Van Gogh es va inspirar en un fenomen astronòmic real per pintar "La nit estrellada"

Una investigació sosté que l'artista va observar una alineació celeste exacta uns minuts abans de l'alba del 22 de juliol del 1889 a la Provença francesa

Mar Claramonte

Durant una de les seves nits d'insomni a Sant Romieg de Provença, Vincent van Gogh va sortir amb els seus estris de pintura de la petita habitació al sanatori on estava ingressat des de feia dos mesos. Desvetllat, va intentar calmar l'angoixa caminant pels afores del poble, fins a trobar un indret que el va captivar. 

En aixecar la mirada cap al cel, va quedar meravellat amb l'espectacle que li oferia l'alba i que va capturar amb pinzellades frenètiques en el seu quadre més icònic: una lluna creixent, Venus i el cúmul estel·lar de les Híades, en la constel·lació de Taure, molt pròxims entre si. 

Aquesta és la reconstrucció basada en un fenomen astronòmic genuí de la nit de l'alba del 22 de juliol del 1889. Es tracta de la data que han establert com a l'origen de "La nit estrellada" investigadors sud-coreans de l'àrea de recerca espacial de la Universitat de Kyung Hee i de l'empresa d'estudis sobre l'espai SLLAB. 

Junts han dut a terme un estudi multidisciplinari publicat a la revista Scientific Reports que combina astronomia forense, anàlisi geomorfomètrica i registres meteorològics de l'època. Els resultats s'han creuat amb cartes originals de l'escriptor, dades de les condicions climàtiques i de la perspectiva del terreny de la localitat francesa on va residir Van Gogh entre el maig del 1889 i el maig del 1890. Dos mesos més tard es va suïcidar.

La fase de la lluna, clau

Fins ara, la data del quadre s'havia establert a partir d'una carta que el pintor holandès va escriure al seu germà Theo al voltant del 18 de juny del 1889. Però segons la nova recerca, la lluna minvant d'aquest període no pot explicar la mitja lluna prima que apareix en el quadre. 

En canvi, l'anomenada anàlisi de formes de Procrustes (un conjunt d'eines estadístiques i geomètriques que serveix per comparar les formes de diferents objectes o estructures, eliminant les diferències degudes a la posició, l'orientació i la grandària) confirma la correspondència entre les cinc estrelles centrals de "La nit estrellada" i les Híades fent una forma de V.

Aquesta coincidència és encara més gran en el dibuix amb ploma que Van Gogh va fer després de pintar el quadre. Els estudis previs havien descartat que el quadre s'hagués pintat al voltant del 22 de juliol perquè creien que aquesta data coincidia amb un dels atacs epilèptics de Van Gogh.

Però una revisió de cartes de l'artista i els registres meteorològics d'aquells dies porten els autors de la investigació a pensar que la crisi d'epilèpsia va començar a la fi de juliol, quan Van Gogh ja hauria copsat el cel de la seva obra més universal.

Correspondència entre "La nit estrellada" i les Híades (Kim et al., Scientific Reports (2026))

Una recerca de set anys

La investigació va començar amb dos viatges de camp a França el 2019 i pren com a referència el llibre de divulgació científica que l'autor principal de l'estudi, Elijah Kim, va publicar el 2025. 

A Sant Romieg van localitzar el lloc des del qual Van Gogh va dibuixar el paisatge que apareix en "La nit estrellada" i van reconstruir la vista que tenia des d'allà. També es van recopilar proves addicionals i van ampliar la recerca amb dades quantitatives.

Kim explica que es va interessar pel quadre quan va llegir que recerques científiques anteriors atribuïen el seu cúmul d'estrelles a la constel·lació Àries i que la nova teoria refusa: "Per a un astrònom observacional, aquests centellejos corresponen a les Híades, a Taure".

Tot i que l'artista interpretés les formes amb el seu estil característic, l'estudi conclou que la imaginació o els deliris no haurien estat l'origen de l'obra, sinó l'observació directa d'un cel impressionant. 

Investigació oberta a altres quadres

Fent servir el mateix mètode, l'equip també proposa que els astres de "Terrassa de cafè a la nit" (1888) podrien correspondre al Triangle d'Estiu, una gran figura geomètrica celeste formada per tres estrelles de diferents constel·lacions principals molt brillants en l'hemisferi nord: Vega (de Lira), Altair (d'Àguila) i Denib (de Cigne).

"El nostre diàleg amb els altres cels de Van Gogh continua en marxa. Tenim previst continuar investigant i explicar aquestes històries d'una en una", conclou Kim en un comunicat.