Viure convençuda que t'han robat el fill: "Em van fer creure que havia mort"

La Mari Carmen Rodríguez fa més de mig segle que viu amb una ferida oberta: la sospita que li van robar el fill. El 6 de desembre de 1974 va donar a llum a l'Hospital Aliança de Mataró. Li van dir que el nadó havia mort, però mai li van permetre veure'l.

Era el seu segon embaràs. Tant les proves com el seguiment mèdic havien anat bé. Però el dia del part, tot va canviar. 

"No havia acabat ni de néixer quan la llevadora va començar a dir que era deforme, que tenia un bony molt gros. Va ser espantós", recorda. 

Quan va demanar veure el nadó, l'hi van impedir. "Per més que vaig cridar, no me'l van deixar veure." Aquell moment va marcar l'inici d'un calvari que encara avui continua". 

"El metge em va fer sentir culpable" 

La Mari Carmen relata que al dolor físic del part s'hi va afegir un maltractament psicològic profund. "Mentre el metge em cosia, em deia: 'Si s'ha mort, és per culpa teva. Has begut, has fumat.' I jo, plorant, li repetia: 'Mai he begut ni he fumat.'" 

Assegura que no només la van culpabilitzar, sinó que li van tornar a negar el dret de veure el seu fill. "Jo només volia agafar-lo, encara que fos mort. Però em deien que no, que no el toqués, que era 'un bé per a mi'." Recorda haver cridat amb tanta desesperació que la dona ingressada a la sala del costat encara ho recorda. "Vaig cridar fins que gairebé vaig caure de la llitera." 

La humiliació va ser tan gran que, durant anys, va viure amb la sensació d'haver fallat com a mare.

Ens feien creure que, si ens feien mal, la nostra obligació era callar i aguantar.

Una hora llarga després del part, els professionals van ensenyar un nadó al seu marit amb les característiques que els hi havien dit: era un infant amb malformacions i nascut molt prematur, però tampoc li van deixar tocar. 

Van marxar de l'hospital sense cap informe mèdic. Només els van entregar el paper de la funerària i els van dir que havien enterrat el cos del nadó. 

Temps després, una altra pacient que havia donat a llum aquell mateix dia li va explicar que els seus familiars havien vist un home corrent pels passadissos amb un nadó embolicat amb una tovallola. "Per descomptat que crec que hi va haver un canvi --afirma la Mari Carmen--, perquè si no, qui era aquell home que corria amb un nadó?" 

Una recerca sense sortida 

Anys més tard, la Mari Carmen i el seu marit van acudir al Registre Civil per buscar l'expedient de defunció del nadó. També van demanar informes a l'hospital. La resposta sempre era la mateixa: "No hi ha res, no hem trobat res." L'únic document existent continuava sent el paper de la funerària. 

La parella també va recórrer a la Ciutat de la Justícia, on un grup especialitzat de la Guàrdia Civil investiga casos com aquest. Segons explica, tampoc van localitzar cap document i es va decidir exhumar el cos per fer una prova d'ADN. 

Els resultats no van aportar claredat. Els van dir que no eren concloents i que no es podia determinar si existia o no vincle genètic amb el nadó enterrat. "Va ser aleshores quan el meu marit ho va tenir claríssim: ara sabem que no és el nostre fill", assegura. 

Un cas que no és aïllat 

La Mari Carmen i el seu marit es van posar en contacte amb l'associació SOS Bebés Robados, que acompanya famílies en la recerca dels seus fills. 

Allà hi va trobar suport i, sobretot, la certesa que no estava sola.

Et quedes molt sorpresa quan veus que no ets l'única. Som moltíssimes, i a totes ens han dit el mateix.

La majoria d'aquests casos es van produir durant l'època franquista, tot i que també n'hi va haver abans i després. Durant dècades, moltes dones van callar, convençudes que la culpa era seva. "Creien que érem ximples i que, si ens feien mal, la nostra obligació era callar i aguantar." 

Però la Mari Carmen no es rendeix. Creu que la clau passa per la creació d'un banc d'ADN públic que permeti creuar dades amb persones que sospitin haver estat víctimes d'aquesta trama, una reivindicació que l'associació fa anys que demana.

Aquesta entrevista és també una esperança per arribar a trobar el seu fill: "Només demano això: que si ell o ella té el dubte, pugui buscar-nos. No el vam donar en adopció. Era un fill molt estimat."