hospital Comarcal d'Igualada li deu des de mitjans dels anys 80, segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la que ha tingut accés INTRA-ACN, en la qual es recorda que una llei de 1889 ho impedeix.

07/10/2002 - 00.00 Actualitzat 09/11/2006 - 09.03

La Sala del Contenciós Administratiu del TSJC ha considerat una reclamació presentada per l'Hospital mateix davant la secció segona contra una resolució del 15 de maig de 1991 del Tribunal Econòmic i Administratiu de Catalunya, que ha quedat anul·lada "per no ser conforme a dret". Els magistrats recorden "la inembargabilitat dels béns de l'entitat", segons un reial decret del 14 de març de 1889 que estableix que "els béns i les rendes de les institucions benèfiques no podran ser objecte de procediment de constrenyiment". Aquest extrem va ser també confirmat per un altre decret del 10 de març de 1955, que estipula que "cap tribunal no pot despatxar manament d'execució ni providència d'embargament" contra aquests tipus d'entitats. La Sala també recorda que les fundacions assistencials privades com l'Hospital Comarcal d'Igualada poden acollir-se a una moratòria en el pagament dels seus deutes, segons la llei 41/1994, i que aquesta moratòria només afectaria "les quotes posteriors a 1995". Segons la sentència, doncs, l'Hospital haurà de pagar els 1.309.337,89 euros que deu a la Seguretat Social en concepte de quotes empresarials corresponents al període de març de 1985 a gener de 1987, incloent els interessos. Tanmateix, hauran de ser les administracions titulars les que "resolguin de forma efectiva de pagament" que no passi pel constrentiment o l'embargament.