Una tomba de fa 5.700 anys permet reconstruir com era una família: poligàmia i adopcions

Un total de 27 persones pertanyents a cinc generacions de la mateixa família van ser enterrades al llarg d'un segle fa uns 5.700 anys. Arqueòlegs i genetistes han aconseguit demostrar-ho i construir l'arbre genealògic més antic conegut.

Les restes van ser trobades en un monument funerari neolític al poble de Hazleton, al comtat de Gloucestershire, al sud-oest d'Anglaterra. Hi havia 27 cossos emparentats directament i vuit més que devien haver estat adoptats per la família.

L'estudi s'ha fet combinant anàlisis arqueològiques i d'ADN. La primera part l'ha liderat Chris Fowler, de la Universitat de Newcastle, i la part genètica l'ha dirigit Iñigo Olalde, de la Universitat del País Basc i d'Ikerbasque-Fundació Basca de la Ciència. El treball s'ha publicat a la revista Nature.

Els investigadors no només han demostrat aquest parentiu, sinó que també han trobat dades essencials per deduir les estructures familiars a l'època.

Entre els 27 individus que pertanyien a la mateixa família n'hi havia 15 connectats per línia paterna. Eren descendents del mateix home, però de quatre dones diferents, cosa que fa suposar la pràctica de la poligàmia.

Segons Fowler, estudis similars fets a Irlanda mostren que les restes de les mateixes tombes no solien estar emparentades i que per això aquesta troballa "és extraordinària".

Dos conjunts de cambres

En el monument funerari hi havia dos conjunts diferents de cambres. Els descendents de dues de les dones eren a les cambres sud i els de les altres dues eren en cambres de la part nord. Això suggereix, segons els autors, que els membres dels llinatges materns se situaven junts, però separats dels altres.

Entre els cossos també hi havia quatre homes que, si bé eren descendets de les dones enterrades, no tenien relació genètica amb el pare. Això permet deduir –diuen– que haurien estat adoptats pel patriarca.

Finalment, hi havia vuit cossos de persones sense parentiu amb la resta. Això indicaria que la relació no biològica també seria important en aquestes poblacions.

En un comentari que acompanya l'article, Neil Carlin, de la Facultat d'Arqueologia de la University College de Dublín, comenta que aquests individus devien ser considerats importants per raons que anaven més enllà de la reproducció sexual o el parentiu:

"En moltes societats, la genètica, la sang o la biologia no eren un factor ni determinant ni necessari per a les relacions: les persones podien establir la familiaritat a través de pràctiques culturals en el context particular de les seves societats, com viure, treballar o ser enterrats junts".

En la seva conclusió, basada en la distribució dels cossos a les cambres, els autors afirmen que els homes eren enterrats generalment al costat dels seus pares i germans.

Pel que fa a les filles, només n'hi havia dues, mortes en la infantesa. El fet que no n'hi hagués cap d'adulta fa pensar que aquestes potser haurien estat enterrades en les tombes de les famílies dels seus marits.

Per Iñigo Olalde, ha estat clau l'excel·lent estat de conservació de l'ADN de les restes i l'ús de les tecnologies més avançades:

"Això ens ha permès reconstruir l'arbre familiar més antic, analitzar-lo i adquirir comprensió profunda sobre l'estructura social d'aquests grups antics".

Per la seva banda, un altre dels autors, David Reich, de la Universitat de Harvard, destaca la col·laboració entre disciplines:

"Aquest estudi reflecteix el que penso que és el futur de l'anàlisi de l'ADN antic, en què els arqueòlegs poden aplicar aquestes anàlisis a una resolució prou gran per respondre a les qüestions que els interessen de debò".

Les recerques conjuntes d'arqueòlegs i genetistes se solen fer amb pocs individus pertanyents a diversos llocs i èpoques. Per Neil Carlin, aquest treball forma part d'un moviment cap a estudis a escala més petita, amb moltes mostres de pocs llocs. I això --afegeix-- pot donar informació clau sobre la mobilitat, el parentiu i les relacions biològiques que permetin reconstruir les relacions familiars de la prehistòria.