Viatge al fons del cervell i el llenguatge

Homínids com l'australopitec o el neandertal eren capaços de comunicar-se, però no és fins a l'aparició de l'homo sapiens que arriba el llenguatge, i això ho canvia tot. L'estructura social, l'art o el mateix pensament van evolucionar exponencialment. Estem programats per parlar i, tot i que al món hi ha milers de llengües, compartim un únic cervell lingüístic. Al regne animal, balenes, ocells, llops o primats es comuniquen amb codis sofisticats, però cap d'ells reuneix tots els trets necessaris per elaborar la parla.

Espais de realitat virtual per descobrir el llenguatge humà, experimentar tècniques com l'encefalografia o posar-se en la pell d'una persona que té un trastorn lingüístic són algunes de les activitats que es podran fer a l'exposició que s'inaugurarà aquest divendres al CosmoCaixa i que porta el títol de "Talking Brains: Programats per parlar". La mostra, que es podrà veure fins al febrer del 2018, proposa per primera vegada un recorregut pel cervell centrat en les seves funcions lingüístiques.

L'investigador ICREA de la UPF i comissari de l'exposició, Wolfram Hinzen, ha explicat la singularitat del llenguatge humà i ha parlat de la relació entre pensament i llenguatge:

"L'humà té la singularitat del llenguatge, un objecte de ciència des de fa dècades del que encara queda molt per descobrir. No existeix la possibilitat de produir una frase sense produir un pensament, que és el significat de la frase. Per tant, llenguatge i pensament estan connectats d'una forma que, si tu els desconnectes, distorsiones la natura de cadascun, pensament i llenguatge."

La part central de l'exposició consta d'una cúpula que representa un cervell gegant i permet al visitant emprendre "un recorregut històric pels diversos intents de vincular l'anatomia i la geometria cerebral a les funcions cognitives des del segle XIX" a través d'un interactiu de realitat augmentada. A l'exterior es pot veure una projecció que mostra com l'activitat cerebral no para mai, ni tan sols quan es troba en estat de repòs.

La mostra s'inicia amb una instal·lació per demostrar que existeix un únic cervell lingüístic, però diversitat de llengües, i la prossegueix un espai on es repassa l'evolució de quatre homínids i les seves capacitats cognitives. El responsable d'exposicions de la Fundació La Caixa, Javier Hidalgo, ha apuntat:

"El cervell funciona com funciona gràcies al llenguatge que tenim, i és important ser-ne conscients, perquè la societat que tenim ha arribat on ha arribat gràcies a aquest llenguatge."

Una altra instal·lació recrea un úter a gran escala on es poden sentir els mateixos sons que sent un fetus en el ventre de la mare, acompanyat d'imatges de fetus en diferents fases de desenvolupament, a la qual segueix una sèrie de tòtems interactius que plantegen preguntes sobre l'adquisició del llenguatge.

La mostra habilita un espai on els visitants podran posar-se a la pell d'una "persona no lingüística", un cas que afecta una quarta part dels menors amb autisme. També s'explica la rapidesa amb què el cervell processa el llenguatge, l'evolució en el coneixement sobre quina àrea del cervell és la relacionada amb la producció de paraules i un espai que utilitza hologrames a escala real que mostren el cas de diverses afectacions lingüístiques.

Hinzen ha assenyalat que el segle XXI serà "el segle del cervell" i ha explicat que els visitants "podran fer d'investigadors i a la vegada podran analitzar el seu propi cervell gràcies als diferents espais habilitats".