Vot en blanc, vot nul i abstenció: diferències i com afecten els resultats
En les eleccions generals del 29N, a banda de triar una papereta amb els candidats dels diferents partits, els electors tenen altres possibilitats de vot.
Els que opten per no votar a cap formació normalment s'abstenen. Però també tenen altres possibilitats: votar en blanc o, fins i tot, fer un vot nul.
Us expliquem com incideix cadascuna d'aquestes opcions en el resultat final de les eleccions.
Com es vota en blanc a les eleccions generals?
L'única manera de votar en blanc al Congrés és amb un sobre electoral buit.
Però, compte, perquè al Senat funciona diferent. Allí el vot en blanc s'expressa posant la papereta oficial del Senat, sense marcar cap candidat, dins del sobre. És a dir, al Senat, un sobre sense papereta seria considerat vot nul.
També es considera nul un vot al Senat quan s'han marcat més candidats dels permesos a la papereta. A les quatre circumscripcions catalanes, el màxim de candidats que es poden marcar són tres.
A qui afavoreix el vot en blanc a les eleccions?
El vot en blanc és un vot vàlid que influeix en el càlcul electoral, especialment en la barrera electoral, que és el percentatge mínim de vots que cal per obtenir representació parlamentària. Però no s'atribueix a cap candidatura, tampoc al guanyador, ni genera representació.
Per què el vot en blanc incideix en la barrera electoral del 3%?
Com que és un vot vàlid, compta. I això fa que, com més vot en blanc hi ha, les candidatures necessiten un nombre més alt de vots per superar aquesta barrera. Això significa que els partits minoritaris, aquells als quals ja els costa molt arribar al 3%, ho tenen més difícil per aconseguir representació perquè necessiten més vots per obtenir un diputat.
S'interpreta com un vot de confiança en la democràcia, però de rebuig als partits.
Quan és nul un vot?
En general, quan es vota amb paperetes sense seguir el model oficial:
- Els vots emesos en sobres no oficials
- Els vots amb paperetes diferents del model oficial
- Els vots en papereta sense sobre
- Els vots en sobre que tingui més d'una papereta, si són de diferents candidatures
- Els vots on en la papereta s'hagi modificat, per exemple afegint noms o ratllant-ne alguns dels que hi són inclosos.
Què passa si voto nul?
El vot nul és llegit com un vot provocador o de protesta. I no només contra els partits, sinó també contra el sistema.
Els més sarcàstics pot ser que us els hàgiu trobat a les xarxes, on es fan virals, però més enllà d'això, els vots nuls no computen com a vots vàlids ni tenen efecte en el repartiment d'escons.
Els vots nuls es compten i consten a l'acta electoral, però a la pràctica tenen el mateix efecte que l'abstenció.
El vot en blanc i el vot nul, residuals
Tot i que tant el vot en blanc com el nul han augmentat a Catalunya en les darreres eleccions generals, continuen tenint un pes ben escàs, ja que no representen ni l'1% dels vots.
L'abstenció, a qui beneficia?
Mentre que el vot nul i el vot en blanc són residuals, l'abstenció té un pes molt gran. Va ser l'opció de més d'un terç dels electors en les últimes eleccions generals.
De fet, si l'abstencionisme fos un partit, hauria guanyat les últimes eleccions generals. I això que són les eleccions que, per norma general, més mobilitzen la ciutadania.
L'abstenció expressa sobretot indiferència, càstig, protesta o, senzillament, impossibilitat d'anar a votar.
L'abstencionisme, per tant, pot ser llegit com un fracàs del sistema o dels partits, que poden ser vistos com a incapaços de mobilitzar l'electorat. De fet, hi ha una part dels abstencionistes que no voten gairebé mai. És l'anomenada abstenció estructural, aproximadament un 20% dels electors.
A qui beneficia l'abstenció?
Històricament, s'ha dit que la participació alta afavoreix les esquerres.
També es diu que, en cas contrari, si la participació és baixa, en surten afavorits els partits minoritaris, ja que necessiten menys vots per arribar a la barrera electoral necessària del 3%, el percentatge mínim de vots que han de superar els partits per optar al repartiment d'escons de la llei D'Hondt.
En qualsevol cas, no hi ha una correlació directa, ja que, al final, tot depèn de la capacitat mobilitzadora de cada partit. I, per filar més prim en les conclusions, cal saber més detalls: com el context polític, el perfil dels abstencionistes i on hi ha més desmobilització.