Una ramaderia d'Amposta, responsable de la popularització del cavall frisó

El cavall frisó és una raça d'origen neerlandès que va estar a punt de desaparèixer fa un segle, però que en les últimes dècades s'ha expandit arreu del món perquè és dòcil i té una presència majestuosa. Una ramaderia d'Amposta, Frisones de la Cruz, és en bona part responsable de la popularització d'aquesta raça. Van començar a criar frisons fa gairebé cinquanta anys i ja n'han exportat a 35 països, principalment a Sud-amèrica. 

Aquesta empresa familiar és dirigida actualment per Oriol de la Cruz, que explica que el seu pare es dedicava a criar cavalls creuats i algun pura raça espanyol però "es va enamorar dels frisons i aquesta passió ens la va transmetre als fills."

"Aquest cavall no era gens conegut a Espanya. Vam ser pioners a introduir-lo, procedent de Frísia, una petita regió del nord d'Holanda. A partir d'aquí l'hem donat a conèixer a altres països. La nostra ramaderia ha estat un dels punts d'inflexió per popularitzar-lo."

Campionat Nacional de Cavalls Frisons

La ramaderia, amb el suport dels ajuntaments d'Amposta i la Ràpita, organitza aquest dissabte el sisè Campionat Nacional de Cavalls Frisons, que inclourà un concurs morfològic de poltres, eugues i cavalls adults. Hi participaran 54 exemplars procedents de diferents països i seran jutjats sota el criteri de l'exigent organització holandesa KFPS (Koninklijke Vereniging Het Friesch Paarden-Stamboek), que vetlla per la puresa d'aquesta raça. 

El campionat també inclourà diversos espectacles eqüestres i la participació dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Reus, que utilitzen frisons per als actes oficials.

"Aquí vindran amants dels frisons de diferents països. Per mi és un honor donar a conèixer aquesta raça i les Terres de l'Ebre, perquè és el motiu pel qual m'he dedicat a això", explica De la Cruz.

"Aquest món no és un negoci, és un estil de vida. Jo porto aquest cavall a la sang, en sóc addicte."

Què té de particular la raça frisona?

A banda de la bellesa i l'elegància de moviments, l'Oriol en destaca sobretot el temperament: "És de sang freda, molt dòcil, i això el fa apte per a múltiples funcions." 

Ho ratifica Eduardo Gisbert, de l'associació d'Amics dels Cavalls d'Amposta, que explica que "és un animal molt tranquil, molt noble i que no s'espanta fàcilment. Això fa que sigui ideal per iniciar-se en l'equitació. Aquest caràcter també ha fet que s'hagi fet servir molt en pel·lícules i anuncis".

"És un dels cavalls més espectaculars i bonics que hi ha. Té molta presència. És força gran i la principal particularitat és que és totalment negre, amb una cua i unes crins molt llargues i amb pèl també a les potes."

D'estar a un pas d'extingir-se a estendre's arreu del món

Els frisons ja s'esmenten en algunes cròniques romanes, quan eren valorats com a cavalls de guerra per la seva força, resistència i presència imponent. També durant l'edat mitjana. Al segle XVII eren molt populars entre la noblesa europea com a cavall de carruatge, però l'arribada de l'automòbil i la mecanització del camp quasi el fan desaparèixer. 

A principis del segle XX el cavall frisó va estar a punt d'extingir-se. El 1913 només quedaven tres sementals de pura raça, però l'entusiasme dels criadors holandesos va aconseguir preservar aquest cavall. L'últim mig segle s'ha popularitzat per la seva bellesa i versatilitat i en l'actualitat i s'ha estès arreu del món. Ara hi ha prop de 70.000 exemplars registrats en més de 80 països.