Von der Leyen ret comptes a l'Eurocambra: menors i xarxes, riscos de la IA i relacions amb la Xina
Aquesta setmana es fa difícil trobar un seient lliure a la sala de premsa del Parlament Europeu a Estrasburg. Cada any, a mitjan setembre, una munió de periodistes, però també de polítics i lobbistes instal·lats a Brussel·les, es desplacen cap a aquesta ciutat alsaciana per seguir de primera mà el debat sobre l'estat de la Unió Europea.
Esperen amb candeletes el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen. Aquest dimecres, a les 9.00 del matí, prendrà la paraula per anunciar noves propostes de lleis, desgranar les prioritats polítiques del seu govern i defensar-se de les crítiques dels grups parlamentaris.
Ho farà en una Eurocambra que cada cop li és més hostil. Von der Leyen s'ha enfrontat a quatre mocions de censura des que va començar, l'estiu del 2024, la seva segona legislatura al capdavant de l'executiu comunitari.
Una Eurocambra més empantanegada
Per ara han fracassat tots els intents de fer fora la presidenta de la Comissió, impulsats per l'extrema dreta i per l'esquerra alternativa, però això ja és un bon indicador de la creixent divisió que s'ha instal·lat a la política europea.
Les formacions euroescèptiques ja representen pel cap baix un de cada quatre escons del Parlament Europeu, i lluny queden les còmodes majories absolutes que conservadors i socialdemòcrates havien acumulat dècades enrere a l'hemicicle.
Ara, per aprovar una llei, la Comissió Europea ha de jugar a la geometria variable: convèncer verds i liberals alhora perquè hi votin a favor, o bé seduir l'extrema dreta.
És una fórmula, la de comptar amb l'extrema dreta, que Von der Leyen ja ha utilitzat per aprovar lleis que simplificaven la normativa climàtica i que endurien la política migratòria, trencant així un tabú a Brussel·les.
Restringir l'accés dels menors a les xarxes socials
Amb tot aquest panorama, la dirigent alemanya acudeix a l'Eurocambra amb una mesura estrella sota el braç: plantejarà restringir l'accés dels menors a les xarxes socials a tota la Unió Europea.
La proposta anirà en la línia del que va suggerir un informe d'experts encarregat per la Comissió, que instava a fixar un veto a les xarxes per als menors de 13 anys i oferir un accés restringit entre els 13 i els 15 anys.
La decisió s'ha anat cuinant a foc lent, a mesura que un grapat d'estats europeus, com és el cas d'Espanya, han anat anunciant pel seu compte regulacions en aquest sentit, però fixant edats diferents.
Ara, Von der Leyen aspira a posar ordre i oferir un terreny de joc comú arreu dels vint-i-set, tenint en compte que la Comissió Europea ha desenvolupat una aplicació pròpia que permetrà verificar l'edat dels usuaris de les aplicacions per garantir el compliment d'aquestes restriccions.
Els riscos de la intel·ligència artificial
El discurs de Von der Leyen no serà immune al debat mundial sobre la intel·ligència artificial, en què cada cop més veus demanen frenar el desenvolupament d'aquesta tecnologia per evitar prendre'n el control.
La Comissió Europea ja ha avisat que qualsevol empresa que empri la IA al mercat comunitari serà responsable de garantir la seguretat dels seus usuaris.
Tot i que la Unió Europea ha estat pionera a l'hora de regular –per primer cop al món– l'ús de la intel·ligència artificial, a Brussel·les plana la idea que aquesta tecnologia es mou a un ritme més ràpid de l'esperat.
El discurs de Von der Leyen servirà per aclarir la postura del govern comunitari davant un tema que també genera debat en el si de les institucions europees.
Sense anar més lluny, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha reclamat invertir més en IA, i especialment en models europeus propis d'IA, malgrat les alertes emeses pels experts i per la mateixa indústria.
Lagarde tem que si Europa es queda enrere, corri el risc de dependre dels Estats Units i la Xina en una tecnologia essencial que, a parer seu, "d'aquí uns anys servirà per controlar els trens, vigilar els pacients als hospitals o liquidar els pagaments dels bancs".
Les relacions amb la Xina
Precisament, de la desigualtat comercial entre la Unió Europea i la Xina també en parlarà Von der Leyen durant el seu discurs sobre l'estat de la Unió.
Fa temps que els dirigents de la Comissió Europea denuncien, amb la boca més gran o més petita, la competència deslleial de molts productes xinesos que es venen a la UE per sota del preu de mercat.
Enguany, per exemple, ha entrat en vigor una nova taxa de tres euros que pretén gravar les compres de paquets petits a les plataformes xineses Temu o Shein.
Però a Brussel·les s'han encès totes les alarmes davant l'arribada massiva al mercat comunitari de cotxes xinesos a baix cost, coincidint en un moment de crisi per al sector europeu de l'automòbil, tot un pilar econòmic de la UE.
A l'estiu, la Comissió Europea i la Xina es van donar fins a l'octubre d'aquest 2026 per negociar una nova relació més simètrica entre les dues potències.
Tot i que aquests diàlegs s'estan fent amb molta discreció, el discurs de l'estat de la Unió és un escenari propici perquè Von der Leyen vulgui enviar un missatge públic a Pequín.
La crisi de Ceuta
La presidenta de la Comissió també esmentarà la crisi migratòria de Ceuta, ara que Brussel·les ja hi ha compromès 115 milions d'euros d'ajudes i l'enviament de personal tècnic.
Aquest dimarts, el comissari europeu de l'Interior ha demanat la "deportació ràpida" dels migrants que van entrar de manera irregular a la ciutat espanyola i que no tinguin dret a l'asil.
Tot això, en un context de tensió el govern espanyol i altres executius europeus, com el d'Itàlia o el de Dinamarca, que retreuen a Pedro Sánchez la seva política migratòria i el procés de regularització extraordinària.
Incendis i política exterior
Una altra crisi de l'estiu, com són els incendis i les onades de calor que han afectat Europa, també tindran cabuda en el discurs de Von der Leyen.
El suport a Ucraïna i les crítiques a Rússia també hi seran presents. I més encara després de l'onada d'atacs híbrids del Kremlin en territori europeu i de l'"escalada" que, segons la mateixa Von der Leyen, va representar l'intent d'atemptat a l'aeroport alemany de Leipzig.
En política exterior, aquest cop el focus està més centrat en el conflicte entre els Estats Units i l'Iran, i la guerra d'Israel a Gaza se situa en una posició més discreta de l'agenda mediàtica i política.
En el discurs de l'estat de la Unió de l'any passat, pressionada pel bany de sang a Gaza, Von der Leyen va moure fitxa i va proposar de suspendre parcialment l'acord d'associació entre la UE i Israel.
És un anunci que encara no s'ha pogut complir, perquè cal l'aval dels estats membres. I, ara per ara, els governs europeus continuen sense arribar a cap consens.