Vi de vinyes abandonades per reivindicar espècies de raïm autòctones del Penedès

Les males herbes creixent entre ceps és una escena cada cop més freqüent al paisatge del Penedès. És una imatge que veuen cada dia la Laia, l'Oriol i en Jaume. Són tres amics que ja fa anys que es dediquen al món del vi en diferents projectes. Un dia, passejant per una vinya que feia anys que estava abandonada, va sortir la idea. En pocs dies, havien aconseguit contactar amb el propietari i els va donar permís per treballar el terreny.

Oriol Roig Cáliz, viticultor del celler Dumenge, defineix així la filosofia del seu projecte:

"Per a nosaltres és una desgràcia que passin aquestes coses, però al final ens veiem amb la responsabilitat de donar una segona vida a aquestes vinyes. Creiem que tenen molta història per donar."

El següent pas va arribar tot sol. Van collir el raïm i el van convertir en un vi. Li van posar de nom "Dumenge Calling", pel caràcter reivindicatiu del seu projecte. Tots tres són fans del grup britànic The Clash i, en certa manera, feien un homenatge a la mítica cançó "London Calling". 

Un any després, van obrir la primera ampolla i van quedar impressionats. Van tornar corrents a parlar amb el propietari per mostrar-li el resultat de la seva vinya recuperada i animar-lo a continuar treballant-la. Gerro d'aigua freda. Havia arrencat tots aquells ceps per plantar-ne una varietat més comercial. Aquest fet va donar una volta més al seu projecte i va empènyer a tots tres a impulsar el seu projecte arreu del Penedès.

En molts casos de vinyes que cauen en l'abandonament és per la falta de relleu generacional. El pagès es jubila i no troba ningú que se'n vulgui fer càrrec.

També hi ha un altre afegit que és l'explotació a gran escala de les varietats més productives. Això fa que, si hi ha algú disposat a treballar aquesta terra, prioritza cultivar les espècies de raïm que interessen més als cellers que els compren el raïm. El resultat? És que s'estan perdent varietats autòctones del Penedès perquè no fan tants litres de vi.

Laia Esmel, l'enòloga del celler Dumenge, en fa cinc cèntims:

"L'intercanvi al final és jo no vull treballar aquesta vinya per X motius, doncs jo vinc, te la cuido, i l'intercanvi és que jo cullo el raïm i faig un vi."

"Busquem vinyes del Penedès i que siguin de varietats autòctones. Treballem un any amb aquella vinya, la recuperem i en fem un vi. Llavors busquem algú altre que se'n pugui fer càrrec i si no la continuem treballant nosaltres però llavors en fem un altre tipus de vi"

I és que de totes les referències que produeixen, només una, "Dumenge Calling", es fa exclusivament amb raïm de vinyes recuperades. Ja n'han aconseguit treballar gairebé 5 hectàrees que amb prou feines els donen per fer 200 ampolles l'any. Jaume Vilaseca admet que la idea és més romàntica que rendible, però que mantenen el projecte perquè volen visibilitzar el problema de l'abandonament de les vinyes.

"Tot això és passió. Tu mires els números i no surten ni de conya. Quan embotellem aquella vinya que està abandonada per treure aquell raïmet i embotellar-lo... Hi ha una màgia i una connexió brutal. Que el Penedès no sigui tot monocultiu, que hi hagi petites vinyetes que cada una explica la seva singularitat, el paisatge, el territori..."

A banda de recuperar vinyes velles, que en molts casos tenen més de 50 anys, també renoven el terreny plantant nous ceps i és que es troben amb molts que no han sobreviscut a l'abandonament. A més, els que han resistit, després d'anys caigut en l'oblit, no faran un raïm aprofitable fins al segon any de la seva recuperació.