Vergés, al judici per la vacunació a policies: "Es va voler vacunar tothom el més ràpid possible"
Redacció
L'exconsellera de Salut Alba Vergés assegura que no va ordenar mai retardar la vacunació de la covid a policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya el març del 2021 i afirma que sempre va seguir el criteri marcat pel Consell Interterritorial i que les vacunes es van anar posant tan ràpid com arribaven les dosis.
Vergés ha declarat aquest divendres al judici a l'Audiència de Barcelona que jutja per un delicte de prevaricació quatre responsables del Departament de Salut durant la pandèmia: l'exconsellera, l'exdirector de l'Institut Català de la Salut Josep Maria Argimon, l'exsecretari de Salut Marc Ramentol i l'exdirector del Servei Català de la Salut Adrià Comella.
La Fiscalia i les acusacions particulars –que representen el sindicat policial Jupol i l'associació de guàrdies civils Jucil– mantenen que els acusats van discriminar els agents dels cossos policials espanyols davant dels Mossos i van paralitzar intencionadament les vacunacions tot i tractar-se de personal de serveis essencials. Per aquesta raó, el ministeri fiscal demana 12 anys d'inhabilitació per als quatre encausats.
Les acusacions demanaven també 3 anys de presó per un presumpte delicte contra el dret dels treballadors, l'únic susceptible de pena de presó. Un delicte del qual l'Audiència de Barcelona els va absoldre en l'inici del judici.
Alba Vergés, visiblement emocionada, ha defensat davant el tribunal que les vacunes es van anar posant tan ràpid com arribaven les dosis, i tenint en compte el criteri d'edat, també dins els col·lectius essencials, com marcava el Consell Interterritorial de Salut.
Vergés ha fet la cronologia de la distribució de les primeres vacunes de la covid i ha explicat que quan el 16 de març del 2021 es va aturar la vacunació amb AstraZeneca per riscos de possibles trombosis, molts membres de col·lectius essencials van veure com se'ls cancel·laven cites de vacunació.
100.000 dosis per a un milió de persones
A partir del 24 de març del 2021, quan es va reprendre la vacunació amb AstraZeneca, es va seguir el criteri que marcava el Consell Interterritorial de Salut: posar la vacuna a la població general i als membres de col·lectius essencials de 55 a 65 anys. A Catalunya, segons Alba Vergés, hi havia un milió de persones que complien aquest requisit, però només es disposava de 100.000 dosis.
Per aquesta raó, ha defensat Vergés, es va administrar inicialment a persones d'entre 60 i 65 anys, aproximadament mig milió incloent-hi els policies, perquè l'edat era un dels factors que agreujaven la malaltia. I ha afegit que altres col·lectius essencials com docents i bombers també es van veure afectats pel canvi de criteri en la prioritat en la vacunació.
L'exconsellera ha dit que ella no va participar en la logística de vacunació de policies i guàrdies civils, però ha explicat que després va saber que els seus censos van trigar a arribar. Ha assegurat que tot es va fer amb la màxima bona voluntat i celeritat, i ha agraït la feina als responsables. Ha recordat que a partir del 27 d'abril es va poder vacunar ja de forma més ràpida perquè van arribar més dosis.
Aquest divendres també ha declarat l'exsecretari general de Salut Marc Ramentol, que ha ratificat la versió de Vergés, i ha assegurat que en cap moment hi havia voluntat de discriminar a ningú.
De fet, ha dit Ramentol, Policia Nacional i Guàrdia Civil van ser els únics cossos professionals que tenien un "tractament específic" a l'hora de vacunar-los, ja que no se'ls administrava la vacuna als centres sanitaris, sinó que els infermers es desplaçaven als edificis policials.
També ha explicat que quan la delegació del govern espanyol a Catalunya es va queixar de l'estratègia de vacunació, Salut va respondre amb el document aprovat pel Consell Interterritorial de Salut, i ja no van rebre cap queixa més.
Dimarts va declarar un altre dels acusats, l'exsecretari de Salut Pública Josep Maria Argimon, que va defensar que prioritzar la vacunació als majors de 60 anys responia a un criteri epidemiològic ben decidit i que èticament no comportava cap problema.
A més, Argimon va defensar que no hauria pogut donar una contraordre per reprogramar la vacunació als cossos policials espanyols perquè, com a secretari de Salut Pública, no assumia la coordinació directa del dispositiu: "No disposava dels censos, no tenia els contactes dels interlocutors i no coordinava els equips d'infermeria que havien d'administrar les dosis."