Vulves d'argila per abordar la mutilació genital femenina: "Moltes dones no coneixen el seu cos"
Dones de diferents orígens i edats s'asseuen al voltant d'una taula de la Casa de Cultura de Lloret de Mar, a la Selva. Entre les seves mans tenen un tros d'argila que hauran de transformar en una vulva, un òrgan genital que moltes d'elles no han explorat ni visualitzat mai, perquè massa sovint a casa els han dit que de sexe i de les coses íntimes val més no parlar-ne.
"A les dones no se'ns ha educat en la sexualitat. Hem pogut constatar que moltes dones, d'edats més avançades o de determinades comunitats, no coneixen parts del seu cos, com la vulva". Qui ho explica és la Sisic Touray, que és tècnica del Pla de Ciutadania de l'Ajuntament de Lloret de Mar i qui imparteix els tallers:
Tenim una llibertat una mica fictícia. Encara ens costa parlar de la vagina i de sexe.
Aquest desconeixement té conseqüències directes en la detecció de violències. Com relata Touray, "si una nena petita pateix alguna violència, no sabria com explicar-ho, perquè no té les paraules exactes". Sense vocabulari, doncs, fins i tot l'agressió més greu queda sense relat, sense nom i sense possibilitat de defensa.
L'art com a camí cap a la paraula
L'art és, per tant, l'eina que facilita trencar silencis. Modelar l'argila, crear una vulva i pintar-la permet fer pedagogia i iniciar converses que serien impossibles en un altre àmbit.
Amb el temps, els tallers han donat lloc a una comunitat que abans no existia i a un espai íntim i segur on, per fi, es pot parlar del cos i de sexualitat sense por ni vergonya, com remarca Touray:
L'autoconeixement és una arma molt potent.
Aquests tallers, que formen part del projecte Temps de Dones, aplega dones de totes les procedències, però sobretot afrodescendents, llatines i catalanes. Malgrat les diferències culturals, totes coincideixen en un mateix punt de partida: "A les dones no se'ns ha educat amb la sexualitat al mig de la taula".
I és en aquest entorn tan femení que, de mica en mica, algunes de les dones s'atreveixen a expressar dubtes i experiències personals, i també a coneixe's millor i a parlar sense filtres de sexe i de les violències que poden patir pel simple fet de ser dones.
Quan la violència es vesteix de tradició
La mutilació genital femenina (MGF) és una d'aquestes violències, i en els tallers se'n parla i també s'aborda, ja que algunes dones que hi assisteixen l'han patida.
Sisic Touray relata que és una realitat present arreu del món i que "no està escrit enlloc de manera explícita que la mutilació genital femenina sigui una pràctica religiosa".
De fet, per a moltes famílies, la mutilació genital continua sent un ritual d'acceptació social. "Per les dones dels països que ho practiquen és una manera que les seves filles siguin acceptades, tot i que des de la mirada occidental és una aberració".
Casos també a Catalunya
Les xifres evidencien la magnitud del problema a escala mundial i no només a Àfrica o països com el Pakistan, perquè també es donen casos a Catalunya. En canvi, apunta Touray, aquí "la gent no té consciència que s'estigui practicant", tot i les conseqüències que se'n poden derivar com dolors i problemes de salut. "La mutilació genital femenina afecta 230 milions de dones arreu del món", explica.
La mutilació està prohibida a Catalunya des del 2015, i tot i que no està del tot erradicada, sí que han disminuït els casos que es detecten. Durant el 2025, els Mossos d'Esquadra van intervenir en vuit casos: sis casos de menors en risc de patir-la i dos casos en què ja s'havia consumat.
Precisament el fet que aquesta violència contra la dona estigui prohibida marca una "tendència a la infantilització", ja que el fet que sigui considerada un delicte fa que alguns pares optin per fer-la a les seves filles en el seu país d'origen quan aquestes són molt petites.
Per això, a banda de la tasca policial, és molt important conscienciar l'entorn d'aquestes menors. I tot i que a vegades s'arriba tard, el dany es pot reparar tant en l'àmbit emocional, parlant-ne, com en l'àmbit més físic.
De fet, gràcies a la interacció que es genera en espais com aquest taller de vulves, ja s'han pogut derivar alguns casos a Clínica Dexeus Dona i a l'Hospital Santa Caterina de Salt, tots dos centres especialitzats en la reconstrucció genital.