Vides trans: "Mama, t'he de dir una cosa: jo soc un home"

Des que té memòria, en Nil s'ha considerat un nen. No vol ni recordar el nom amb què va viure com a nena fins que va complir els 18 anys, va passar pel procés d'hormonació i es va operar els pits.

 "Una nit, abans d'anar-me'n a dormir, em va dir: 'Mama, t'he de dir una cosa... jo soc un home'", explica la Bàrbara, la seva mare

En Nil juga a futbol amb l'equip femení perquè oficialment encara no el consideren un noi i surt amb una noia que va conèixer quan ja havia fet el trànsit:

"Si la meva relació de parella depengués de què tinc entre les cames, si aquest fos el problema, voldria dir que la meva parella no seria la noia idònia

L'Eva va decidir fer la transició quan ja era molt més gran que en Nil: als 52 anys, i va haver de vèncer moltes pors i recels

"Tenia una vida masculina relativament còmoda i tranquil·la. Vivia amb els meus fills, divorciat amb custòdia compartida, tenia un determinat nivell social, uns ingressos i una feina que m'agradava."

A l'Eva Díaz, la decisió li va costar dos anys a l'atur, abans de ressituar-se professionalment com a executiva. "Sense l'home que vaig ser, jo tampoc seria l'executiva que soc ara."

Fer les paus amb un passat viscut amb el gènere equivocat és part del procés de reconstrucció de les persones que han el trànsit. La Daniella, de 22 anys, ho està aconseguint. Ella no ha tingut cap problema per trobar feina i tampoc amb el seu entorn, tot i que ha sigut víctima d'un atac transfòbic al mig del carrer

A l'Alan, els desprecis i l'assetjament del seu entorn li van costar la vida als 17 anys.. Va ser la primera persona de fer el trànsit de noia a noi a Catalunya sent menor d'edat. La seva experiència s'ha convertit en un còmic que vol conscienciar sobre els efectes del bullying:

"Jo no puc entendre com ens van poder fer això a una família com nosaltres, que som una bona família. I tot només perquè hi ha pares que no eduquen els seus fills...és completament injust", lamenta la seva mare

Avui les persones trans s'allunyen de l'estereotip de persona marginal amb què sovint se les ha identificades, però tot i això encara hi ha dones trans que s'hi veuen abocades.

"Sí, em vaig haver de prostituir a partir dels dotze anys, però jo no ho volia" -diu l'Ámbar, actualment a la presó. "Ho vaig fer per menjar, per poder comprar les meves coses, perquè sabia que ningú no em donaria feina."

El reportatge també explica el procés de transició de moltes dones trans que se sotmeten a la vaginoplàstia, l'operació per extirpar-se els genitals masculins i implantar-se una vagina. Una transició molt complicada i que no sempre acaba bé.

 

 

"Vides trans" és un reportatge del programa "30 minuts "de Tv3