Ús excessiu d'ansiolítics i antidepressius: com funcionen i què ens ha d'alertar

Vivim en un dels països d'Europa on es prenen més psicofàrmacs. A Catalunya, el consum d'ansiolítics i antidepressius ha crescut en els últims anys, especialment després de la pandèmia.

El 2024, més d'un milió de catalans van consumir benzodiazepines --ansiolítics i hipnòtics-- i prop de 950.000 van prendre antidepressius, només tenint en compte les dades del Departament de Salut. En tots dos casos, la majoria eren dones.

Tot i que sovint es confonen, aquests dos tipus de medicaments tenen funcions, mecanismes i riscos molt diferents.

Els ansiolítics, com el Lorazepam o el Diazepam, s'utilitzen per calmar l'ansietat o ajudar a dormir en moments puntuals.

Els antidepressius, en canvi, estan pensats principalment per tractar la depressió, però també s'utilitzen per als trastorns d'ansietat, com el TOC, els trastorns de la conducta alimentària, com l'anorèxia o la bulímia i, fins i tot, en casos de dolor crònic o fibromiàlgia. Actuen de manera més profunda i sostinguda sobre el cervell.

Què fan dins del cervell?

Tant els ansiolítics com els antidepressius actuen directament sobre els circuits neuronals del cervell. Concretament, sobre neurotransmissors, que són els encarregats de transmetre informació entre neurones.

La gran diferència és quins neurotransmissors afecten i de quina manera ho fan.

Els ansiolítics o benzodiazepines potencien l'efecte del GABA, un neurotransmissor inhibidor. El GABA actua com els frens d'un cotxe: quan el cervell està "accelerat", per estrès o ansietat, aquest neurotransmissor ajuda a reduir l'activitat neuronal.

Les benzodiazepines accentuen encara més aquest procés. El resultat és una sensació de calma, relaxació i, sovint, somnolència.

"El que fa és una frenada ràpida o brusca, però no la manté", explica el psiquiatre de l'Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus Samuel Pombo.

El gran problema és que, si se'n prenen de manera continuada, poden generar dependència, afegeix Diego Hidalgo, psiquiatre de l'Hospital Clínic:

"Quan estem donant benzodiazepines constantment, els receptors del GABA creen tolerància i cada vegada en necessiten més. Això pot portar a una dependència molt difícil de tractar."

Els antidepressius, en canvi, actuen sobre neurotransmissors relacionats amb el benestar i la motivació, com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina.

Els més comuns, els ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), bloquegen el mecanisme que reabsorbeix la serotonina, fent que aquest neurotransmissor estigui més temps disponible entre neurones; això millora la comunicació neuronal i pot afavorir una sensació de benestar.

"Els antidepressius no generen més serotonina, sinó que fan que la que hi ha estigui més temps disponible i hi hagi més excitació en aquestes sinapsis nervioses. Això ajuda a regular circuits cerebrals alterats per aquests trastorns", posa en relleu el doctor Hidalgo.

Tot i que aquest mecanisme és el més acceptat, encara hi ha debat científic sobre com actuen exactament els antidepressius. Segons Hidalgo, però, el que sí que se sap és que a moltes persones els donen resultats positius i "això ho demostren tant els estudis com la pràctica clínica."

Malgrat tot, hi ha un 20-30% dels pacients als quals aquests fàrmacs no els funcionen. "Són persones amb una depressió resistent al tractament", explica Hidalgo.

De fet, des del món científic s'està treballant per trobar alternatives: "Ara mateix és un dels grans reptes de la psiquiatria: personalitzar els fàrmacs i provar nous mecanismes d'acció", recalca el psiquiatre del Clínic.

Diferències i què ens ha d'alertar

Una de les diferències més importants entre ansiolítics i antidepressius és la durada del tractament i la manera com s'han de prendre.

Les benzodiazepines estan pensades per a tractaments molt curts. Les guies clíniques recomanen que no se'n faci ús més enllà de 4 setmanes, ja que poden generar tolerància.

Tot i això, segons dades del Departament de Salut, el 82,9% dels usuaris que van consumir benzodiazepines el 2024 ho van fer durant més temps.

Una preocupació que comparteixen molts professionals: "El principal repte és discontinuar el tractament", diu Hidalgo. "Molts pacients el mantenen durant anys, i això pot derivar en una dependència molt difícil de tractar", afegeix.

Els antidepressius, en canvi, tenen un efecte més lent però sostingut. No actuen de manera immediata: poden trigar entre dues i quatre setmanes a fer efecte. Per això cal prendre'ls de manera continuada i amb seguiment mèdic. En casos de depressió lleu o moderada, el tractament sol durar entre 6 i 12 mesos. En casos de depressió recurrent, pot ser crònic.

A diferència dels ansiolítics, els antidepressius no generen dependència. "Si una persona recau en deixar-los, no és perquè el fàrmac enganxi, sinó perquè té un trastorn recurrent", explica Pombo.

Tant en un cas com en l'altre, no s'han de deixar de cop. La retirada ha de ser progressiva i supervisada per un professional, per evitar un efecte rebot o símptomes d'abstinència, sobretot en el cas dels ansiolítics.

Efectes secundaris

Tots dos tipus de psicofàrmacs poden provocar efectes adversos; saber quins són és clau per evitar alarmes innecessàries i per fer-ne un seguiment adequat.

Els ansiolítics poden provocar somnolència, dificultat per concentrar-se, pèrdua de memòria i, en persones grans, risc de caigudes.

A més, tenen un alt potencial de dependència si s'utilitzen durant massa temps. "Hi ha estudis que relacionen el consum prolongat de benzodiazepines amb un declivi cognitiu prematur", explica Hidalgo.

Per això, és fonamental que el tractament amb ansiolítics sigui temporal, supervisat i acompanyat d'alternatives terapèutiques, com la psicoteràpia.

Els antidepressius poden provocar molèsties gastrointestinals durant les primeres setmanes: nàusees, cremor estomacal, diarrea... Aquests símptomes solen remetre amb el temps.

També poden aparèixer altres efectes com:

• Disfunció sexual (ejaculació retardada, pèrdua de libido, anorgàsmia)
• Canvis en la gana o el pes.
• Insomni, segons el perfil del fàrmac.

Segons Hidalgo, el 90% dels efectes secundaris inicials desapareixen en una o dues setmanes. Per això "cal informar bé el pacient, perquè no deixi el tractament abans d'hora."

D'altra banda, "hi ha efectes que no es comenten per vergonya", afegeix Pombo, "com la disfunció sexual; però són rellevants, sobretot en població jove."

Se'n prenen massa?

La resposta curta és: probablement sí. Tant les dades com els experts apunten a un ús excessiu --sobretot de les benzodiazepines-- i a una tendència creixent en el cas dels antidepressius.

Segons el Servei Català de la Salut, el 2024 més d'un milió de persones van consumir benzodiazepines, i gairebé el 83% ho van fer durant més de quatre setmanes, tot i que les guies clíniques recomanen limitar-ne l'ús a un màxim d'un mes.

El consum és especialment alt entre les dones, que representen el 66% dels usuaris i consumeixen el 68% dels envasos dispensats.

En el cas dels antidepressius, el 70% dels consumidors també són dones. Segons el doctor Hidalgo, aquest biaix de gènere té diverses explicacions:

"Les dones tenen més probabilitat de patir trastorns d'ansietat i depressió, però també hi ha un component social: elles tendeixen més a demanar ajuda i accedir al sistema sanitari, mentre que molts homes no verbalitzen el malestar emocional."

Un altre factor clau ha estat la pandèmia. Tant Pombo com Hidalgo coincideixen que la crisi sanitària va marcar un punt d'inflexió en la salut mental, especialment entre joves i dones. L'aïllament, la incertesa i la falta de recursos van disparar la demanda de tractaments.

"Després de la pandèmia, vam veure un augment molt significatiu de casos d'ansietat i depressió, sobretot en població jove. Això va fer que es prescriguessin més psicofàrmacs per donar resposta ràpida a una situació d'urgència emocional", explica Pombo.

Pel que fa als antidepressius, el nombre d'usuaris ha augmentat de manera sostinguda des del 2020, amb gairebé un milió de persones tractades el 2024.

Tot i que no generen dependència, l'ús creixent d'antidepressius planteja preguntes sobre si s'estan prescrivint en excés o com a substitut d'altres intervencions terapèutiques.

"Ara som molt més conscients dels riscos. Però què passa? No tenim moltes eines immediates per donar al pacient. És molt difícil accedir a la psicologia. I moltes vegades s'utilitza la medicació com un pont en les llistes d'espera", explica Hidalgo.

Tot i això, els experts també destaquen que hi ha més sensibilització entre els professionals sanitaris. "Cada cop més es busca un abordatge integral, amb psicoteràpia, suport social i pautes clares per a la retirada dels fàrmacs", explica Pombo.

Per fer front a aquesta situació, el Departament de Salut ha impulsat el Pla Integral de la Política del Medicament (PIPMED), que inclou accions per promoure un ús racional dels psicofàrmacs, formació als professionals i campanyes de sensibilització com "Pastilles, només les necessàries".

Els experts coincideixen que cal millorar el seguiment dels pacients, evitar prescripcions automàtiques i garantir que els tractaments farmacològics vagin acompanyats d'un abordatge integral de la salut mental.