Unes obres a Roses permeten descobrir dues esglésies visigodes datades entre els segles VII i IX
Redacció/ACN
Les obres de rehabilitació del Mas Montjoi de Baix, a Roses, a l'Alt Empordà, han permès descobrir els vestigis de dues esglésies d'origen visigot datades entre els segles VII i IX.
Tot i que aquests monuments religiosos ja figuraven en documents històrics, fins ara no se n'havien localitzat les restes. Els arqueòlegs asseguren que la zona encara pot amagar noves estructures i estan a l'espera de la redacció d'un pla director per definir-ne la conservació i museïtzació.
La intervenció arqueològica al Mas Montjoi de Baix de Roses va començar fa sis anys arran de la rehabilitació del mas, en mans d'un propietari privat. Les tasques s'han dut a terme perquè la finca està protegida com a bé cultural d'interès local i hi havia constància de la presència de restes antigues a la zona. La zona està ubicada al cor del Parc Natural del Cap de Creus.
Les proves de carboni 14, claus per datar-ne l'època
Marcel Pujol, director de la intervenció arqueològica, ha detallat a l'ACN que les datacions s'han pogut establir gràcies a les proves de carboni 14 realitzades sobre les restes humanes que s'han localitzat a les tombes situades al voltant de les esglésies, ja que pràcticament no s'hi ha trobat material ceràmic que permetés establir una cronologia.
Un tels temples religiosos hauria estat actiu tant en època visigòtica com carolíngia. Les restes humanes localitzades al seu entorn inclouen un enterrament datat al segle VII i dos infants del segle IX. "Això vol dir que aquesta església va estar en actiu abans de l'arribada dels musulmans i després", ha destacat Pujol.
En canvi, la segona església correspondria a un temple destruït durant la invasió musulmana que no es va reconstruir. "Lligaria amb les fonts documentals que ens parlen d'una església totalment arrasada pels musulmans", ha afirmat.
Els arxius històrics ja apuntaven l'existència d'un conjunt monàstic a la zona dividit en tres cel·les o edificis religiosos dedicats a Sant Miquel Arcàngel, el Salvador i la Mare de Déu. Tot i això, fins ara no s'havien localitzat les restes arqueològiques.
Molts historiadors coneixien aquestes fonts, però ningú havia trobat aquestes esglésies.
Els investigadors encara no poden determinar quin dels temples documentats correspon a cadascuna de les esglésies descobertes, ni si realment existeix un tercer temple.
Apareix l'absis on havia d'anar un dipòsit d'aigües residuals
A banda de les esglésies, els arqueòlegs han localitzat un gran dipòsit d'aigua compartimentat en tres parts. La primera església va aparèixer a pocs metres d'aquesta cisterna. Els arqueòlegs la van poder localitzar perquè van detectar una estructura construïda amb morter de calç en una de les feixes de la finca que els va cridar l'atenció. La segona església, en canvi, es va descobrir durant els sondejos previs a la construcció d'un dipòsit d'aigües residuals. "Ens va aparèixer l'absis!", ha explicat Marcel Pujol.
Els treballs arqueològics, però, encara no han acabat. Els arqueòlegs creuen que el subsòl de l'entorn podria amagar noves estructures vinculades tant al monestir com a l'antic nucli habitat. "Un monestir no només és una església. Hi pot haver dependències annexos, cementiris, habitatges dels monjos, cuines o magatzems", ha recordat el director de la intervenció arqueològica.