Una ruta per les muntanyes de lava més antigues de la Garrotxa

A més de volcans, a la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha molts altres testimonis que mostren l'activitat magmàtica de la comarca, malgrat que les erupcions més recents van tenir lloc fa més de 8.000 anys.

Una de les evidències més clares són les cingleres de pedra basàltica, que es poden trobar a les lleres dels rius que creuen la comarca, com el Fluvià, el Turonell o el Brugent. Seguint el curs del riu Fluvià es poden trobar els afloraments de basalt més coneguts, que van permetre desenvolupar els municipis de Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca.

A Sant Joan les Fonts, hi ha una ruta de dues hores a peu que permet visitar les principals formacions geològiques que té el poble. S'hi pot veure la lava expulsada pels volcans d'Olot, la Canya i Begudà, que va anar pendent avall per les valls fluvials fins a refredar-se i solidificar-se.

L'erosió posterior de l'aigua dels rius per tornar a ocupar el seu lloc natural va anar formant les cingleres que coneixem avui dia. Així, es pot veure el cingle de Fontfreda, immens; el de Can Xerbanda, amb tonalitats vermelles; el del Boscarró, que permet acostar-se fins al peu per veure els prismes basàltics; o el de les tres colades: tres fluxos de lava diferenciats en un mateix punt, que van dels 130.000 anys d'antiguitat als 600.000, el testimoni més antic del vulcanisme a la Garrotxa. 

A la colada central, com un entrepà, hi veiem unes formacions poc comunes, com bombolles que surten de terra: els blísters. Així les descriu el geòleg Llorenç Planagumà:

"És un tub amb tanta lava a l'interior que la pressió acaba deformant la part superior, ja freda per la solidificació. És com si pressionéssim un tub de pasta de dents, on el mateix flux viscós acaba deformant les parets del recipient."

Potser la cinglera més espectacular és la de Castellfollit de la Roca, molt fotografiada, potser gràcies a la peculiaritat de tenir tot el poble assentat sobre la colada de basalt formada per la lava dels volcans d'Olot i Begudà, fet que li dona una imatge característica.

El desenvolupament dels municipis gràcies al basalt 

Aquest és un indret on el vulcanisme i el riu es barregen amb el patrimoni industrial, i on s'entén el desenvolupament dels pobles de Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca. En el curs del riu es succeeixen els antics molins, com el Molí Fondo de Sant Joan, que van permetre el desenvolupament de fàbriques al seu entorn.

Seguint riu avall, ja en terme de Castellfollit de la Roca, hi ha la resclosa de Can Gridó (que no és visitable), on la família Gridó hi va fer una central elèctrica. Ells van aconseguir el 1893 transportar electricitat per primera vegada a l'estat espanyol, de Castellfollit a Olot.

També es van succeint les pedreres: d'aquí, fa més d'un segle, es va treure pedra per abastir tot Catalunya de llambordes de basalt, i això va portar molts treballadors a la zona. A Castellfollit hi ha la darrera que va estar en funcionament, la pedrera Ortiz, tancada fa una dècada, on es van fer algunes de les columnes de la Sagrada Família de Barcelona.

La natura com a protecció

Gràcies a l'altitud de les cingleres, els diferents habitants de la zona van habitar al cim de les colades. No només a Castellfollit, important punt medieval, sinó que a Sant Joan les Fonts també s'han trobat restes d'un poblat iber damunt del Boscarró. Això era un element de defensa gairebé infranquejable pels enemics, que havien de superar els rius i les columnes basàltiques per entrar als nuclis de població.

Per gaire temps?

La fesomia de les cingleres va canviant amb el pas del temps. Segons el geòleg Llorenç Planagumà, aquests afloraments basàltics mai han deixat de patir erosions per l'efecte de l'aigua:

"Aquests fenòmens volcànics acumulaven espais per on passava l'aigua. I l'aigua recupera el seu lloc. Però no és una dinàmica exclusiva d'aquesta zona volcànica: la tendència de les illes Canàries també és desaparèixer, perquè el moviment dels corrents oceànics també acabarà amb les terres insulars."

Per sort, segons Planagumà, encara queden milers d'anys per poder seguir gaudint de les cingleres de Castellfollit de la Roca i de Sant Joan les Fonts.

A les webs municipals de Sant Joan i Castellfollit, o també a la de l'entitat Turisme Garrotxa hi trobareu tota la informació per planificar la vostra ruta. 

Al web de l'espai "Un país per voltar" trobareu aquesta i totes les propostes per fer turisme que fem cada setmana a Catalunya Informació.